Gavineta cuaforcada
| Xema sabini | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 86,5 cm |
| Pes | 16 g (pes en néixer) 185 g (pes adult) |
| Cries | 2,36 |
| Incubació de l'ou | 24 dies |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Xema |
| Espècie | Xema sabini (Sabine, 1819) Xema sabini |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Larus sabini |
| Distribució | |
La gavineta cuaforcada (Xema sabini) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae), única espècie del gènere Xema,[1] si bé alguns autors l'han inclòs en el gènere Larus.[2]
Morfología

- És una gavina petita, que fa 27-33 cm de llargària, 81-87 cm d'envergadura i un pes de 135-225 g.
- En estiu el cap i la gola són de color gris fosc, el coll, les parts inferiors i la forcada cua, són de color blanc. En hivern el cap esdevé blanc restant algunes marques fosques.
- El mantell i les cobertores alars són de color gris, les quatre primeres primàries negres i la resta de primàries i les secundàries blanques, el que fa un disseny molt distintiu.
- Bec negre amb punta groga. Potes fosques.
- Els joves tenen un disseny semblant a l'adult, en marró en lloc de gris. Banda negra al final de la cua. Bec i potes marrons.
Hàbitat i distribució
D'hàbits pelàgics fora de l'època de reproducció, cria en una àrea circumpolar molt septentrional, al nord de Groenlàndia, Spitzberg i Nova Sibèria, nord de Rússia i Sibèria, nord i oest d'Alaska i illes septentrionals del Canadà. Passa l'hivern a les costes occidentals d'Àfrica i Sud-amèrica.[3][4] Als Països Catalans es pot albirar durant les migracions, però en contades ocasions.[5]
Alimentació
Dieta molt variada, menja qualsevol petit animaló al seu abast. També pot menjar ous d'altres ocells, com ara el xatrac àrtic.[1]
Reproducció
Crien en colònies. Ponen 2 - 3 ous clapats de marró verdós, en nius amagats entre l'herba.
Referències
- 1 2 del Hoyo, J., et al. (1998). Handbook of the Birds of the World 3: 621. Lynx Edicions ISBN 84-87334-20-2.
- ↑ Snow, D. W. & Perrins, C. M. (1998). The Birds of the Western Palearctic Concise Edition. OUP ISBN 0-19-854099-X.
- ↑ Distribució i moviments migratoris de la gavineta cuaforcada a GROMS Rev. 10-01-2011
- ↑ Distribució i justificació d'estatus de la gavineta cuaforcada a RedList de UICN Rev. 10-01-2011
- ↑ La gavineta cuaforcada al SIOC Rev. 10-01-2011

