Fudi vermell
Foudia madagascariensis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Incubació de l'ou | 12 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Ploceidae |
| Gènere | Foudia |
| Espècie | Foudia madagascariensis Linnaeus, 1766 Foudia madagascariensis |
El fudi vermell[1] (Foudia madagascariensis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels plocèids (Ploceidae)[2][3] que habita boscos i garrigues de Madagascar. Ha estat introduït a diverses illes de l'Índic.[4]
Descripció
El fudi vermell fa uns 13 cm de llargada i pesa entre 14 i 19 grams. Presenta dimorfisme sexual: el mascle de l'espècie és de color vermell brillant amb marques negres al voltant de cada ull. Les ales i cua són marrons. Les parts inferiors també són vermelles, cosa que el distingeix d'altres fudis a les zones on ha estat introduït. Les parts superiors de la femella són de color marró oliva i les inferiors són de color marró grisenc.[5]
Distribució i hàbitat
És un ocell comú que es troba en clarianes de boscos, prats i zones cultivades, però no en boscos densos. A Madagascar es considera una plaga del cultiu d'arròs. Ha estat introduït a altres zones de l'oceà Índic, incloent-hi les illes Amirall, les Comores, les Seychelles, Maurici, la Reunió i Santa Helena.[5]
Ecologia
El fudi vermell s'alimenta principalment de llavors, especialment llavors de gramínies, i insectes, però també es menja diversos altres aliments; aquests inclouen fruites, nèctar, restes domèstiques i copra.[5]
Fora de la temporada de cria, aquest ocell és gregari. A mesura que s'acosta la temporada de cria, els mascles estableixen territoris d'uns 30 m de diàmetre. Els ocells són monògams, i el mascle comença a construir el niu al centre del territori abans que comenci el festeig, amb els nius agrupats en colònies laxes. El niu és globular amb una entrada lateral i un porxo o tub curt. Està construït, principalment pel mascle, amb arrels, circells, herbes i altres fils llargs de vegetació, teixits entre si. Triga uns vuit dies a construir-lo, i molts són abandonats si el mascle no aconsegueix atraure una parella.[5]
Impacte en les espècies nadiues
En diferents parts de l'àrea de distribució introduïda, aquesta espècie mostra diferents impactes en les espècies nadiues. Tant el fudi de l'illa de Maurici (F. rubra), en perill d'extinció, com el fudi de Rodrigues (F. flavicans), s'han vist afectats per la competència pels recursos a les respectives illes.[6]
Estat de conservació
El fudi vermell és un ocell comú dins de l'àrea de distribució restringida, i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha avaluat l'estat de conservació com a en risc mínim.
Taxonomia
El 1760, el zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson va incloure una descripció del fudi vermell a la seva obra Ornithologie basada en un exemplar recollit a Madagascar. Va utilitzar el nom francès "Le cardinal de Madagascar" i el llatí Cardinalis Madagascariensis.[7] Tot i que Brisson va encunyar noms llatins, aquests no s'ajusten al sistema binomial i no són reconeguts per la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica.[8] Quan el 1766 el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar el seu Systema Naturae per a la dotzena edició, va afegir 240 espècies que havien estat descrites anteriorment per Brisson.[8] Una d'aquestes va ser el fudi vermell. Linnaeus va incloure una breu descripció, va encunyar el nom binomial Loxia madagascariensis i va citar l'obra de Brisson.[9] Aquesta espècie ara es troba dins del gènere Foudia que va ser introduït pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach el 1850.[10] L'espècie tipus va ser posteriorment designada com a fudi vermell.[11]
Etimologia
El nom genèric Foudia deriva del malgaitx "Foudi", "Fodi" o "Fody" nom en que anomenen el fudi vermell.[12]
L'epítet específic madagascariensis fa referència a Madagascar, la localitat tipus.[13]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[14]
Galeria
Mascle, inici del plomatge de transició, Illa de la Reunió
Mascle, transició al plomatge nupcial, Madagascar
Mascle a l'illa de la Reunió
Mascle a l'illa de la Reunió
Femella
Ous al MHNT
Referències
- ↑ «Fudi vermell». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2022(català)
- ↑ «Foudia madagascariensis (fodi vermell)». Avibase. [Consulta: 1r juny 2026].
- ↑ «Foudia madagascariensis (Linnaeus, 1766)» (en anglès). https://www.gbif.org/species/2494077. [Consulta: 1r juny 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 1r juny 2026].
- 1 2 3 4 Safford, Roger. The Birds of Africa: The Malagasy Region: Madagascar, Seychelles, Comoros, Mascarenes. Londres: Bloomsbury Publishing Plc, 2013, p. 892–896. ISBN 978-0-7136-6532-1.
- ↑ Lever, Christopher. Naturalised Birds of the World. Bloomsbury Publishing, 2010, p. 276. ISBN 978-1-4081-2825-1.
- ↑ Brisson, Mathurin Jacques. Ornithologie, ou, Méthode contenant la division des oiseaux en ordres, sections, genres, especes & leurs variétés. París: Jean-Baptiste Bauche, 1760, p. 112–114, làmina 6 figura 2.
- 1 2 Allen, J.A. «Collation of Brisson's genera of birds with those of Linnaeus» (PDF) p. 317–335. Bulletin of the American Museum of Natural History, 1910.
- ↑ Linnaeus, Carl. Systema naturae: per regna tria natura, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). Holmiae (Estocolm): Laurentii Salvii, 1766, p. 300.
- ↑ Reichenbach, H. G. Ludwig. Die vollständigste Naturgeschichte der Vögel (en anglès). Abt.2:Bd.1 [Plates] (1836). Dresden: Expedition der Vollständigsten Naturgeschichte, 1836, p. làmina 79. DOI 10.5962/bhl.title.102901.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.15. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1962, p. 62 [Consulta: 1r juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Foudia» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 1r juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: madagascariensis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 1r juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Old World sparrows, snowfinches, weavers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 1r juny 2026].