Fujiwara no Hidesato

Plantilla:Infotaula personaFujiwara no Hidesato
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle X Modifica el valor a Wikidata
Chinjufu-shōgun (oc) Tradueix
940 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósamurai Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Grau militarjiangjun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteTengyō no Ran (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFujiwara no Chitsune, Fujiwara no Chitoki, Fujiwara no Chiharu Modifica el valor a Wikidata
PareFujiwara no Murao Modifica el valor a Wikidata
ParentsHiki Kamonnojō, descendent
Oishi Tameshige, descendent
Fujiwara no Munenaga, descendent Modifica el valor a Wikidata

Fujiwara no Hidesato (en japonès: 藤原 秀郷) va ser un aristòcrata, cortesà, heroi popular i senyor samurai japonès del segle x del període Heian. És famós per les seves gestes militars i el seu coratge, i és considerat l'avantpassat comú de nombrosos clans, inclosa la branca Ōshū del clan Fujiwara.

Hidesato va servir sota l'emperador Suzaku i va lluitar al costat de Taira no Sadamori el 940 per reprimir la revolta de Taira no Masakado.[1] La seva pregària per la victòria abans d'aquesta batalla es commemora al Festival Kachiya. Hidesato va ser nomenat llavors shōgun Chinjufu (Defensor del Nord) i governador de la província de Shimotsuke.

Segons la llegenda, va matar un centpeus gegant a la província d'Ōmi que assolava el Palau del Drac. També va rebre el sobrenom de Tawara Tōda.

Hidesato a la llegenda

Hidesato, també conegut pel sobrenom de Tawara Tōda o Tawara no Tōta,[2] és conegut a la llegenda per la seva gesta de matar el centpeus gegant (mukade[3]) del Mont Mikami.[2] Hidesato va ser reclutat per a aquesta tasca per una serp-drac gegant, que, de fet, era resident del Ryūgū-jō (Palau del Drac). Hidesato es troba amb el Rei Drac i és acompanyat de recompenses, que incloïen una bala d'arròs inesgotable (tawara ja), de la qual suposadament va obtenir el seu sobrenom.[4][5] Una explicació més racional és que Tawara, també escrit de manera diferent com a "田原", representa un cognom o un nom de lloc.[6]

Aquesta història del centpeus, Tawara Tōda Monogatari, juntament amb un relat idealitzat de la seva expedició a Masakado, formen el Tawara Tōda Monogatari. Els textos monogatari s'han copiat i imprès profusament en emakimono (rotlles il·lustrades) i llibres il·lustrats durant tot el període Edo.[4][5]

Armes llegendàries

El Museu Jingū Chōkokan del Santuari d'Ise alberga dues espases que suposadament van pertànyer a Hidesato.

Un és el Kenukigata tachi (Ise), un tachi del tipus kenukigata o "pinces".[7][8] Segons la tradició, era l'espasa obtinguda per Hidesato del Ryūgū-jō, que més tard esdevingué una herència del clan Akahori.

Després de canviar de mans diverses vegades, va passar a la possessió del santuari el 1793.[9] Encara que la procedència d'Hidesato no és verificable, aquesta espasa està datada per ser del període correcte.[9]

L'altra suposada espasa Hidesato al museu es diu Mukadegiri "Talla centpeus".[10] Tot i que les seves inscripcions afirmen que és obra del ferrer d'espases Shinsoku (神息) del segle VIII, l'espasa s'ha datat al segle XIV.[11][10]

També hi ha una altra espasa de tipus "pinces" que presumptament pertany a Hidesato, que es troba a l'illa de Chikubu, la Kenukigata tachi (Hōgon-ji).[12][13][14]

Genealogia

  • Pare: Fujiwara no Murao (藤原村雄)
  • Mare: filla de Shimatsuke-no-jō no Kashima (下野掾鹿島女)
    • Esposa: filla de Minamoto no Michi (源通) del Consell de Chamberlains (侍従).
      • Fill: Fujiwara no Chitsune (藤原千常)
    • Fills de mare desconeguda:
      • Fill: Fujiwara no Chitoki (藤原千時)
      • Fll: Fujiwara no Chiharu (藤原千晴)
      • Fill: Fujiwara no Chikuni (藤原千国)
      • Fill: Fujiwara no Chigusa (藤原千種)
      • filla de Hintia no Chigusa (藤原千種)

