Gavina menuda
Hydrocoloeus minutus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 78 cm |
| Pes | 98 g (pes adult) |
| Cries | 2,4 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Hydrocoloeus |
| Espècie | Hydrocoloeus minutus (Pallas, 1776) Hydrocoloeus minutus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Larus minutus
|
| Protònim | Larus minutus |
| Distribució | |
 | |
La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes). És la més petita de les gavines i l'única espècie del seu gènere, que es van crear arran del desmembrament del gènere Larus, com a conseqüència dels avenços als estudis genètics de la primera dècada del segle xxi.[1] No se n'han descrit subespècies.
El nom científic hydrocleus prové del prefix grec hydro-, aigua i koloios, tipus d'ocell pamípede, minutus prové del llati i significa menut, petit.[2]
Morfologia
- Petita gavina que fa 25 – 31 cm de llargària amb una envergadura de 75 - 80 cm i un pes de 68 – 130 g.[3]
- El plomatge és blanc per sota i a la cua. Gris pàl·lid per sobre.
- Les ales, més arrodonides que en altres gavines, són grises per sobre, amb la punta blanca i gris més fosc a sota.
- El cap és negre en estiu i blanc en hivern, amb restes negres al capell, clatell i taques oculars.
- Les potes són roges i el bec, petit, és roig en estiu i negre en hivern.
- Els joves tenen marques negres al cap i parts superiors, i en altres en forma de "W" a les ales.
Hàbitat i distribució
Aquesta petita gavina es reprodueix a Euràsia Septentrional. Hi ha també petites colònies al nord del Canadà. És una au migratòria, que hiverna a les costes d'Europa occidental, el Mediterrani (en petit nombre) i el nord-est dels EUA.[4] Als Països Catalans es presenta durant els moviments migratoris, hivernant en petit nombre.[5]
Reproducció
Forma colònies de cria en aiguamolls d'aigua dolça, on fabrica un niu folrat a terra entre la vegetació. Normalment pon 2-6 ous. Els joves triguin tres anys a arribar a la maduresa.
Alimentació
Aquestes gavines recullen menjar de la superfície de l'aigua, i també atrapen insectes en l'aire a la manera dels fumarells negres.
Referències
- ↑ Pons, J.-M.; Hassanin, A.; Crochet, P.-A. «Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 3, 12-2005, p. 686–699. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.05.011.
- ↑ Ortega i Gonzàlez, Enric. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans: Enric Ortega i Gonzàlez ; revisió etimològica de Mercè Grané Ortega. Institut d'Estudis Catalans Catalans - Secció de Ciències Biològiques, juny 2017, p. 91. ISBN 9788499653624.
- ↑ Malling Olsen, Klaus; Larsson, Hans. Gulls of Europe, Asia and North America (en anglès). Londres: Christopher Helm, 2004. ISBN 0713670878.
- ↑ Distribució i migracions de la gavina menuda a GROMS Rev: 18-04-2010
- ↑ Alvarez-Cros, Carlos. «Recull de citacions de gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) a l'Empordà.» p. 11. Comitè Avifaunístic Empordanès, 2011.