Galeotes
| Tipus | clan família  |
|---|---|
| Dades | |
| Nacionalitat | Hibla Menor |
Els galeotes (en grec antic: γαλεῶται) eren una família (o potser una corporació sacerdotal) d'endevins que vivien a Hibla Menor, a Sicília.[1]
Segons Santiago Montero, el nom podria derivar del grec γαλεώτης ('dragó' o 'llangardaix') animal que utilitzaven en les seves endevinacions. Diu també que els llangardaixos acostumen a estar-se al sol, astre vinculat al déu Apol·lo. Les primeres referències als galeotes es troben a la comèdia àtica, cap al 410 aC.[2]
Filist diu, (en una cita de Pausànias[3]) que els galeotes eren intèrprets dels fets miraculosos i dels somnis, i destacaven entre tots els pobles de Sicília pel seu fervor religiós. Abans de pujar al poder, el tirà de Siracusa Dionisi el Vell (405 aC-367 aC) va consultar als galeotes quan un eixam d'abelles es va posar a les seves mans. Li van fer saber que allò era un senyal de la monarquia. La mare de Dionisi també els havia consultat uns anys abans sobre un somni.[2]
Climent d'Alexandria els inclou, juntament amb els telmessis, entre els χρησμολόγοι (chresmologoi) interpretadors de somnis.[4]
Referències
- ↑ Ciceró. De divinatione, I, 20
- 1 2 Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 157-158. ISBN 8481641618.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, V, 23, 6
- ↑ Ciment d'Alexandria. Stromata, I, 21