Frederick Augustus Abel

Frederick Augustus Abel

Biografia
Naixement	17 juliol 1827 Londres
Mort	6 setembre 1902 (75 anys) Londres (Regne Unit)
Sepultura	Cementeri de Nunhead
President Royal Institute of Chemistry
1881 – 1882
President Chemical Society
1875 – 1877
Químic Departament de Guerra
1854 – 1888
Catedràtic Reial Acadèmia Militar de Woolwich
1853 –
President Society of Chemical Industry
President Iron and Steel Institute
President British Science Association
President Institut d'Enginyers Elèctrics
President Royal Society of Arts
Dades personals
Formació	Royal College of Chemistry
Director de tesi	August Wilhelm von Hofmann
Activitat
Camp de treball	Química
Ocupació	químic, inventor
Membre de	Institut d'Enginyers Elèctrics (1871–) Royal Society (1860–) Institució d'Enginyers Civils
Altres
Títol	Baronet
Pare	Johann Leopold Abel
Germans	John Sangster Abel
Premis
(1901)  Gran Creu de Cavaller del Reial Orde Victorià (1897)  medalla d'or de Bessemer (1893)  títol de baronet (1891)  Medalla Albert (1891)  Knight Bachelor (1887)  medalla Telford (1877)  Medalla de la Royal Society (1877)  Company de l'orde del Bany (1867)  Conferencia Baker (6 juliol 1860)  Membre de la Royal Society  doctorat honoris causa Conferit per Universitat de Cambridge  doctorat honoris causa Conferit per Universitat d'Oxford

Frederick Augustus Abel (Londres, 17 de juliol de 1826 – 6 de setembre de 1902) va ser un químic anglès, expert en la matèria dels explosius.^[1]

Va ser professor de química de la Reial Acadèmia Militar des de 1851 fins a 1855 i perit governamental del Departament de Guerra del Regne Unit entre 1854 i 1888.

Entre els seus assoliments es troben la millora en la fabricació del nitrat de cel·lulosa; la invenció al costat de James Dewar de la cordita; un estudi, en col·laboració d'Andrew Noble, sobre el comportament de la pólvora quan és cremada i l'invent d'un instrument usat en la prova d'Abel (nomenada així per ell mateix), per determinar el punt d'inflamabilitat del petroli.