Descendentes

Molts clans samurais afirmen ser descendents de Hidesato, incloent-hi el Fujiwara del Nord (branca Ōshū del clan Fujiwara). Alguns dels altres són els clans Satō, Ōtomo, Mutō, Iga, Hatano, Oyama, Yūki i Shimokōbe.[15][16]

Referències

  1. ↑ Turnbull, Stephen. The Samurai Sourcebook. Cassell & Co., 1998, p. 199. ISBN 1854095234.
  2. 1 2 Sato, Hiroaki (1983). Legends of the Samurai. Kodansha International. p. 38. ISBN 9781590207307.
  3. ↑ Foster, Michael Dylan (2009). Pandemonium and Parade: Japanese Monsters and the Culture of Yōkai. University of California Press. p. 139. ISBN 978-0-520-25361-2.
  4. 1 2 Araki, James T. (1981). "Otogi-zōshi and Nara ehon: A Field of Study in Flux". Monumenta Nipponica. 36: 1–5. doi:10.2307/2384084. JSTOR 2384084.
  5. 1 2 Kimbrough, R. Keller (2018). "The Tale of Tawara Tōda". Monsters, Animals, and Other Worlds: A Collection of Short Medieval Japanese Tales. Columbia University Press. ISBN 9780231545501.
  6. ↑ Visser, Marinus Willem de (1913), The dragon in China and Japan, Amsterdam: J. Müller, p. 191–193
  7. ↑ Satō, Kanzan (1995). The Japanese Sword: a comprehensive guide. Translated by Joe Earle. The Overlook Press. p. 132. ISBN 9780870115622.
  8. ↑ Called "tweezer" type because there is openwork on the hilt, which makes the hilt resemble a pair of tweezers.
  9. 1 2 Jungu Chōko Museum Agriculture Pavilion (1941). Jingū Chōkokan chinretsuhin zuroku 神宮徴古館陳列品図録 (in Japanese). p. 23–24
  10. 1 2 "Hidesato ni shōten, bushi no rūtsu shitte Tochigi-ken hakubutsukan de kikakuten dentō no hōtō Mukadegiri mo" 秀郷に焦点、武士のルーツ知って 栃木県立博物館で企画展 伝説の宝刀「蜈蚣切」も. Sankei Shinbun (in Japanese). 2018-11-19.
  11. ↑ The name is Mukadegiri (蚣切) (two characters) on the carved hilt-inscription according to Shūko jusshu (1899).
  12. ↑ Bureau of Religions, Ministry of Education (1920). Handbook of the Old Shrines and Temples and Their Treasures in Japan. Sanshusha. p. 13.
  13. ↑ Matsudaira, Sadanobu, ed. (1905), "Ōmi no kuni Chikubushima zō Tawara Todō Hidesato shonō tachi (no) zu" 近江国竹生島社蔵俵藤太秀郷所納太刀図, Shūko jusshu tōken no bu 集古十種 刀剣之部 (in Japanese), Ikubunsha, p. (2)18
  14. ↑ Honma, Junji; Satō, Kan'ichi (1966), Nihontō zenshū dai-6 kan (Nihontō no fūzoku) 日本刀全集 第6巻 (日本刀の風俗) (in Japanese), Tokuma Shoten, p. 53
  15. ↑ Frédéric, Louis (2002). "Otogi-zōshi and Nara ehon: A Field of Study in Flux". Japan Encyclopedia. Cambridge, Massachusetts: Harvard University. p. 220. ISBN 9780674017535.
  16. ↑ Friday (2008), p. 150.

Bibliografia

  • Friday, Karl (2008). "The Tale of Tawara Toda". The First Samurai: The Life and Legend of the Warrior Rebel, Taira Masakado. John Wiley & Sons. p. 150–158. ISBN 9780471760825.