Friedrich Merz
Friedrich Merz (Brilon, 11 de novembre de 1955) és un polític alemany, líder de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) que exerceix com a canceller d'Alemanya des del 6 de maig de 2025. El setembre de 2024, va ser designat candidat de la Unió a la cancelleria per a les eleccions federals de 2025.[1]
Merz es defineix com a conservador en l'àmbit social i liberal en l'econòmic, defensor del capitalisme i de polítiques favorables a les empreses. És un fort partidari de la UE i l'OTAN i ha advocat per una major integració europea, incloent-hi la creació d'un exèrcit europeu. És multimilionari, pilot privat i propietari de dues avionetes.[2][3][4]
Biografia
Jurista de formació, va ser eurodiputat (1989-1994) i diputat al Bundestag (1994-2009 i des de 2021). Va ser elegit president del grup parlamentari CDU/CSU l'any 2000, el mateix any que Angela Merkel va ser elegida presidenta de la CDU, i en aquell moment eren els principals rivals pel lideratge del partit, que liderava l'oposició juntament amb la CSU. Després de les eleccions federals alemanyes de 2002, Merkel va reclamar la presidència del grup parlamentari i Merz va ser elegit líder adjunt del grup parlamentari. El desembre de 2004, va dimitir d'aquest càrrec, abandonant així la lluita de poder de anys amb Merkel[5] i es va retirar gradualment de la política, centrant-se en la seva carrera jurídica i abandonant completament el parlament el 2009 per centrar-se en la seva carrera legal i empresarial, col·laborant amb Mayer Brown i BlackRock Alemanya.[6][7]
Membre del Parlament Europeu
Va ser membre del Parlament Europeu de 1989 a 1994, formant part del grup del Partit Popular Europeu i del Comitè de Política Econòmica, Monetària i Industrial.[8]
Líder del grup al Bundestag
Al Bundestag, on va ser elegit el 1994, Friedrich Merz va seguir una línia classificada a la dreta de la direcció del partit.[9]
El febrer del 2000 va esdevenir president del grup parlamentari CDU/CSU al Bundestag, substituint Wolfgang Schäuble. Va ser destituït d'aquest càrrec per Angela Merkel, descrita com la seva enemiga íntima, que el va substituir després de les eleccions federals del 2002. Des de llavors es va mantenir al marge de qualsevol paper destacat i va abandonar la vida política el 2009.[10]
Canvi de carrera a empresari
Després de retirar-se de la política, es va incorporar a un bufet d'advocats especialitzat en negocis a Düsseldorf.[11] Va esdevenir membre del consell de supervisió de la filial alemanya del banc HSBC, president del consell de supervisió del fabricant de paper Wepa, del fabricant suís d'equipament ferroviari Stadler, de l'aeroport de Colònia-Bonn, així com de la filial alemanya de BlackRock, el fons d'inversió més gran del món.[12]
Friedrich Merz l'any 2004.
Friedrich Merz el 2017.
Friedrich Merz amb Ashton Carter i Ursula von der Leyen el 2015.
Candidat als congressos de la CDU del 2018
Va tornar a la política el 2018 i, després de dos intents fallits en 2018[13][14] i 2021[15][16] va ser elegit líder de la CDU el 22 de gener de 2022.[17]
President federal de la CDU i candidat a canceller el 2025
Friedrich Merz va ser elegit líder de la CDU per una aclaparadora majoria amb un 62,1% dels vots al 34 congrés del partit, la votació del qual es celebra el desembre de 2021, amb un avantatge de més de 36 punts sobre el seu rival més proper, Norbert Röttgen.[18] L'etern rival d'Angela Merkel pren possessió del càrrec el 31 de gener de 2022 i va tornar a ser president del grup CDU/CSU al Bundestag el mes següent. Aquest esdeveniment es considera el fracàs d'Angela Merkel a l'hora d'assegurar una successió dins de la seva línia política i una ruptura oficial entre la CDU i els seus anys al poder.[19]
Friedrich Merz lidera la CDU/CSU, el favorit a les enquestes, a les eleccions federals anticipades del 2025. El partit ocupa actualment el primer lloc amb un 28,5% dels vots, seguit per Alternativa per Alemanya (AfD), que va fer un avenç històric amb un 20,8%, i el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), que només va obtenir el 16,4%. Amb 208 membres electes dels 630 escons del Bundestag, haurà de formar una coalició per governar.[20][21] El 8 de març de 2025 va anunciar, juntament amb el president CSU Markus Söder, i els copresidents SPD, Saskia Esken i Lars Klingbeil, la conclusió d'un acord de principi per formar un futur govern comú, que inclou en particular una política migratòria més restrictiva i un augment del salari mínim.[22]
