Gaig de bardissa de Santa Cruz

Infotaula d'ésser viuGaig de bardissa de Santa Cruz
Aphelocoma insularis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes7,1 g (pes en néixer)
124,7 g (pes adult, mascle)
111,2 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereAphelocoma
EspècieAphelocoma insularis Modifica el valor a Wikidata
Henry Wetherbee Henshaw, 1886 Aphelocoma insularis Modifica el valor a Wikidata
Distribució

      Àrea de distribució resident durant tot l'any a l'illa Santa Cruz

El gaig de bardissa de Santa Cruz[1] o gaig de bardissa de l'illa Santa Cruz[2] (Aphelocoma insularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids (Corvidae)[3][4]

Algunes classificacions, com ara el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) (2026) la consideren una subespècie del gaig de bardissa de Califòrnia: Aphelocoma californica insularis.[5]

Descripció

El gaig de bardissa de Santa Cruz és el gaig de bardissa més gros i fosc, identificable únicament per l'àrea de distribució. Similar al gaig de bardissa de Califòrnia (A. californica) però més gros, amb el dors i la màscara més fosques. Normalment es troba en petits grups familiars.[6]

Distribució i hàbitat

El gaig de bardissa de Santa Cruz només es troba avui dia a l'illa de Santa Cruz, la més gran de les illes del Canal de Califòrnia, amb una superfície de 250 km². L'illa és una reserva natural, el 24% oriental és administrat pel Servei de Parcs Nacionals com a part del Parc Nacional de les Illes del Canal i la resta de l'illa per Nature Conservancy.[7] S'ha trobat restes fòssils en les illes de Santa Rosa i San Miguel.[8]

El gaig de bardissa de Santa Cruz es troben en boscos de chaparral de roures i pi (Pinus muricata) a l'illa de Santa Cruz. Els gaig de bardissa de Santa Cruz en hàbitat de pins tenen becs més llargs i poc profunds que els individus en hàbitat de roures; la variació en la forma del bec és hereditària i els individus s'aparellen de manera no aleatòria pel que fa a la morfologia del bec.[9]

Reproducció

Les femelles ponen de 3 a 5 ous. La incubació dura aproximadament vint dies. Aquests gaigs són generalment monògams i, a diferència d'altres gaigs, no són reproductors cooperatius. Ambdós sexes construeixen un niu d'1 m a 8 m per sobre de terra.[10]

Estat de conservació

El gaig de bardissa de Santa Cruz està classificat com a vulnerable a la Llista Vermella de la UICN perquè la petita àrea de distribució el fa potencialment vulnerable a un incident catastròfic com ara una malaltia o un gran incendi que destrueixi el seu hàbitat.[11] La mida de la població el 2008 i el 2009 es va estimar en 1700-2300, cosa que la converteix en una de les espècies d'ocells cantors més rares dels Estats Units.[12] Tota la distribució de les illes està actualment protegida al Parc Nacional de les Illes del Canal i l'espècie no corre un risc imminent d'extinció. Tanmateix, l'establiment del virus del Nil Occidental (VNO) al sud de Califòrnia el 2003 pot representar una amenaça si creua a l'illa de Santa Cruz des del continent. Els còrvids són especialment vulnerables al VNO. A més, l'augment de la incidència d'incendis forestals al sud de Califòrnia pot presagiar un incendi catastròfic allà.[13] La cobertura arbustiva ha augmentat des de la retirada d'ovelles (1980-91) i porcs senglars (2005-07) de l'illa de Santa Cruz, cosa que pot augmentar el risc d'incendi.[13] El sobrepasturatge per part d'ungulats no autòctons pot haver causat l'extinció d'aquesta espècie a l'illa de Santa Rosa. El restabliment d'una segona població a les illes de Santa Rosa i San Miguel pot accelerar la restauració d'espècies de plantes i arbres autòctones a causa del comportament d'acumulació dispersa de llavors de les espècies d'Aphelocoma.[13]

Interacció i usos humans

El poble Chumash, que eren els habitants originals de les Illes Anglonormandes del nord, potser s'alimentava de gaig de bardissa de Santa Cruz local o utilitzava les plomes com decoració, ja que se sap que, a la Califòrnia continental, feien cintes de plomes, incloent-hi plomes de gaig. Les activitats humanes poden haver contribuït a la possible extinció del gaig de bardissa de Santa Cruz de les illes més petites.[14]

Taxonomia i sistemàtica

El gaig de bardissa de Santa Cruz va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg estatunidenc Henry Wetherbee Henshaw el 1886[15] i un exemplar arqueològic al jaciment SCRI-192 que data de la dècada de 1780 a 1812 a l'illa de Santa Cruz és la primera evidència de l'ocell en el període històric.[16]

