Franz Xaver Neruda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1843 Brno |
| Mort | 19 març 1915 Copenhaguen (Dinamarca) |
| Sepultura | Cementiri de Vestre |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Copenhaguen |
| Ocupació | director d'orquestra, professor universitari, compositor, violoncel·lista |
| Ocupador | Conservatori de Sant Petersburg |
| Alumnes | Ruth Almén |
| Instrument | Violoncel |
| Família | |
| Pare | Josef Neruda |
| Germans | Wilma Neruda Amálie Wickenhauserová-Nerudová Anna Marie Rudolfina Neruda |
| Premis | |
| |
Franz Xaver Neruda (o František) (Brno, Moràvia, 3 de desembre de 1843 - Copenhaguen, Dinamarca, 19 de març de 1915) va ser un músic moravià.
Va néixer en el si d’una família profundament vinculada a la música. Era fill del músic Josef Neruda i germà de la famosa violinista Wilma Neruda, fet que va marcar decisivament el seu desenvolupament artístic des de ben jove. En la seva joventut es va distingir com a concertista de violoncel. Amb el seu pare i quatre germans va actuar per tota Europa al Quartet Neruda, a més de fer actuacions en solitari.[1]
Entre 1864 i 1876 va ser primer solista de l’Orquestra Reial de Copenhaguen, i el 1892 va succeir Niels Gade com a director de la Societat Filharmònica d’aquesta ciutat. També va exercir de professor de piano, tenint entre altres alumnes la seva conciutadana Johanne Stockmarr.[2]
Va compondre diverses obres, entre les quals va destacar el ballet Pontemolle (en col·laboració amb altres autors, Copenhaguen, 1866). També va compondre:
- Per a orquestra: 2 suites.
- Per a solos i orquestra: 5 concerts per a violoncel (1884, 1887, 1889) i una Balada per a violí.
- Música de cambra: 2 sextets (1 per a corda i 1 amb clavicèmbal, 1871), 1 quintet (1871), 4 quartets, 1 trio (1911), i diverses peces per a viola, entre elles la coneguda Berceuse eslava per a violoncel, piano i orgue.
- Cançons diverses.[3]
Referències
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 7, pàg. 1011 (ISBN 84-239-4577-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1190 (ISBN 84 239-4557-X)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 920. (ISBN 84-7291-226-4)