L'acord de coalició es va cloure el 9 d'abril de 2025.[23]
Canceller d'Alemanya
Després de guanyar les eleccions federals de 2025, el 9 d'abril, Friedrich Merz va anunciar que s'havia arribat a un acord entre la CDU/CSU i l'SPD per formar un govern de gran coalició[24] i l'11 d'abril, es va acordar que Merz seria elegit canceller el 6 de maig, però va perdre la primera votació,[25] havent d'esperar a una segona votació el mateix dia.[26] El mateix dia a la tarda va ser elegit canceller per 325 diputats.[27]
En gener de 2026 va considerar l'abandonament de l'energia nuclear que va acordar el govern d'Angela Merkel el 2011 com un greu error estratègic criticant els governs anteriors per tancar precipitadament els últims reactors atòmics del país.[28]
Posicionament i postures polítiques
Friedrich Merz presenta una postura conservadora en temes socials, com ara els drets LGBT i l'avortament, mentre que defensa principalment una orientació econòmica liberal ortodoxa. Així, denuncia una burocràcia paralitzant i uns impostos excessius Un representant d'una línia més dretana que Angela Merkel, tot i això manté una clara distància amb Alternativa per Alemanya (AfD), que descriu com a Vergonya per a Alemanya, mentre es negava a donar la mà als seus càrrecs electes.[11]
Política exterior
A principis del 2021, va defensar una postura atlantista, multiplicant els seus comentaris elogiosos sobre Joe Biden, amb qui pretenia afirmar el gran retorn de l'associació transatlàntica, donar suport a l'OTAN i aprofundir els acords de lliure comerç.[29]
Durant la guerra russo-ucraïnesa, va ser un defensor inequívoc d'Ucraïna. Segons ell, Berlín hauria d'amenaçar amb lliurar míssils de llarg abast Taurus als ucraïnesos si Rússia continuava els seus atacs contra infraestructures civils, un pas que Olaf Scholz sempre es va negar a fer.[11]
S'identifica fermament com a proisraelià el 2025 durant la Guerra de Gaza i s'estén: Cal deixar molt clar de nou que Alemanya no es troba en un punt intermedi, sinó que es posiciona clarament del costat d'Israel, va declarar en un discurs de campanya, prometent per posar fi a aquest embargo més o menys existent contra les exportacions d'armes a Israel i jutjant inconcebible per prevenir. Un primer ministre israelià podria ser dissuadit de viatjar a Alemanya o a qualsevol altre lloc d'Europa perquè corre el risc de ser arrestat allà, referint-se a l’ordre d'arrest emesa pel Tribunal Penal Internacional contra Benjamin Netanyahu per crims contra la humanitat. També afirma que el suport a Israel ha de continuar sent una raó d'estat per a Alemanya.[30]
Pel que fa a l'atac israelià contra l'Iran el de juny de 2025, afirma que el 17 de juny de 2025 que Israel té coratge fer la feina bruta per a tots nosaltres atacant l'Iran, el poder del qual va portar mort i destrucció al món.[31]
Immigració
Pel que fa a la migració, s'oposa a la política d'acollida de migrants a Alemanya[12] decidida per Angela Merkel durant la crisi migratòria del 2015, així com al dret d'asil[32] Expressa la seva intenció d'endurir les normes que regeixen l'ajuda als migrants. Després de l’atac de Magdeburg, promet mesures dràstiques contra la immigració d'aplicació immediata.[33]
Energia
L'abril de 2023 critica l'eliminació gradual de l'energia nuclear d'Alemanya, decidida per Angela Merkel el 2011 després del desastre de Fukushima. Segons Merz, cap altre país va reaccionar a la guerra a Ucraïna i a l'empitjorament de la situació del subministrament energètic com la República Federal. Assenyalant que 60 centrals nuclears estan en construcció a tot el món, es qüestiona si Alemanya no és qui va a contracorrent d'altres països. Descriu la data de tancament de les centrals nuclears alemanyes com Un dia fosc per a Alemanya.[34]
Problemes socioeconòmics i socials
El gener de 2025 s'oposa a la paritat de gènere, tant dins del govern, del qual podria ser el cap, com dins del seu partit. Ha declarat la seva intenció d'endurir les normes sobre les prestacions per desocupació i reduir els impostos i les ajudes als migrants.[32]
Visió de les relacions internacionals
