Franz Xaver Neruda

Plantilla:Infotaula personaFranz Xaver Neruda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Brno Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1915 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Vestre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, professor universitari, compositor, violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRuth Almén Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosef Neruda Modifica el valor a Wikidata
GermansWilma Neruda
Amálie Wickenhauserová-Nerudová
Anna Marie Rudolfina Neruda Modifica el valor a Wikidata
Premis

Spotify: 18p7eQnuh0l80Zat04BfnZ Musicbrainz: 4ed47763-6e0e-4079-bba5-5f6713c61dc2 Lieder.net (compositor): 9660 IMSLP: Category:Neruda,_Franz Modifica el valor a Wikidata

Franz Xaver Neruda (o František) (Brno, Moràvia, 3 de desembre de 1843 - Copenhaguen, Dinamarca, 19 de març de 1915) va ser un músic moravià.

Va néixer en el si d’una família profundament vinculada a la música. Era fill del músic Josef Neruda i germà de la famosa violinista Wilma Neruda, fet que va marcar decisivament el seu desenvolupament artístic des de ben jove. En la seva joventut es va distingir com a concertista de violoncel. Amb el seu pare i quatre germans va actuar per tota Europa al Quartet Neruda, a més de fer actuacions en solitari.[1]

Entre 1864 i 1876 va ser primer solista de l’Orquestra Reial de Copenhaguen, i el 1892 va succeir Niels Gade com a director de la Societat Filharmònica d’aquesta ciutat. També va exercir de professor de piano, tenint entre altres alumnes la seva conciutadana Johanne Stockmarr.[2]

Va compondre diverses obres, entre les quals va destacar el ballet Pontemolle (en col·laboració amb altres autors, Copenhaguen, 1866). També va compondre:

  • Per a orquestra: 2 suites.
  • Per a solos i orquestra: 5 concerts per a violoncel (1884, 1887, 1889) i una Balada per a violí.
  • Música de cambra: 2 sextets (1 per a corda i 1 amb clavicèmbal, 1871), 1 quintet (1871), 4 quartets, 1 trio (1911), i diverses peces per a viola, entre elles la coneguda Berceuse eslava per a violoncel, piano i orgue.
  • Cançons diverses.[3]

Referències

  1. ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 7, pàg. 1011 (ISBN 84-239-4577-4)
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1190 (ISBN 84 239-4557-X)
  3. ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 920. (ISBN 84-7291-226-4)