Gavina grisa
Leucophaeus modestus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 35 g (pes en néixer) 380 g (pes adult) |
| Cries | 1,7 |
| Incubació de l'ou | 30 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Leucophaeus |
| Espècie | Leucophaeus modestus (Tschudi, 1843) Leucophaeus modestus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Larus modestus |
| Distribució | |
 Zona de nidificació Resident tot l'any | |
La gavina grisa[1] (Leucophaeus modestus) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners, cria a l'extremadament àrid desert d'Atacama, vivint la resta de l'any a la costa sud-americana del Pacífic, des de l'Equador i el Perú fins al sud de Xile.[2]
Descripció
La gavina grisa no presenta dimorfisme sexual. Els sexes són similars. Els adults arriben a una longitud d'uns 45 cm i pesen entre 360 i 400 g. El cap és blanc a l'estiu però grisenc a l'hivern. El cos i les ales són grisos, amb la superfície dorsal força més fosca que la regió ventral. Les plomes de vol són negres i les primàries internes i les secundàries tenen les puntes blanques, visibles en vol. La cua té una banda negra amb una vora posterior blanca. Les potes i el bec són negres i l'iris és marró.[3] El crit és similar al de la gavina capnegra americana (L. atricilla).[4]
Distribució
La gavina grisa cria terra endins al desert d'Atacama, al nord de Xile. L'àrea de distribució no reproductora inclou Costa Rica, Colòmbia, Equador, Perú i Xile, i s'ha registrat a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i les Illes Sandwich del Sud. És un ocell divagant a Panamà[5] i Florida;[6] un informe anterior d'ella a Louisiana, del 1987, no ha estat acceptat per cap autoritat d'observació d'ocells.[7]
Comportament
Reproducció
Durant molts anys, va ser un misteri on es reproduïa aquesta espècie perquè no s'havia identificat colònies costaneres. Tanmateix, el 1945, es va descobrir que es reproduïa al desert d'Atacama, a l'interior de Xile. Aquest entorn càlid i àrid té pocs depredadors i pot ser relativament segur per a les gavines reproductores.[4] El lloc escollit per al niu, una escletxa a la sorra i sovint a prop de les roques, és una regió sense aigua a uns 35 a 100 km de la costa.[8] Un cop desclouen els ous, els pares fan el viatge d'anada i tornada al mar per portar menjar i aigua a les cries.[8]
La humitat, la velocitat del vent, l'aire i les temperatures de la superfície varien molt diàriament i la gavina ha d'utilitzar diversos mecanismes termoreguladors quan nidifica per mantenir la temperatura corporal i la dels ous i pollets dins dels límits acceptables. A la part més calorosa del dia, l'ocell progenitor es manté sobre el niu per evitar que els ous o els pollets s'escalfin. El principal depredador és el zopilot capvermell (Cathartes aura) i, quan se sent amenaçat, el progenitor incubador de vegades abandona el niu temporalment, i quan això passa els ous han de tenir closques impermeables per evitar perdre massa aigua per evaporació. De fet, la pèrdua per evaporació dels ous es troba en aproximadament un terç de la que es produeix en la gavina de Heermann (Larus heermanni), una altra espècie que nidifica al desert. Es creu que el plomatge gris és una adaptació a viure en llocs càlids i assolellats, perquè la melanina evita que les plomes es decolorin i debilitin per la llum. El plomatge fosc també pot servir per irradiar calor de forma més eficaç en comparació del plomatge blanc translúcid; la majoria de les altres gavines que nien al desert, fins i tot les que no estan estretament emparentades, també són grises.[9]
Alimentació
L'hàbitat típic de la gavina grisa són les platges de sorra i les planes fangoses al llarg de les costes occidentals de Sud-amèrica, on busca amb el bec preses invertebrades en els sediments,[4] en particular crancs. També s'alimenta de peixos i cucs, busca despulles i de vegades segueix els vaixells de pesca.[5]
Estat de conservació
La gavina grisa té una àrea de cria interior restringida i una àrea d'hivernada limitada al llarg de les costes de l'Equador, el Perú i Xile. Es creu que la tendència poblacional és a la baixa. Tanmateix, el nombre total d'ocells és prou gran per justificar que la gavina grisa s'inclogui com en risc mínim en lloc d'incloure-la en una categoria gairebé amenaçada.[5]
Taxonomia
La gavina grisa va se descrita l'any 1843 pel naturalista suís Johann Jakob von Tschudi amb el nom binomial Larus modestus i la localitat tipus "costes de l'oceà Pacífic = Lurín, al sud de Lima, Perú."
Com la majoria dels altres membres del gènere Leucophaeus, la gavina capnegra americana es va classificar durant molt de temps al gènere Larus. Es va traslladar al gènere ressuscitat Leucophaeus a partir d'un estudi filogenètic molecular del 2005 que va descobrir que la inclusió a Larus feia que aquest gènere fos parafilètic.[10][11]
És una espècie monotípica.[12]
Referències
- ↑ «Gavina grisa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 novembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ del Hoyo, Josep; Andrew Elliott, Jordi Sargatal. Hoatzin to Auks. Volume 3. Barcelona: Lynx Edicions, 1992, p. 602 (Handbook of the birds of the world). ISBN 978-84-87334-10-8.
- 1 2 3 Medrano, Fernando; Escobar Gutiérrez, Ignacio; Silva, Rodrigo. Gray Gull (Leucophaeus modestus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2025-07-29. DOI 10.2173/bow.grygul.02.2.
- 1 2 3 «Larus modestus: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 08-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22694292a132539083.en..
- ↑ «ML608510406 - Gray Gull - Macaulay Library», 04-09-2023. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Swick, Nate. «Rare Bird Alert: September 9, 2023» (en anglès americà), 08-09-2023. [Consulta: 6 novembre 2025].
- 1 2 Guerra, Carlos G.; Aguilar, Roberto E.; Fitzpatrick, Lloyd C. «Water Vapor Conductance in Gray Gulls (Larus modestus) Eggs: Adaptation to Desert Nesting». Colonial Waterbirds, 11, 1, 1988, p. 107. DOI: 10.2307/1521176.
- ↑ Medrano, Fernando; Escobar Gutiérrez, Ignacio; Silva, Rodrigo. Gray Gull (Leucophaeus modestus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2025-07-29. DOI 10.2173/bow.grygul.02.2.
- ↑ Pons, J.-M.; Hassanin, A.; Crochet, P.-A. «Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 3, 12-2005, p. 686–699. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.05.011.
- ↑ Banks, Richard C.; Chesser, R. Terry; Cicero, Carla; Dunn, Jon L.; Kratter, Andrew W. «FORTY-NINTH SUPPLEMENT TO THE AMERICAN ORNITHOLOGISTS' UNION CHECK-LIST OF NORTH AMERICAN BIRDS» (en anglès). The Auk, 125, 3, 7-2008, p. 758–768. DOI: 10.1525/auk.2008.9708. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Noddies, skimmers, gulls, terns, skuas, auks – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 6 novembre 2025].