Front Negre
(de) Schwarze Front (de) Kampfgemeinschaft Revolutionärer Nationalsozialisten  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit minoritari | ||||
| Ideologia | strasserisme populisme anticapitalisme Nacional-revolucionari economic antisemitism (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | juliol 1930 | ||||
| Data de dissolució o abolició | juliol 1934 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Otto Strasser (1930–1934) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
El Front Negre, en alemany Schwarze Front va ser un moviment liderat per Otto Strasser (1897-1974) després de la seva expulsió del Partit Nazi el 1930.[1] El seu nom oficial era Kampfgemeinschaft Revolutionärer Nationalsozialisten (Comunitat de lluita de nacionalsocialistes revolucionàris). Strasser creia en una forma de nacionalsocialisme més propera al marxisme que Hitler, que considerava un traïdor a la causa.[2][3]
El Front Negre es componia d'antics membres de l'NSDAP que intentaven crear una divisió a l'interior del partit. Comptava amb una revista bimensual anomenada Die deutsche Revolution (La revolució alemanya) i van adoptar com a símbol un martell creuat amb una espasa, els que segueixen sent usats avui en dia pels grups strasseristes. Aquest moviment va ser incapaç d'oposar-se de manera eficaç a l'NSDAP, i l'ascens al poder de Hitler seria el cop final. Otto Strasser passaria la dècada dels anys trenta exiliat, primer a Txecoslovàquia i després al Canadà. L'ala esquerra de l'NSDAP va ser erradicada el 1934 durant la nit dels ganivets llargs, on Gregor Strasser va ser assassinat.
Referències
- ↑ «Strasser, Otto»,Biografien, Berlín, Deutsche Historische Museum, [consulta el 21 d'octubre de 2010]
- ↑ Detlef Belau, «Die Schwarze Front (SF) und die Brüder Strasser» Arxivat 2013-10-21 a Wayback Machine., Naumburg an der Saale 1918 bis 1945 Notizen zur Stadtgeschichte, abril 2005, actualització juliol 2009
- ↑ Hermann Weiß, «Schwarze Front» Lexikon des deutschen Widerstandes, Frankfurt del Main, Editorial S. Fischer, 2004, pàgines 294 ss.