Gómer

Infotaula personatgeGómer
Tipuspersonatge bíblic humà Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraGènesi 10 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJàfet Modifica el valor a Wikidata
FillsRifat, Togarmà i Aixquenaz Modifica el valor a Wikidata
GermansTiras, Tubal, Javan, Madai, Gog i Meixec Modifica el valor a Wikidata

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).

L'epònim Gómer, «reputació per a tota la família», tal com ho van expressar els compiladors de l'Enciclopèdia Jueva,[1] també s'esmenta al Llibre d'Ezequiel 38:6 com l'aliat de Gog, el cap de la terra de Magog.

El nom hebreu Gómer és àmpliament considerat per referir-se als cimmeris (accadis gimirru), que habitaven a les estepes eurasiàtiques[2] i van atacar Assíria a finals del segle vii aC. Els assiris els van anomenar gimmerai; el rei cimmeri Teushpa va ser derrotat per Assarhaddon d'Assíria en algun moment entre el 681 i el 668 aC.[3]

En el folklore islàmic, l'historiador persa Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí (circa 915) relata una tradició persa que Gómer va viure fins a l'edat de 1000 anys, i va assenyalar que aquest registre va igualar el de Nimrod, però va ser insuperable per qualsevol altra persona esmentada a la Torà.[4]

Identificacions tradicionals

Flavi Josep va situar a Gómer i als gomerites a la Galàcia anatòlica, «perquè Gómer va fundar els que els grecs anomenen ara gàlates, però els anomenen gomerites».[5] Galàcia pren el nom dels antics gals (celtes) que es van establir allà. No obstant això, l'escriptor cristià posterior Hipòlit de Roma en c. 234 va assignar a Gómer com a avantpassat dels capadocis, veïns dels gàlates.[6] Jeroni d'Estridó (c. 390) i Isidor de Sevilla (c. 600) van seguir amb la identificació de Gómer amb els gàlates, gals i celtes.

Mapa dels pobles segons Flavi Josep: els descendents de Cam (blau), els descendents de Sem (verd) i els descendents de Jàfet (vermell)

Els cimbres eren una tribu establerta a la península de Jutlàndia, a la Germània (actualment Dinamarca), al voltant del 200 aC, i que van ser identificats de diverses maneres en temps antics com a cimmeris, germànics o celtes. En temps posteriors, alguns acadèmics els van connectar amb el poble gal·lès i amb els descendents de Gómer. Entre els primers autors que van identificar a Gómer, els cimmeris i els cimbres, amb el nom propi dels gal·lesos (Cymri) va ser l'antiquari anglès William Camden en el seu Britannia (publicat per primera vegada en 1586).[7] En el seu llibre de 1716, Drych y Prif Oesoedd, l'antiquari gal·lès Theophilus Evans també va plantejar que els gal·lesos descendien dels cimmeris i de Gómer;[8] va ser seguit per alguns escriptors posteriors dels segles xviii i xix.[8][9]

Aquesta etimologia és considerada falsa pels lingüistes celtes moderns, que segueixen l'etimologia proposada per Johann Kaspar Zeuss el 1853, que deriva Cymry de la paraula britònica «* Combrogos» (compatriota).[9][10][11] El nom de Gómer (com el malnom de l'escriptor ii editor del segle xix Joseph Harris, per exemple) i els seus derivats (moderns) del gal·lès, com Gomeraeg (com a nom alternatiu per al gal·lès)[12] es va posar de moda durant un temps a Gal·les, però des de fa molt de temps la teoria gomeriana s'ha desacreditat com una hipòtesi antiquària sense validesa històrica o lingüística.[13] Segons el tractat Yoma, en el Talmud, Gómer s'identifica com avantpassat dels gomermians, els actuals alemanys.

En 1498, Annio da Viterbo va publicar fragments coneguts com a Pseudo-Berossus, que actualment es consideren una falsificació, afirmant que els registres de Babilònia havien demostrat que Comerus Gallus, és a dir, Gómer, fill de Jàfet, s'havia instal·lat a Comera (actualment Itàlia) en el desè any de Nimrod després de la dispersió dels pobles. A més, Tuisto, que el Pseudo-Berossus diu que és el quart fill de Noè i es diu que va ser el primer governant germànic / escita, va ser identificat pels historiadors posteriors (com per exemple, Johannes Aventinus) com Aixquenaz, el fill de Gómer.

Descendents de Gómer

Al Gènesi,[14] s'esmenta tres fills de Gómer:

Els fills d'Aixquenaz van ser identificats originalment amb els escites (assiris ishkuza), i després del segle xi amb els germànics.[15][16]

Les antigues cròniques armènies i georgianes citen a Togarmà com a avantpassat d'ambdues ètnies que habitaven originalment el territori entre la mar Negra i la mar Càspia i entre dues muntanyes inaccessibles, el mont Elbrús i el mont Ararat, respectivament.[17][18]

Segons els registres dels khàzars, Togarmà és considerat com l'avantpassat dels pobles de parla turca.[19]

Referències

  1. ↑ Jewish Encyclopedia. Funk and Wagnalls, p. 40. Arxivat 2004-07-03 a Wayback Machine.
  2. ↑ Per exemple, vegeu Cambridge Ancient History Vol. II pt. 2, p. 425
  3. ↑ Barry Cunliffe (ed.), The Oxford History of Prehistoric Europe (Oxford University Press, 1994), p. 381–382.
  4. ↑ Tabari, Prophets and Patriarchs (Vol. 2 de History of the Prophets and Kings)
  5. ↑ Antiguitats jueves, 1:6.
  6. ↑ Cròniques, 57.
  7. ↑ Camden's Britannia, I.17,19.
  8. 1 2 Lloyd, p. 191
  9. 1 2 University of Wales Dictionary, vol. II, p. 1485, Gomeriad. The editors note the false etymology.
  10. ↑ Lloyd, p. 192
  11. ↑ University of Wales Dictionary, vol. I, page 770.
  12. ↑ University of Wales Dictionary, vol. II, p. 1485.
  13. ↑ Vegeu, per exemple: Piggot, p. 132, 172.
  14. ↑ Gènesi. 10:3
  15. ↑ Kraus. S, 1932, Hashemot 'ashkenaz usefarad, Tarbiz 3:423-435
  16. ↑ Kriwaczek, Paul (2005). Yiddish Civilization: The Rise and Fall of a Forgotten Nation. London: Weidenfeld & Nicolson.
  17. ↑ Leonti Mroveli. «The Georgian Chronicles».
  18. ↑ Moses of Chorene. «The History of Armenia».
  19. ↑ Omeljan Pritsak & Norman Golb, Khazarian Hebrew Documents of the Tenth Century, Ithaca: Cornell Univ. Press, 1982.

Bibliografia

  • Lloyd, John Edward (1912). A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest.
  • Piggot, Stuart (1968). The Druids, Thames and Hudson:London.
  • University of Wales Dictionary, vol. II.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.