Història
Al mitjan del segle xix, el polític Pascual Madoz Ibáñez va escriure en la seva obra Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar:
| « |
Versió en castellà FUSTAÑA: l. que forma ayunt. con el de Queralps en la prov. de Gerona (14 leg.) part. jud. de Ribas (1), aud. terr., c. g. de Barcelona, dióc. de Seo de Urgel. sit. en terreno montañoso con buena ventilacion y clima frio, pero sano. Tiene una igl. parr. (San Saturnino) servida por un cura de ingreso. El térm. confina con Queralps, Ribas, Pardines y Caballera. El terreno áspero y escabroso, es de ínfima calidad y solo apropósito para yerbas de pasto: le cruzan varios caminos locales de herradura. Recibe el correo de la cab. del part. prod.: centeno y patatas; cria ganado de todas especies y caza de perdices y algun conejo. pobl.: y riqueza. (V. el cuadro sinoptico del part. de Ribas). |
Traducció FUSTANYÀ: I. que forma ajuntament amb el de Queralbs a la província de Girona (14 llegües), partit judicial de Ribes (1), audiència territorial, capitania general de Barcelona, diòcesi de la Seu d'Urgell. sit. en terreny montanyós amb una bona ventilació i clima fred, però saludable. Té una església parroquial (Sant Sadurní), servida per rectoria amb sou. El terme confina amb Queralbs, Ribes, Pardines i Caballera. El terreny, aspre i escabrós, és de qualitat ínfima i només apte per a herbes de pastura: el travessen diversos camins locals de ferradura. Rep el correu del cap del partit. producció: sègol i patates; ria bestiar de totes les espècies i hi ha caça de perdius i algun conill. població i riquesa: (Vegeu el quadre sinòptic del partit de Ribes). |
» |
| — (Madoz 1847, p. 259) |