Freda Swain

Plantilla:Infotaula personaFreda Swain
Biografia
Naixement31 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Portsmouth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1985 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Chinnor (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, compositora clàssica, pianista, professora de música, música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeArthur Alexander (1921–) Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 96b804d2-b289-4b9e-9312-7fcf79af459d Lieder.net (compositor): 5895 Discogs: 4913019 Allmusic: mn0001866284 Modifica el valor a Wikidata

Freda Swain (Portsmouth (comtat de Hampshire), 31 d'octubre, 1902 - Regne Unit, 29 de gener, 1985), va ser una compositora, pianista i pedagoga musical britànica.

Biografia

Freda Swain era filla de Thomas i Gertrude (nascuda Allen) Swain. Les seves primeres lliçons de piano (a partir dels 11 anys) van ser a la "Tobias Matthay Piano School" de Londres, impartides per la germana de Matthay, Dora.[1] Tres anys més tard va anar a estudiar composició amb Charles Villiers Stanford i piano amb Arthur Alexander al Royal College of Music,[2] guanyant premis com el Sullivan Prize el 1921.[3]

El 1924 Swain va començar a ensenyar al Royal College i el 1936 va fundar el "British Music Movement" per ajudar a promoure els esforços de joves compositors i artistes. Swain es va casar amb Arthur Alexander el 1921, i abans de la Segona Guerra Mundial la parella va viatjar a Sud-àfrica i Austràlia, donant conferències, emetent i realitzant recitals.[4] Tots dos van formar part de la junta fundadora del "Surrey College of Music" des de mitjans dels anys quaranta. Des de 1942 van viure en un bungalow a Chinnor Hill a Oxfordshire.[1] Alexander va morir el 1969. Freda Swain va morir el 29 de gener de 1985.

Composició

Swain va escriure unes 450 peces, música per a piano i de cambra, així com moltes cançons, però també obres d'òpera i orquestra, incloent dos concerts per a piano i un concert per a clarinet. Pocs es van interpretar a part d'una sèrie que apareix a la sèrie de concerts NEMO que la mateixa Swain va fundar després de la guerra.[1] El seu primer gran èxit va ser The Harp of Aengus per a violí i orquestra (segons el poema de Yeats), amb el solista Achille Rivarde al Queen's Hall el gener de 1925.[5] La Sonata per a violí solista va ser estrenada per May Harrison al Wigmore Hall el 8 de desembre de 1933.[6] El seu Concert per a piano "Airmail", enviat per correu al seu marit Arthur Alexander mentre estava atrapat a Sud-àfrica durant la Segona Guerra Mundial, va ser interpretat per Alexander a Ciutat del Cap.[2] Va compondre una òpera en un acte Second Chance, però va deixar altres dues òperes incompletes.[7]

Les seves composicions per a piano inclouen tres sonates per a piano a gran escala i una quarantena d'altres obres per a piano sol, incloses moltes peces educatives. També hi ha una important sonata per a violoncel, dues sonates per a violí (una amb piano i l'altra sense acompanyament), dos quartets de corda, un quartet de piano, un sextet amb trompa i clarinet, una Suite per a Sis Trompetes i moltes altres peces de cambra i instrumentals.[1][4]

Els manuscrits supervivents de Swain van ser lliurats al seu alumne i amic David Stevens, fundador del Swain-Alexander Trust. Al seu torn, van ser passats al pianista suís Timon Altwegg el 2005, que ha començat a gravar les obres per a piano de Toccata Classics.[1][8] Un CD de la seva música de cambra va ser publicat per Dutton Vocalion el 2024.[9]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 Altwegg, Timon. Freda Swain: an Introduction (notes to Toccata CD TOCC0579 (2022)
  2. 1 2 Blom, Eric; Foreman, Lewis (2001). "Swain, Freda (Mary)". Grove Music Online (8th ed.). Oxford University Press. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.45979. ISBN 978-1-56159-263-0.
  3. ↑ P. L. Scowcroft (March 1994). "The Distaff Side: Some British Women Composers". Retrieved 21 September 2010.
  4. 1 2 Leach, Gerald (2012). "British Composer Profiles: Freda Swain (1902–1985)". British Music Society.
  5. ↑ Blom, Eric. "The Younger English Composers, 8: Freda Swain", Monthly Musical Record No. 59 (1929), p. 257–258
  6. ↑ Freda Swain's New Violin Sonata", Daily Telegraph, 9 December 1933, p. 8
  7. ↑ D. Francke: "Obituary", The Times (4 February 1985)
  8. ↑ Discovering Freda Swain – A research behind-the-scenes" by Leah Broad, 5 November 2023
  9. ↑ "Freda Swain: Chamber Works". Dutton Vocalion CDLX7412 (2024), reviewed at MusicWeb International
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.