Pel que fa a les relacions internacionals, indica que vol preparar Alemanya per a una era de conflicte i especifica que la seva primera prioritat estratègica és la restauració de les capacitats de dissuasió i defensa d'Alemanya[35] en lloc de lluitar per tot allò que és bo per al món.[36]
Conflictes a l'Orient Mitjà
Merz és un ferm partidari d'Israel.[37][38] No obstant això, després de ser elegit canceller, ha expressat gran preocupació per les accions d'Israel a la Franja de Gaza.[39][40] No veu cap paper per a Alemanya com a mediador en el conflicte israelià-palestí. Tanmateix, Merz ha opinat que la solució de dos estats continua sent l'objectiu correcte a llarg termini per a la coexistència pacífica entre israelians i palestins. El reconeixement dels palestins del dret d'Israel a existir és un requisit bàsic per arribar-hi.[41]
El 2023, va dir, en resposta a l'advertència dels Estats Units a Israel de complir el dret internacional, que els EUA tenien una relació diferent amb Israel que amb Alemanya, i que Alemanya té l'obligació d'ajudar el país sense sis ni peròs.[42] L'octubre de 2024, Merz va instar amb èxit el govern alemany a reprendre els lliuraments d'armes a Israel, incloses les peces de recanvi per a tancs.[43][44] Va proposar retirar la ciutadania alemanya a les persones amb doble nacionalitat per protestar contra Israel.[45][46]
El setembre de 2024, Merz va criticar la decisió de la Cort Penal Internacional (CPI) d'emetre ordres d'arrest contra el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu per presumptes crims de guerra israelians durant la guerra de Gaza.[47]
El desembre de 2024, després de la caiguda del règim d'Assad a Síria, Merz va demanar a Europa que enfortís els seus llaços amb Turquia per portar la pacificació política a aquesta regió.[48][49]
El febrer de 2025, un dia després de les eleccions federals alemanyes de 2025, va anunciar la seva voluntat de convidar Netanyahu a Alemanya, com a desafiament obert a la decisió de la CPI.[50][51] El maig de 2025, Merz va canviar de to i va dir que ja no entenia la política d'Israel a Gaza.[52]
Després dels atacs militars israelians contra l'Iran del 13 de juny de 2025, Merz va emfatitzar que «l'objectiu ha de seguir sent que l'Iran no pugui desenvolupar armes nuclears», i va reafirmar el dret d'Israel a defensar la seva existència i la seguretat dels seus ciutadans.[53] Merz va declarar en una entrevista a la cadena de televisió pública alemanya ZDF el 17 de juny de 2025, en el marc de la cimera del G7 al Canadà, «que aquesta és la feina bruta que Israel està fent per tots nosaltres».[54]
El 23 de juny de 2025, Merz va expressar el seu suport als atacs militars nord-americans contra instal·lacions nuclears iranianes.[55][56]
L'agost de 2025, Merz va anunciar que Alemanya no autoritzaria cap exportació d'equipament militar a Israel que es pogués utilitzar a Gaza, citant la decisió del Gabinet de Netanyahu d'assumir el control de la Ciutat de Gaza i afirmant que les restriccions a l'exportació romandrien vigents fins a nou avís.[57] La decisió de Merz va ser criticada per uns quants polítics alemanys.[58] El setembre de 2025, Merz va dir que Alemanya es manté fermament al costat d'Israel, però que les seves operacions militars a Gaza són desproporcionades.[59] També va afirmar que Alemanya no planeja ni s'oposa al reconeixement d'un estat sobirà de Palestina, i no considera que la situació actual del poble palestí sota la invasió israeliana de la Franja de Gaza sigui un genocidi de Gaza.[60]
El novembre de 2025, el govern de Merz va revocar les restriccions a l'exportació d'armes destinades a ser utilitzades a Gaza.[61] A principis de desembre de 2025, Merz va visitar Israel i va mantenir converses amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president Isaac Herzog. Les discussions es van centrar en consolidar el suport alemany a Israel, el conflicte en curs a Gaza, el procés de pau i un acord important sobre armes.[62][63]
El gener de 2026, el ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va mantenir una disputa diplomàtica amb Merz sobre les protestes internes de l'Iran i el conflicte a Gaza. Merz va condemnar la violència brutal del règim iranià contra els manifestants, qualificant la repressió com un signe de debilitat i afirmant que el règim estava en els seus últims dies. En resposta, Araghchi va argumentar que la credibilitat d'Alemanya en matèria de drets humans i dret internacional havia estat esborrada pel seu suport a les accions militars d'Israel a Gaza.[64]
