Freesia refracta

Infotaula d'ésser viuFreesia refracta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaIridaceae
GènereFreesia
EspècieFreesia refracta Modifica el valor a Wikidata
Klatt, 1866 Freesia refracta Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimGladiolus refracta Modifica el valor a Wikidata

Freesia refracta és una planta fanerògama que pertany a la família de les iridàcies. És originària de Sud-àfrica.

Il·lustració
Vista de la planta

Descripció

Freesia refracta és una planta herbàcia perennifòlia, geòfita que assoleix una grandària de 0,2 - 0,45 m d'altura a una altitud de 5 - 640 metres a Sud-àfrica[1]

Taxonomia

Freesia refracta va ser descrita per (Jacq.) Klatt i publicat a Gartenflora 23: 289. 1874.[2]

Etimologia

Freesia nom genèric que va ser dedicat en honor del metge alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876).

refracta: epítet llatí que significa "trencada".[3]

Sinonímia
  • Freesia hurlingii L.Bolus
  • Gladiolus refracta Jacq. basiònim
  • Gladiolus refractus Jacq.
  • Gladiolus resupinatus Pers.
  • Montbretia odorata (Heynh.) Heynh.
  • Montbretia refracta (Jacq.) Endl. exHeynh.
  • Nymanina refracta (Jacq.) Kuntze
  • Tritonia refracta (Jacq.) Ker Gawl.
  • Waitzia odorata Heynh.
  • Waitzia refracta (Jacq.) Heynh.[4][5]

Referències

  1. ↑ «Freesia refracta». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. [Consulta: 8 abril 2015].
  2. ↑ «Freesia refracta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 abril 2015].
  3. ↑ A Epítets Botànics
  4. ↑ «Freesia refracta». The Plant List. [Consulta: 8 abril 2015].
  5. ↑ «Freesia refracta». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 8 abril 2015].

Bibliografia

  1. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1-152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  2. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1-1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  3. Munz, P. A. 1968. Suppl. Qualif. Fl. 1–224. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  4. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Qualif. 1-1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  5. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  6. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.