Aquest ocell és membre de la família dels corbs i forma part d'un grup d'espècies nord-americanes estretament relacionades anomenades gaigs de bardissa. Abans es tractaven com una sola espècie, el gaig de bardissa de Florida (com Aphelocoma coerulesens), amb cinc subespècies,[17] però ara se'n consideren quatre d'espècies: el gaig de bardissa de Florida (A. coerulescens), el gaig de bardissa de Santa Cruz, el gaig de bardissa de Califòrnia (A. californica) i el gaig de bardissa de Woodhouse (A. woodhouseii). Els estudis d'ADN indiquen que els tàxons insulars i costaners han estat aïllats durant molt de temps dels parents de l'interior.[18] Les relacions dins del gènere s'han estudiat en diversos articles.[19]

El gaig de bardissa de Santa Cruz sembla ser incapaç de creuar cap al continent. Tanmateix, una vegada van ser presents en tres de les illes del Canal del Nord de Califòrnia, l'illa San Miguel, l'illa Santa Rosa i l'illa de Santa Cruz, on persisteixen avui dia.[20] Els registres històrics fiables d'observadors de gaig de bardissa de Santa Cruz, a més de l'illa de Santa Cruz, inclouen només un únic relat de 1892 a la veïna illa Santa Rosa, a només uns 10 km de distància.[16] L'observació històrica a l'illa Santa Rosa està avalada per un registre arqueològic del Plistocè d'un fèmur de gaig de bardissa d'una sola illa d'un jaciment del Plistocè superior-Holocè (SRI-V-3) trobat per Paul Collins del Museu d'Història Natural de Santa Bàrbara.[16] També hi ha dues restes arqueològiques de l'Holocè superior trobades en jaciments de coves de l'illa San Miguel. No hi ha cap presència definitiva de cap gaig de bardissa a cap altra de les illes del Canal, ni a les illes Coronado, a només 13 km del continent.[20]

Els primers estudis van suggerir que l'avantpassat de l'actual la població va ser transportada per tempestes o transportada per fusta surant fins a Santa Cruz, o que la colonització va ocórrer durant un període de glaciació fa entre 70.000 i 10.000 anys, quan el nivell del mar era molt més baix i el canal entre la costa i les illes era corresponentment més estret.[21] Estudis d'ADN més recents mostren que, tot i que altres espècies endèmiques de les illes, com la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) i el ratolí cérvol de Santa Cruz (Peromyscus sejugis), poden haver divergit dels parents del continent fa uns deu mil anys, els gaigs de bardisa es van separar en un període de glaciació fa uns 151.000 anys. L'anàlisi més recent indica que el gaig de bardissa de Santa Cruz ha estat evolucionant de forma aïllada durant aproximadament un milió d'anys,[19] és a dir, durant múltiples cicles glacials. Fins fa uns onze mil anys, les quatre illes del nord del Canal eren una sola illa gran, de manera que el gaig de bardissa de Santa Cruz devia estar presents a les quatre illes inicialment, però es van extingir a Santa Rosa, San Miguel i Anacapa després que fossin separades per l'augment del nivell del mar.[14]

El Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) (2026) consideren el gaig de bardissa de Santa Cruz una subespècie del gaig de bardissa de Califòrnia: Aphelocoma californica insularis.[5]

Etimologia

El nom genèric Aphelocoma combina el grec antic «αφελης/aphelēs» que significa “llis”, “simple” amb el prefix negatiu «α-/a- »; o de «φελλευς/phelleus», “sòl pedregós”; i «κομη/komē», “cabell”, en referència a la manca de plomes ratllades o bandejades en aquest gènere, en comparació amb altres gaigs.[22]

L'epítet específic insularis prové del llatí que significa “d'una illa”.[23]

Subespècies

L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[24]

