Gecònids

Aquest article tracta sobre el rèptil. Vegeu-ne altres significats a «Dragó (desambiguació)».

Gecònids

Gekkonidae
Dragó Tokay
Període
Eocè inferior - present
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Subordre	Gekkota
Superfamília	Gekkonoidea
Família	Gekkonidae Gray, 1825 Gekkonidae
Nomenclatura
Ortografia original	Geckotidae
Tipus	Gekko

Els gecònids^[1] o gekònids (Gekkonidae) són una família de sauròpsids (rèptils) escatosos que inclou els populars dragons o dragonets.^[2]

N'existeixen unes 950 espècies repartides en 51 gèneres,^{[3][4][5][6][7][8]} distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa.

Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. S’alimenten d’insectes (són insectívors) i, de vegades, també de fruita i nèctar. Sovint es mouen al voltant de llums artificials, habitualment envoltades d’insectes, on troben grans quantitats de preses. Per caçar, romanen completament immòbils observant la presa i es llancen ràpidament a l’atac després d’alguns segons o fins i tot minuts d’espera. Quan interactuen amb altres gekkos emeten sons característics, semblants a petits crits o grinyols. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets són recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten d'enfilar-se per superfícies llises o fins i tot pels sostres de les cases.

Característiques somàtiques

La majoria dels gecònids dels països temperats són de color gris o beix, amb taques tan fines que recorden el cautxú. Moltes espècies poden canviar de color per camuflar-se o amb altres finalitats, adaptant-se per exemple a l’entorn que les envolta. Altres espècies, característiques dels països càlids, poden presentar colors vius, especialment aquelles amb hàbits predominantment diürns. Els geònids són els únics rèptils dels països temperats dotats de veu, és a dir, emeten un so que no és un xiulet.

Potes

L'interès de la comunitat científica per les propietats d'adhesió superficial de les potes dels gecko prové de la possibilitat que la comprensió dels fenòmens que les causen podria conduir a la seva reproducció en sistemes artificials i nous tipus d'adhesius. El que fa possibles aquestes propietats adhesives és la morfologia de les potes, que estan compostes per una complexa jerarquia que, de meso a micro, inclou:

• Lamel·les
• Setes
• Rams
• Espàtules.

Les "lamel·les" són estructures toves d'1-2 mm de llargada que s'uneixen directament als dits del peu de l'animal. Són fàcilment compressibles i s'adapten fàcilment a la rugositat de la superfície. Uns pèls corbats anomenats "setes" s'estenen des de les "làmines" i les cobreixen amb una densitat superficial de 14000 setes per mil·límetre quadrat. Les setes solen tenir 30-130 µm de longitud i 5-10 µm de diàmetre i estan compostes principalment de β-queratina i, en menor mesura, d'α-queratina. De cada seta, s'estenen de 100 a 1000 espàtules, amb un diàmetre d'aproximadament 0.1-0.2 µm. Cada espàtula té una punta d'aproximadament 0.2-0,3 µm d'amplada, 0,5 µm de longitud i 0,01 µm de gruix.

En total, la superfície de suport de dues potes de gecko és d'aproximadament 22 mm², que estan cobertes per aproximadament 3 milions de setes que produeixen una força d'adhesió d'aproximadament 20N. Aquestes forces són el resultat de la suma de les forces d'interacció superficial febles entre cada espàtula i la superfície.^[12]

La família Gekkonidae forma part de l’infraordre Gekkota, que sembla haver aparegut per primer cop durant el període Juràssic (fa entre 201 i 145 milions d’anys). Eichstaettisaurus schroederi és reconegut com un dels primers exemples d’una espècie ancestral de gecko. Els membres del gènere Eichstaettisaurus mostren adaptacions morfològiques associades a l’escalada. Eichstaettisaurus ha estat classificat com un gekkotà basal, però la seva posició taxonòmica exacta no és clara.^[13]

Les espècies Hoburogekko suchanovi i Gobekko cretacicus, datades dels estadis Albià-Aptià (fa entre 121 i 100 milions d’anys) del període Cretaci, són indiscutiblement membres de Gekkota. També es considera que pertanyen a la família Gekkonidae, tot i que la seva classificació taxonòmica és incerta a causa de la incompletesa de les restes fòssils.^[14]

Yantarogekko balticus és el gecko gecònid més antic conegut. Y. balticus va ser descobert en ambre bàltic datat de l’època Eocè (fa entre 56 i 33,9 milions d’anys).^[14] Aquesta espècie era petita i mesurava només entre 20 i 22 mm des del musell fins a la cloaca. Y. balticus presentava coixinets escan-sorials engrandits i no dividits, un primer dit reduït però fortament proveït d’urpa, i mancava de parpelles mòbils. En conjunt, aquests trets morfològics són característics de la família Gekkonidae i també indiquen que Y. balticus podia tenir capacitats adhesives similars a les dels geckos moderns.

Les espècies de la família dels gecònids habiten totes les regions càlides. A més, molts gèneres són capaços d’ocupar àrees geogràfiques molt extenses i poden considerar-se invasius en algunes zones; el gènere Hemidactylus es pot trobar a totes les regions subtropicals del món.^[15][16][17] Tanmateix, molts gèneres de la família Gekkonidae són endèmics. Per exemple, els gèneres Afroedura i Afrogecko només es troben a Àfrica.^[18][19] L’àrea de distribució del gènere Lepidodactylus s’estén des del sud d’Àsia fins a Oceania; aquest gènere també inclou diverses espècies insulars.^[20] Els gèneres esmentats aquí no representen totes les subespècies de Gekkonidae i només s’utilitzen com a exemples de distribució. Per a una llista completa, vegeu la secció «Gèneres».^[21][22][23]

Als Països Catalans trobem dues espècies de gecònids, el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.

Pyron et al. (2013)^[24] presenten la classificació següent dels gèneres de Gekkonidae, basada en la filogènia molecular.