Gehlenita

Gehlenita
Cristalls de gehlenita de Monzoni, vall Fassa, Itàlia
Fórmula química	Ca₂Al(AlSiO₇)
Epònim	Adolf Ferdinand Gehlen (en)
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.02
Dana	55.4.1.2
Heys	16.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7.6850(4) Å, c = 5.0636(3) Å
Grup espacial	space group P-42₁m (en)
Color	blanc, gris verdós, groc-marró, incolor
Exfoliació	bona
Fractura	desigual, concoidal
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca, gris-blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1.670, nε = 1.660
Birefringència	δ = 0.010
Impureses comunes	Ti, Fe, Mg, Mn, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Gh
Referències	[1]

La gehlenita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del químic alemany Adolf Ferdinand Gehlen (1775-1815), i que pertany al grup de la mel·lilita.^[2] L'exemplar tipus d'aquest mineral prové del mont Monzoni, a la Vall de Fassa, Trento, Itàlia, i va ser descobert el 1815.

És un silicat amb calci i alumini, anàleg a altres silicats càlcics del grup de la melilita que en comptes d'alumini tenen altres metalls. La seva fórmula és Ca₂Al(AlSiO₇), i cristal·litza en el sistema tetragonal. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: ferro, manganès, titani, magnesi, potassi i sodi. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'åkermanita, en la qual la substitució gradual de l'alumini per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie.

S'ha trobat en minerals del metamorfisme de contacte en roques calcàries. També s'ha trobat en roques volcàniques ultramàfiques enriquides en calci. Sol trobar-se associada a altres minerals com: dolomita, calcita, augita, olivina, nefelina, leucita, diòpsid, flogopita, pirop, grossularia, antigorita, piroxè, apatita o vesuvianita.