Gavina de Magallanes

Infotaula d'ésser viuGavina de Magallanes
Leucophaeus scoresbii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura107 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes41 g (pes en néixer) Modifica el valor a Wikidata
Cries2 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou25 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereLeucophaeus
EspècieLeucophaeus scoresbii Modifica el valor a Wikidata
(Thomas Stewart Traill, 1823) Leucophaeus scoresbii Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimLarus scoresbii Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

La gavina de Magallanes[1] (Leucophaeus scoresbii) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners que cria a les Malvines, Terra del Foc i costa meridional de l'Argentina.[2]

És un ocell costaner que habita costes rocoses, fangoses i sorrenques i sovint es troba al voltant de les colònies d'ocells marins. Tenen les plomes grisenques, i les de les ales són d'un to més fosc. La dieta és variada, alimentant-se des de musclos fins a carronya.

Descripció

Exemplar immadur

La gavina de Magallanes és una gavina fosca atractiva i distintiva de la seva distribució. L'adult té el cos gris fumat inconfundible, el bec vermell gruixut i les potes vermelles. Els adults immadurs i no reproductors tenen una caputxa fosca, però els immadurs també tenen potes i el bec rosats més pàl·lids, i una banda negra a la cua.[3]

Distribució

La gavina de Magallanes es troba al voltant de les costes de Xile, l'Argentina i les Illes Malvines. És una espècie divagant a Geòrgia del Sud i les Illes Sandwich del Sud. Es troba a les costes rocoses i a prop d'altres colònies d'ocells marins, escorxadors, aigües residuals i granges.[4]

Comportament

La gavina de Magallanes és una depredadora carronyària i oportunista. S'alimenta de carronya, despulles, ous d'ocell, pollets, invertebrats marins i altres aliments naturals. Quan els humans molesten els ocells marins que nien, aprofiten l'absència d'ocells adults per saquejar els nius. Es va descobrir que excloure els humans de les zones on niaven els corbs marins augmentava l'èxit reproductiu dels corbs marins.[5] També aprofita les activitats dels mamífers marins per buscar peixos morts, placentes i excrements, que els atrau força.[4]

Estat de conservació

La gavina de Magallanes està catalogada per la UICN com a espècie en risc mínim. Això és degut al fet que té una àrea de distribució molt àmplia, una població estable i una població total estimada d'entre 10.000 i 28.000 individus.[4]

Taxonomia i etimologia

La gavina de Magallanes va se descrita l'any 1823 pel zoòleg britànic Thomas Stewart Traill amb el nom binomial Larus scoresbii i la localitat tipus "Illes Shetland del Sud".[6]

Com la majoria dels altres membres del gènere Leucophaeus, la gavina de Magallanes es va classificar durant molt de temps al gènere Larus. Es va traslladar al gènere ressuscitat Leucophaeus a partir d'un estudi filogenètic molecular del 2005 que va descobrir que la inclusió a Larus feia que aquest gènere fos parafilètic.[7][8] El nom científic modern Leucophaeus scoresbii, commemora l'explorador anglès William Scoresby (1789–1857).[9]

És una espècie monotípica.[10]

Referències

  1. ↑ «Gavina de Magallanes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 novembre 2025].(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 novembre 2025].
  3. ↑ «gavina de Magallanes». eBird. [Consulta: 5 novembre 2025].
  4. 1 2 3 «Larus scoresbii: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 08-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22694271a132537573.en..
  5. ↑ Kury, Channing R.; Gochfeld, Michael «Human interference and gull predation in cormorant colonies» (en anglès). Biological Conservation, 8, 1, 7-1975, p. 23–34. DOI: 10.1016/0006-3207(75)90076-2.
  6. ↑ Traitt, Thomas Stewart. Description of a New Species of Larus. v.4. Edinburgh: [The Society], 1822 (Memoirs of the Wernerian Natural History Society).
  7. ↑ Pons, J.-M.; Hassanin, A.; Crochet, P.-A. «Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 3, 12-2005, p. 686–699. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.05.011.
  8. ↑ Banks, Richard C.; Chesser, R. Terry; Cicero, Carla; Dunn, Jon L.; Kratter, Andrew W. «FORTY-NINTH SUPPLEMENT TO THE AMERICAN ORNITHOLOGISTS' UNION CHECK-LIST OF NORTH AMERICAN BIRDS» (en anglès). The Auk, 125, 3, 7-2008, p. 758–768. DOI: 10.1525/auk.2008.9708. ISSN: 0004-8038.
  9. ↑ Hince, Bernadette. The Antarctic dictionary: a complete guide to Antarctic English. Collingwood, Australia: CSIRO Pub, 2000, p. 299. ISBN 978-0-643-10232-3.
  10. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Noddies, skimmers, gulls, terns, skuas, auks – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 5 novembre 2025].