Gaetano Cicognani
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1881 Brisighella (Itàlia) |
| Mort | 5 febrer 1962 Roma |
| 12 gener 1953 – | |
| Nunci apostòlic a Espanya | |
| 16 maig 1938 – 12 gener 1953 | |
| Nunci apostòlic a Àustria | |
| 14 juny 1936 – 16 maig 1938 | |
| Nunci apostòlic al Perú | |
| 20 maig 1928 – | |
| Nunci apostòlic a Bolívia | |
| 11 febrer 1925 – | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 1r febrer 1925 – | |
| Arquebisbe titular | |
| 2 gener 1925 – Diòcesi: arquebisbat d'Ancira | |
| Prefect of the Apostolic Signatura (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Formació | Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1904–), bisbe catòlic |
| Consagració | Pietro Gasparri |
| Participà en | |
| 28 octubre 1958 | Conclave de 1958 |
| Família | |
| Germans | Amleto Giovanni Cicognani |
| Premis | |
Gaetano Cicognani (Brisighella, 26 de novembre de 1881 – Roma, 5 de febrer de 1962) va ser un religiós i diplomàtic italià.
Biografia
Va néixer a Brisighella, Província de Ravenna, el 1881. El seu germà petit, Amleto Giovanni Cicognani, va ser també cardenal. El 1904 va ser ordenat sacerdot a Faenza. El 1925 va ser nomenat arquebisbe titular de Ankara i nunci apostòlic de Bolívia, iniciant una carrera com a diplomàtic de la Santa Seu: de Bolívia va passar el 1928 a Perú, càrrec en el qual va estar fins al 1936; en aquesta data va ser destinat a Àustria, destinació que va ocupar fins al 1938; finalment, va ser nunci a Espanya, on va exercir fins al 1953.[1]
Durant la seva Nunciatura Apostòlica a Espanya va ser un dels impulsors del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona el 1952.[2] Per aquest motiu, té dedicada una plaça a Barcelona, al barri del Congrés.[3]
El 1953 va ser nomenat cardenal prevere de Santa Cecilia pel papa Pius XII, així com prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus. A l'any següent va rebre el càrrec de pro-prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, en el qual va estar fins al 1959. Al mes de retirar-se va ser nomenat cardenal bisbe de la seu suburbicària de Frascati. Va participar en el conclave de 1958, en el qual va ser triat papa Joan XXIII.[1]

