Frare cridaner

Infotaula d'ésser viuFrare cridaner
Philemon corniculatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes96 g (pes adult, femella)
106 g (pes adult, mascle) Modifica el valor a Wikidata
Cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou17 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMeliphagidae
GènerePhilemon
EspèciePhilemon corniculatus Modifica el valor a Wikidata
Latham, 1790 Philemon corniculatus Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El frare cridaner[1] (Philemon corniculatus) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família dels menjamels (Meliphagidae).[2][3] Aquesta espècie en concret és nadiua de l'est d'Austràlia i de Nova Guinea.

Descripció

El frare cridaner és un mel·lífer que mesura entre 31 i 36 cm de llarg amb les parts superiors de color gris marró apagat i les parts inferiors de color marró-gris més pàl·lid. El cap negre és completament calb a part dels flocs de plomes sota la barbeta i al llarg de la cella. Es pot distingir per la pera arrodonida sobre el bec negre, que és visible a distància. Té les potes blau-negre fosc i ulls vermells.[4]

Distribució i hàbitat

El rang natural del frare cridaner és des de les proximitats de Lakes Entrance i la vall de Murray a Victòria, al nord passant per Nova Gal·les del Sud i Queensland fins al cap de York.[4] A Nova Guinea, està restringit a la Trans-Fly al sud de l'illa on és localment abundant.[5]

Comportament

A les parts del sud de l'est d'Austràlia, l'espècie és migratòria, es mou cap al nord per hivernar i torna cap al sud a la primavera. Són possibles grans agregacions d'individus, sovint en associació amb el frare gorjagroc (P. citreogularis). En aquests moments, la xerrameca constant del frare cridaner pot omplir el bosc de so. Les reclams s'utilitzen per identificar el territori d'alimentació d'un individu i també anuncien la presència de fonts d'aliment que val la pena defensar d'altres ocells, no necessàriament només de frares. La dieta consisteix en nèctar, insectes i fruita. El consum de fruites cultivades comercialment, com ara raïm i baies, pot portar el frare cridaner en conflicte directe amb els humans que els poden considerar plagues en aquestes circumstàncies. Són agressivament protectors dels nius i se sap que s'abalancen i ataquen.

Cria

La cria va de juliol a gener, amb una o dues cries durant aquest temps. El niu és una copa gran i profunda amb un llavi o vora invertit, fet d'escorça i herba que penja d'una branca horitzontal, a 1-3 metres sobre el terra, i normalment ben amagat. Es ponen de dos a quatre (rarament cinc) ous, que mesuren 22 per 33 mil·límetres i són de color rosa pàl·lid a rosat pàl·lid amb taques de color rosa-marró o porpra més fosc.[6]

Taxonomia i sistemàtica

El frare cridaner va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg John Latham l'any 1790.

L'estudi molecular mostra que el parent més proper és el frare rinoceront (P. argenticeps).[7] L'anàlisi d'ADN ha demostrat que els menjamel estan relacionats amb els Pardalotidae, Acanthizidae i Maluridae de la gran superfamília Meliphagoidea.[8]

Etimologia

El nom genèric Philemon prové del grec antic «φιλημων/philēmōn», «φιλημονος/philēmonos» que significa “afectuós”.[9]

L'epítet específic corniculatus deriva del llatí «corniculum »i significa “(que té una) banya petita”.[10] De vegades es coneix com a cap de cuir.[11] Wirgan era un nom utilitzat pels habitants locals de llengua Eora i Darug de la conca de Sydney.[12]

Subespècies

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:[13]

Galeria

Referències

  1. ↑ «Frare cridaner». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 22/04/2022(català)
  2. ↑ «ITIS - Report: Philemon corniculatus» (en anglès americà). [Consulta: 7 juliol 2026].
  3. ↑ «Philemon corniculatus». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 7 juliol 2026].
  4. 1 2 Slater, Peter. A field guide to Australian birds. 2: Passerines / Peter Slater. Reprint. Adelaide: Rigby, 1979, p. 245. ISBN 978-0-85179-813-4.
  5. ↑ Beehler, Bruce McP; Pratt, Thane K.; Zimmerman, Dale A. Birds of New Guinea. Princeton, N.J: Princeton University Press, 1986, p. 205. ISBN 978-0-691-08385-8.
  6. ↑ Beruldsen, G. Australian Birds: Their Nests and Eggs. Qld: Kenmore Hills, 2003, p. 317. ISBN 978-0-646-42798-9.
  7. ↑ Driskell, Amy C.; Christidis, Les «Phylogeny and evolution of the Australo-Papuan honeyeaters (Passeriformes, Meliphagidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 31, 3, 6-2004, p. 943–960. DOI: 10.1016/j.ympev.2003.10.017.
  8. ↑ Barker, F. Keith; Cibois, Alice; Schikler, Peter; Feinstein, Julie; Cracraft, Joel «Phylogeny and diversification of the largest avian radiation» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 101, 30, 27-07-2004, p. 11040–11045. DOI: 10.1073/pnas.0401892101. ISSN: 0027-8424. PMC: 503738. PMID: 15263073.
  9. ↑ «The Key to Scientific Names: Philemon» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juliol 2026].
  10. ↑ «The Key to Scientific Names: corniculatus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juliol 2026].
  11. ↑ Every Australian bird illustrated. Adelaide: Rigby, 1975, p. 265. ISBN 978-0-7270-0009-5.
  12. ↑ Troy, Jakelin. The Sydney language. Canberra: Produced with the assistance of the Australian Dictionaries Project and the Institute of Aboriginal and Torres Strait Islander Studies, 1993, p. 55. ISBN 978-0-646-11015-8.
  13. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Honeyeaters – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 6 juliol 2026].