Gàver
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
| Comarca | Segarra | |||
| Municipi | Estaràs | |||
| Població humana | ||||
| Població | 30 (2025) | |||
| Geografia | ||||
| Banyat per | Sió | |||
| Altitud | 607 m | |||
| Codi INE | 25085000400 | |||
| Codi IDESCAT | 2508510004300 | |||
| Lloc web | estaras.ddl.net… | |||
Gàver és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra. Es troba al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d'un antic castell i l'església romànica de Santa Maria. Hom considera que el riu Sió neix prop d'aquest lloc, anomenat Font de Gàver, d'on parteix la séquia del Sió.[1]
Història
El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015 com a lloc fronterer del comtat del Berguedà.[2] El 1370, Pere el Cerimoniós vengué o empenyorà a Alamanda, muller de Pere de Queralt, els llocs de Gàver,Timor, Sant Antolí i Pallerols,[3][4] i el 1421 formava part del veïnatge de Cervera.[5]
A principis del segle xvii, Gàver fou adquirit pel jurista Hipòlit de Montaner,[6] de qui passà al seu fill Pere de Montaner i de Solanell,[7] també jurista,[8] i el 1710, l'arxiduc Carles va concedir el títol de marquès de Gàver a Pere de Montaner i de Ramon.[9][10]
Al segle xviii es construïren tot un seguit de cases separades del nucli primitiu, que causà posteriorment una situació de desavinença amb l'antiga església parroquial de Santa Maria. Això va fer que es decidís construir-ne una de nova al peu de la carretera. Inaugurada el 1971, serveix com a temple i com a casa de reunió.[5]
Font de Gàver
És el punt on l'aigua brolla del subsòl i neix el riu Sió, que realitza un recorregut de 77 km fins a desembocar al Segre. El cabal és molt magre i depèn del volum de pluja, fins que arriba a la Noguera Pallaresa, zona de regadiu, on augmenta notablement.
Referències
- ↑ «Gàver». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Església vella de Santa Maria de Gàver». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Castell de Timor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Castell de Timor (Sant Antolí i Vilanova)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- 1 2 «Estaràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Hipólito (I) de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Pere de MONTANER y de SOLANELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Clarisó Martí, 2015, p. 341-342.
- ↑ «Pedro de MONTANER y de RAMON». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Castell de Gàver (Estaràs)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
Enllaços externs
- Gàver - Lloc web oficial (català)