Referències

  1. ↑ «Gaig de bardissa de Santa Cruz». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 setembre 2023].
  2. ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.2» (en anglès). IOC. [Consulta: 21 juliol 2026].
  3. ↑ «Island Scrub-Jay- Aphelocoma insularis». Avibase. [Consulta: 21 juliol 2026].
  4. ↑ «Aphelocoma insularis». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 21 juliol 2026].
  5. 1 2 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 21 juliol 2026].
  6. ↑ «gaig de bardissa de Santa Cruz - eBird». eBird. [Consulta: 21 juliol 2026].
  7. ↑ Ventura, Mailing Address: 1901 Spinnaker Drive; Us, CA 93001 Phone: 805 658-5730 Contact. «Santa Cruz Island - Channel Islands National Park (U.S. National Park Service)» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2026].
  8. ↑ Collins, Paul W.; Guthrie, Daniel A.; Whistler, Emily L.; Vellanoweth, René L.; Erlandson, Jon M. «Terminal Pleistocene–Holocene Avifauna of San Miguel and Santa Rosa Islands: Identifications of Previously Unidentified Avian Remains Recovered from Fossil Sites and Prehistoric Cave Deposits» (en anglès). Western North American Naturalist, 78, 3, 11-2018, p. 370–403. DOI: 10.3398/064.078.0311. ISSN: 1527-0904.
  9. ↑ Langin, Kathryn M.; Sillett, T. Scott; Funk, W. Chris; Morrison, Scott A.; Desrosiers, Michelle A. «Islands within an island: Repeated adaptive divergence in a single population: REPEATED ADAPTIVE DIVERGENCE WITHIN A POPULATION» (en anglès). Evolution, 69, 3, 3-2015, p. 653–665. DOI: 10.1111/evo.12610.
  10. ↑ Caldwell, Luke; Bakker, Victoria J.; Sillett, T. Scott; Desrosiers, Michelle A.; Morrison, Scott A. «Reproductive Ecology of the Island Scrub-Jay» (en anglès). The Condor, 115, 3, 8-2013, p. 603–613. DOI: 10.1525/cond.2013.120028. ISSN: 1938-5129.
  11. ↑ «Aphelocoma insularis (Island Scrub-jay, Island Scrub Jay, Island Scrub-Jay, Santa Cruz Jay)». Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. 2012. Arxivat de l'original el 2016-02-24. [Consulta: 22 juliol 2026].
  12. ↑ Sillett, T. Scott; Chandler, Richard B.; Royle, J. Andrew; Kéry, Marc; Morrison, Scott A. «Hierarchical distance‐sampling models to estimate population size and habitat‐specific abundance of an island endemic» (en anglès). Ecological Applications, 22, 7, 10-2012, p. 1997–2006. DOI: 10.1890/11-1400.1. ISSN: 1051-0761.
  13. 1 2 3 Morrison, Scott A.; Sillett, T. Scott; Ghalambor, Cameron K.; Fitzpatrick, John W.; Graber, David M. «Proactive Conservation Management of an Island-endemic Bird Species in the Face of Global Change» (en anglès). BioScience, 61, 12, 12-2011, p. 1013–1021. DOI: 10.1525/bio.2011.61.12.11. ISSN: 1525-3244.
  14. 1 2 Delaney, Kathleen S.; Wayne, Robert K. «Adaptive Units for Conservation: Population Distinction and Historic Extinctions in the Island Scrub‐Jay» (en anglès). Conservation Biology, 19, 2, 4-2005, p. 523–533. DOI: 10.1111/j.1523-1739.2005.00424.x. ISSN: 0888-8892.
  15. ↑ Henshaw, H. W. «Description of a New Jay from California». The Auk, 3, 4, 10-1886, p. 452–453. DOI: 10.2307/4625442.
  16. 1 2 3 Collins, Paul W. Historic and prehistoric record for the occurrence of island scrub-jays (Aphelocoma insularis) on the northern Channel Islands, Santa Barbara County, California. (en anglès). Santa Barbara Museum of Natural History Technical Reports – No. 5, 2009-09-30, p. 1–83.
  17. ↑ Madge, Steve; Burn, Hilary. Crows and jays: a guide to the crows, jays and magpies of the world. Londres: C. Helm, 199, p. 70–71. ISBN 978-0-7136-3999-5.
  18. ↑ Delaney, Kathleen Semple; Zafar, Saba; Wayne, Robert K. «GENETIC DIVERGENCE AND DIFFERENTIATION WITHIN THE WESTERN SCRUB-JAY ( APHELOCOMA CALIFORNICA )» (en anglès). The Auk, 125, 4, 10-2008, p. 839–849. DOI: 10.1525/auk.2008.07088. ISSN: 0004-8038.
  19. 1 2 McCormack, John E.; Heled, Joseph; Delaney, Kathleen S.; Peterson, A. Townsend; Knowles, L. Lacey «CALIBRATING DIVERGENCE TIMES ON SPECIES TREES VERSUS GENE TREES: IMPLICATIONS FOR SPECIATION HISTORY OF APHELOCOMA JAYS: DIVERGENCE DATING ON SPECIES TREES» (en anglès). Evolution, 65, 1, 1-2011, p. 184–202. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2010.01097.x.
  20. 1 2 Collins, Paul W.; Guthrie, Daniel A.; Whistler, Emily L.; Vellanoweth, René L.; Erlandson, Jon M. «Terminal Pleistocene–Holocene Avifauna of San Miguel and Santa Rosa Islands: Identifications of Previously Unidentified Avian Remains Recovered from Fossil Sites and Prehistoric Cave Deposits» (en anglès). Western North American Naturalist, 78, 3, 11-2018, p. 370–403. DOI: 10.3398/064.078.0311. ISSN: 1527-0904.
  21. ↑ Atwood, Atwood. «Breeding biology of the Santa Cruz Island Scrub Jay» (en anglès). The California Islands: Proceedings of a multidisciplinary symposium p. 675–688. Santa Barbara, California: Santa Barbara Museum of Natural History. ISBN 0-936494-01-8, 1980. [Consulta: 22 juliol 2026].
  22. ↑ «The Key to Scientific Names: Aphelocoma» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 22 juliol 2026].
  23. ↑ «The Key to Scientific Names: insularis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 22 juliol 2026].
  24. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Jayshrike, shrikes, crows, mudnesters, melampittas, Ifrit, birds-of-paradise – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 22 juliol 2026].