Gainesita
![]() | |
| Fórmula química | Na₂BeZr₂(PO₄)₄·1,5H₂O |
| Epònim | Richard V. Gaines |
| Localitat tipus | pedrera Nevel, Newry, Comtat d'Oxford, Maine, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CA.20 |
| Dana | 40.5.4.1 |
| Heys | 19.3.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,567 Å; c = 17,119 Å |
| Grup puntual | 4mm - ditetragonal piramidal |
| Grup espacial | i41md |
| Color | lavanda a lila clar |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | subadamantina, vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,94 g/cm3 (mesurada); 2,84 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,618 nε = 1,630 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-020 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Gns |
| Referències | [1] |
La gainesita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la gainesita. Rep el nom en honor del nord-americà Richard Venable Gaines (Poughkeepsie, Nova York, EUA, 25 de gener de 1917 - Earlysville, Virgínia, EUA, 21 de gener de 1994), geòleg econòmic de Cabot Minerals, mineralogista i col·leccionista de pegmatites, especialment de minerals de beril·li. També era expert en minerals de tel·luri i va nomenar diverses espècies minerals. Va ser autor principal de la vuitena edició de Dana's System of Mineralogy.
Característiques
La gainesita és un fosfat de fórmula química Na₂BeZr₂(PO₄)₄·1,5H₂O.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gainesita pertany a «08.C - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida petita i mitjana» juntament amb els següents minerals: fransoletita, parafransoletita, ehrleïta, faheyita, mccril·lisita, selwynita, pahasapaïta, hopeïta, arsenohopeïta, warikahnita, fosfofil·lita, parascholzita, scholzita, keyita, pushcharovskita, prosperita, gengenbachita i parahopeïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Smithsonian.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pedrera Nevel, a la localitat de Newry, al comtat d'Oxford (Maine, Estats Units). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Grup de la gainesita
El grup de la gainesita és un grup de minerals format per tres espècies: la gainesita, la mccril·lisita i la selwynita, cristal·litzant totes tres en el sistema tetragonal.[3]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Gainesita | Na(Na,K)(Be,Li)Zr₂(PO₄)₄·1,5-2H₂O |
| Mccril·lisita | NaCs(Be,Li)Zr₂(PO₄)₄·1-2H₂O |
| Selwynita | NaK(Be,Al)Zr₂(PO₄)₄·2H₂O |
Referències
- ↑ «Gainesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2019].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ «Gainesite Group». Mindat. [Consulta: 22 octubre 2025].