Després de l'inici dels atacs militars dels EUA i Israel contra l'Iran a finals de febrer de 2026,[65] Merz va declarar que el govern alemany havia estat informat de les operacions amb antelació.[66] El 28 de febrer, va emetre una declaració conjunta amb el primer ministre del Regne Unit Keir Starmer i el president francès Emmanuel Macron condemnant els atacs de represàlia de l'Iran contra els països de la regió.[67] L'1 de març, Merz va qualificar el govern iranià de règim terrorista responsable de dècades d'opressió interna, afirmant que Alemanya comparteix l'objectiu dels Estats Units i Israel d'acabar amb el seu terror.[65][68] Merz va aprovar també els atacs dels EUA contra l'Iran, declarant que Alemanya està a la mateixa pàgina amb els Estats Units pel que fa al pla d'aquests últims per eliminar el règim iranià.[65]
Referències
- ↑ J.G. «El líder conservador i favorit de les enquestes es reuneix amb JD Vance». El Punt Avui +, 14-02-2025. Arxivat de l'original el 2025-02-21. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Escritt, Thomas. «Conservative contenders vie to overturn Merkel's centrism», 31 octubre 2018. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2018. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ «Merz will CDU-Chef werden: 'Wir brauchen Aufbruch und Erneuerung, keinen Umsturz'» (en alemany), 31 octubre 2018. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2018. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ «Time to wake up: We are deeply concerned about the future of Europe and Germany». Arxivat de l'original el 9 de desembre 2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ Weiland, Severin. «Wie Merkels und Merz' Feindschaft begann» (en alemany). Der Spiegel, 8 febrer 2007. [Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ Huggler, Justin. «Merkel rival Friedrich Merz emerges as surprise early frontrunner to succeed chancellor», 31 octubre 2018. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2018. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ «Der Männerbund» (en alemany). Der Spiegel, 29-06-2003. Arxivat de l'original el 2024-09-02. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ «3ème législature | Friedrich MERZ | Députés | Parlement européen» (en francès). www.europarl.europa.eu, 11-11-1955. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ Elsa Conesa. «Friedrich Merz, un chancelier allemand converti au pragmatisme». Le Monde, 05-05-2025. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ «Friedrich Merz, ennemi intime de Merkel, ravit la présidence de la CDU» (en francès). l'Opinion, 17-12-2021.
- 1 2 3 Solène Vary. «Ennemi de Merkel, élève exécrable, pro-Ukraine... Qui est Friedrich Merz, favori au poste de chancelier en Allemagne ?». Le Figaro, 22 febrer 2025. [Consulta: 24 febrer 2025].
- 1 2 «L’un des dirigeants du plus gros fonds d'investissement du monde pourrait prendre la suite d'Angela Merkel» (en francès). Basta, 06-12-2018.
- ↑ Braun, Stefan. «Die große Zeitenwende ist eine Chance für die CDU» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 2018. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2018. [Consulta: 29 octubre 2018].
- ↑ Connolly, Kate. «Annegret Kramp-Karrenbauer elected Merkel's successor as CDU leader», 7 desembre 2018. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2018. [Consulta: 7 desembre 2018].
- ↑ «Laschet zum neuen CDU-Chef gewählt» (en alemany). tagesschau, 16 gener 2021. Arxivat de l'original el 16 de gener 2021. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ «Pragmatic governor Laschet elected to lead Merkel's party», 16 gener 2021. Arxivat de l'original el 16 de gener 2021. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ «Friedrich Merz zum neuen CDU-Chef gewählt» (en alemany). Salzburger Nachrichten, 22 gener 2022. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2025. [Consulta: 13 abril 2025].
- ↑ «Allemagne: un adversaire de Merkel prend la tête de la CDU en crise» (en francès). Le Figaro, 17-12-2021.
