Gavina de Hartlaub

Infotaula d'ésser viuGavina de Hartlaub
Chroicocephalus hartlaubii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Edat màxima26 anys Modifica el valor a Wikidata
Envergadura90,5 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes28 g (pes en néixer) Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou25 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereChroicocephalus
EspècieChroicocephalus hartlaubii Modifica el valor a Wikidata
(Bruch, 1853) Chroicocephalus hartlaubii Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Larus hartlaubii
ProtònimLarus hartlaubii Modifica el valor a Wikidata

La gavina de Hartlaub[1] (Chroicocephalus hartlaubii) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita aigües fredes de la costa i illes properes del sud-oest d'Àfrica, des del sud-est de Namíbia fins al sud-oest de Sud-àfrica.[2]

Descripció

La gavina de Hartlaub fa 37–39 cm de llargada, amb una envergadura de 89–92 cm i un pes de 235–340 g. És una gavina principalment blanca amb l'esquena i les ales superiors grises, les puntes de les ales negres amb "miralls" blancs visibles i el bec i potes de color vermell fosc. en època de reproducció té una caputxa color gris lavanda molt tènue i fora d'aquesta època té el cap blanc llis. Els sexes són semblants. Aquesta espècie es diferencia de la gavina capgrisa (C. cirrocephalus) una mica més grossa pel bec que és més prim i fosc, les potes més vermelles, el cap més pàl·lid i clar i els ulls foscos. Fins passats dos anys no arriba a la maduresa. Els ocells juvenils tenen una banda marró a les ales. Es diferencien de les gavines capgrisa de la mateixa edat perquè no tenen la banda terminal negra de la cua, zones menys fosques a les ales, potes més fosques i el cap blanc.[3][4]

Distribució i hàbitat

Walvis Bay, Namíbia.

La gavina de Hartlaub és un resident reproductor no migratori endèmic de la costa de l'oceà Atlàntic de Sud-àfrica i Namíbia. Tot i que és predominantment costaner o d'estuaris, no és una espècie pelàgica, i rarament es veu al mar lluny de terra. Aproximadament la meitat de la població total, actualment estimada en 30.000 ocells, viu a l'àrea de Ciutat del Cap. S'ha acomodat bé als humans, i pot arribar a ser molt domesticat al voltant dels habitatges. Tot i que és una espècie relativament rara, aproximadament la desena més rara de les 50 espècies de gavines del món, és comú en la zona per on es distribueix i és considerada àmpliament a Ciutat del Cap com una molèstia, contaminant els edificis i banyant-se als estanys urbans. De vegades ha estat un perill per a les aeronaus a prop dels aeroports.

Ecologia

Com la majoria de gavines, a l'hivern és molt gregària, tant a l'hora d'alimentar-se com a l'hora d'ajocar-se. Aquesta és una espècie sorollosa, sobretot a les colònies. La crida és un "kaaarrh" com un corb. Aquesta espècie és sovint objecte de queixes pel soroll que fa a les zones urbanes.

Reproducció

La gavina de Hartlaub cria en grans colònies, i la principal colònia de cria tradicional de la zona de Ciutat del Cap es troba a Robben Island. Els adults volen cap a terra ferma per buscar menjar per als pollets, un viatge d'anada i tornada d'uns 24 km. Encara que la majoria es reprodueixen en grans colònies a les illes, alguns han començat a nidificar en edificis costaners.[4]

Alimentació

L'espècie és omnívora com la majoria de les gavines Laridae, i s'alimenten de restes, a més de buscar preses petites adequades, sovint en aigües poc profundes.

Taxonomia i sistèmica

La gavina de Hartlaub va ser descrita l'any 18523 per l'ornitòleg alemany Carl Friedrich Bruch amb el nom binomial Larus (Gavia) Hartlaubii i la localitat tipus "Cap de Bona Esperança i les costes índies".[5]

Antigament (com amb altres gavines relacionades) es col·locava en el gènere Larus fins que la investigació genètica va demostrar que l'antiga visió àmplia d'aquest gènere era parafilètica.[6][7]

En el passat, s'havia tractat com una subespècie de la gavina australiana (C. novaehollandiae),[8] però ara es tracta com una espècie separada;[3] l'evidència genètica actual suggereix que el parent més proper no és la gavina australiana sinó la gavina capgrisa africana i sud-americana (C. cirrocephalus),[7] i, en particular, la subespècie C. c. poiocephalus (amb la possibilitat que C. cirrocephalus sigui parafilètic respecte a C. hartlaubii: Černý & Natale, 2022).[9]

El nom de l'espècie commemora el metge i zoòleg alemany Gustav Hartlaub.[10]

Referències

  1. ↑ «Gavina de Hartlaub». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 13 novembre 2025].(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 13 novembre 2025].
  3. 1 2 del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew; Sargatal, Jordi. Hoatzin to auks. Barcelona: Lynx edicions, 1996, p. 615 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-20-7.
  4. 1 2 Newman, Kenneth. Newman's birds of Southern Africa. 6th ed., 1st impr. Halfway House: Southern Book Publ, 1998, p. 52-53. ISBN 978-1-86812-757-3.
  5. ↑ Deutsche Ornithologen-Gesellschaft. Allgemeine Deutsche Ornithologische Gesellschaft. Berlin: Friedländer, 1853, p. 102 (Journal für Ornithologie).
  6. ↑ Thomas, Gavin H; Wills, Matthew A; Székely, Tamás «A supertree approach to shorebird phylogeny» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 4, 1, 24-08-2004. DOI: 10.1186/1471-2148-4-28. ISSN: 1471-2148. PMC: 515296. PMID: 15329156.
  7. 1 2 Pons, J.-M.; Hassanin, A.; Crochet, P.-A. «Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 3, 12-2005, p. 686–699. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.05.011.
  8. ↑ Dwight, Jonathan. «The Gulls (Laridae) of the World». vol. 52 p. 279-285. Bulletin of the American Museum of Natural History, 1925. [Consulta: 14 novembre 2025].
  9. ↑ Černý, David; Natale, Rossy «Comprehensive taxon sampling and vetted fossils help clarify the time tree of shorebirds (Aves, Charadriiformes)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 177, 12-2022, p. 107620. DOI: 10.1016/j.ympev.2022.107620.
  10. ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael. Whose bird? men and women commemorated in the common names of birds. Londres: Christopher Helm, 2003, p. 180, 159-160. ISBN 978-0-7136-6647-2.