- ↑ «Friedrich Merz takes over as leader of Germany’s Christian Democrats». The Economist, 22 gener 2022. ISSN: 0013-0613 [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Législatives allemandes: le long chemin de croix de Merz vers la formation d’une coalition» (en francès). France 24, 23-02-2025. [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ «Législatives en Allemagne: les conservateurs de la CDU/CSU remportent des élections marquées par le score historique de l’extrême droite» (en francès). Le Monde, 24-02-2025 [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ AFP «Les conservateurs allemands et les sociaux-démocrates concluent un accord de principe pour former un gouvernement». France Info, 8 març 2025 [Consulta: 9 març 2025].
- ↑ Elsa Conesa «Friedrich Merz, le nouveau chancelier allemand, présente son accord de coalition: immigration illégale, impôts, bureaucratie». Le Monde, 10 abril 2025 [Consulta: 10 abril 2025].
- ↑ «Merz serà el nou canceller d'Alemanya amb una gran coalició entre la CDU i el SPD». Vilaweb, 9 abril 2025. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2025. [Consulta: 13 abril 2025].
- ↑ Nöstlinger, Nette. «Humiliated Merz fails to be elected German chancellor on first parliament ballot» (en anglès). Politico. Arxivat de l'original el 6 de maig 2025. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ «Merz becomes German chancellor in second Bundestag vote» (en anglès). Politico, 6 maig 2025. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ «Friedrich Merz, elegit nou canceller d'Alemanya en la segona ronda». Vilaweb, 6 maig 2025. Arxivat de l'original el 6 de maig 2025. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ Simsek, Ayhan. «Germany's Merz calls nuclear phaseout 'serious strategic mistake'» (en anglès). Anadolu Agency, 16 gener 2026. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Bruno Odent. «Allemagne. Trois candidats à la tête de la CDU pour hériter du legs de Merkel» (en francès). L'Humanité, 15-01-2021.
- ↑ Elsa Conesa «L’opinion des Allemands à propos d’Israël se dégrade» (en francès). Le Monde, 10-05-2025 [Consulta: 11 maig 2025].
- ↑ «Conflit en Iran: Israël fait “le sale boulot pour nous tous”, juge le chancelier allemand». Le Parisien, 17 juny 2025.
- 1 2 «Friedrich Merz: le millionnaire mal aimé aux portes de la chancellerie» (en francès). www.corsematin.com, 25-01-2025. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «"Nous sommes face à un désastre": Friedrich Merz promet des mesures drastiques contre l'immigration dès le premier jour de son mandat de chancelier» (en francès). La Libre.be, 26-01-2025. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ (alemany) Christoph Gschoßmann, „Schwarzer Tag für Deutschland“: Fördert AKW-Abschaltung den CO₂-Ausstoß? Arxivat 2023-04-14 a Wayback Machine., fr.de, 14 abril 2023
- ↑ «L’Europe après Donald Trump selon Friedrich Merz» (en francès). Le Grand Continent, 24-01-2025. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ Nick Alipour. «L’aspirant chancelier Friedrich Merz veut préparer l’Allemagne à une ère de “conflits”». euractiv.fr, 23-01-2025.
- ↑ «Merz says he will find a way for Netanyahu to visit Germany without being arrested». Reuters, 24-02-2025. Arxivat de l'original el 24 de febrer de 2025.
- ↑ «Germany and Israel after the Bundestag election: Will realpolitik replace illusions? – analysis». The Jerusalem Post, 22-02-2025. Arxivat de l'original el 6 de març de 2025.
- ↑ K.d.ö.R, Zentralrat der Juden in Deutschland. «Merz: «Israel macht uns allergrößte Sorgen»» (en alemany), 06-05-2025. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «Merz im ARD-Brennpunkt: "Es ist ein ehrlicher Tag gewesen"» (en alemany). [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ Lilienström, Sven. «Friedrich Merz, Vorsitzender der CDU Deutschlands» (en alemany), 21-04-2024. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «CDU-Chef Merz verlangt klare Botschaft von Kanzler Scholz an Präsident Erdogan» (en alemany), 11-11-2023. Arxivat de l'original el 11 Novembre 2023. [Consulta: 10 novembre 2024].
- ↑ «Streit um Israel: Merz erzwingt Waffen-Zusicherung von Scholz» (en alemany). Frankfurter Rundschau, 11-10-2024. Arxivat de l'original el 16 Novembre 2024 [Consulta: 16 octubre 2024].
- ↑ Alkousaa, Riham «Germany will send more weapons to Israel soon, Scholz says». Reuters, 11-10-2024. Arxivat de l'original el 10 Octubre 2024 [Consulta: 16 octubre 2024].
- ↑ «Germany's Next Government Could Be Even Worse on Palestine». Jacobin, 27-02-2025. Arxivat de l'original el 30 de març de 2025.
- ↑ «Germany's next government could make it easier to strip citizenship from dual nationals». The Local, 27-03-2025. Arxivat de l'original el 2 Abril 2025.
- ↑ «Merz says Netanyahu will be able to visit Germany despite ICC warrant». Al Jazeera, 24-02-2025. Arxivat de l'original el 24 Febrer 2025.
- ↑ Basay, Erbil. «Merz für mehr Zusammenarbeit: 'Türkei ist gestärkt und wird noch größere Rolle spielen'» (en alemany), 10-12-2024. Arxivat de l'original el 10 Desembre 2024. [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ «German opposition leader calls for closer cooperation with Türkiye to secure Middle East peace». Anadolu Agency, 10-12-2024. Arxivat de l'original el 10 Desembre 2024.
- ↑ «Merz will offenbar Netanjahu nach Deutschland einladen» (en alemany). Arxivat de l'original el 26 Febrer 2025. [Consulta: 24 febrer 2025].
- ↑ «Merz invites Netanyahu to Germany despite ICC arrest warrant». Arxivat de l'original el 1 de març de 2025. [Consulta: 1r març 2025].
- ↑ «German Chancellor Merz questions Israel's strategy in Gaza». Euronews, 26-05-2025. Arxivat de l'original el 26 Maig 2025.
- ↑ «German Chancellor: "The goal must remain that Iran cannot develop nuclear weapons"». Ynetnews, 13-06-2025. Arxivat de l'original el 13 Juny 2025 [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ «Germany's Merz says Israel is doing the 'dirty work for all of us' by countering Iran». The Times of Israel, 17-06-2025. Arxivat de l'original el 17 Juny 2025.
- ↑ «Germany's Merz sees no reason to criticise Israeli, US attacks on Iran». Reuters, 23-06-2025. Arxivat de l'original el 24 Juny 2025.
- ↑ «Germany updates: Merz condemns Russia, urges Gaza ceasefire». Deutsche Welle, 24-06-2025. Arxivat de l'original el 24 de juny de 2025.
- ↑ «Merz: Germany's support for Israel hasn't changed, but we cannot support Gaza City takeover». The Times of Israel, 10-08-2025. Arxivat de l'original el 20 Agost 2025.
- ↑ «Germany's Merz faces party backlash over partial arms freeze to Israel». Politico, 11-08-2025. Arxivat de l'original el 11 Agost 2025.
- ↑ «Germany updates: Merz visits Spain amid Israel differences». Deutsche Welle, 18-09-2025. Arxivat de l'original el 18 Setembre 2025.
- ↑ «Merz: Germany still to decide whether to back sanctions on Israel». Reuters, 18-09-2025. Arxivat de l'original el 19 Setembre 2025.
- ↑ «What has Germany’s position been on Israel’s genocide in Gaza?». Al Jazeera, 07-12-2025. Arxivat de l'original el 7 Desembre 2025.
- ↑ «Where Germany stands with Israel after chancellor's visit». Deutsche Welle, 07-12-2025. Arxivat de l'original el 16 Desembre 2025.
- ↑ «Germany’s Merz makes first visit to Israel as chancellor amid strained ties». Al Jazeera, 06-12-2025. Arxivat de l'original el 6 Desembre 2025.
- ↑ «Iran’s regime is finished, predicts Merz» (en anglès britànic), 13 gener 2026. [Consulta: 19 gener 2026].
- 1 2 3 Angelos, James; Nöstlinger, Nette «Germany’s Merz sits Powerless as Trump attacks European allies in Oval Office». Politico Europe. Axel Springer SE, 04-03-2026. Arxivat de l'original el 4 Març 2026 [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ «How the world has reacted to US and Israeli strikes on Iran» (en anglès). BBC News, 28-02-2026 [Consulta: 28 febrer 2026].
- ↑ «Germany, France and UK tell Iran to stop attacks in region». The Straits Times, 28-02-2026.
- ↑ «After Iran’s warning, Europe fails to unite on war launched by US, Israel». Al Jazeera, 04-03-2026.