Gelsolina

Infotaula de proteïnaGelsolina
Substànciaproteïna Modifica el valor a Wikidata
Subclasse deproteïnes d'unió a actina Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
SímbolGSN Modifica el valor a Wikidata
HUGO4620 Modifica el valor a Wikidata
Entrez2934 Modifica el valor a Wikidata
OMIM137350 Modifica el valor a Wikidata

La gelsolina és una proteïna d'unió a l'actina (ABP) que regula la dinàmica del citoesquelet cel·lular.

Va ser descrita pels investigadors H.L. Yin i T.P. Stossel el 1979, en estudis sobre la transformació gel-sol del citoplasma dependent del calci en macròfags de mamífer.[1] El seu nom prové precisament de la seva capacitat per convertir l'estat de gel (col·loide) del citoplasma en un estat més fluid o 'sol', un procés essencial per a la motilitat i la remodelació cel·lular.

En la seva funció cel·lular, la gelsolina talla els filaments d'actina i tapa els seus extrems barbats (positius), impedint així l'addició de nous monòmers i controlant l'assemblatge i desassemblatge dels filaments. Aquesta funció permet mantenir la plasticitat estructural de la cèl·lula i dur a terme processos com ara la locomoció, la citocinesi, la secreció o l'apoptosi cel·lular.[2][3]

L'actina pot organitzar-se en xarxes tridimensionals mitjançant proteïnes d'unió, adquirint una consistència de gel. L'acció fragmentadora de la gelsolina trenca aquests enllaços i converteix aquesta xarxa en un estat fluid, fet que exemplifica la funció en la reorganització constant del citoesquelet.

Estructura de la gelsolina. Caracteritzada per làmines betes i hèlixs alfes.

L'activitat de la gelsolina està modulada per diversos factors, principalment la concentració de Ca²⁺, el pH[4] i les molècules de senyalització com el fosfatidilinositol 4,5-bifosfat (PIP₂),[5][2][3] que poden activar o inhibir-ne la interacció amb els filaments d'actina.

Estructuralment, la gelsolina és una proteïna formada per sis dominis homòlegs, que s'activa mitjançant un procés dependent del calci. L'augment de Ca²⁺ provoca un canvi conformacional de la proteïna, que passa d'un estat compacte (inactiu) a un estat obert (actiu), exposant tres llocs d'unió a l'actina que permeten el tall i el tapat dels filaments.

Aquesta proteïna forma part d'una superfamília que inclou altres membres com les vil·lines, amb funcions similars en la reorganització del citoesquelet. Es localitza principalment al citosol, als mitocondris i el plasma sanguini,[6][7][8] on exerceix funcions tant intracel·lulars com extracel·lulars.

A més, la proteïna s'ha relacionat amb diverses condicions patològiques, com ara l'amiloïdosi, el càncer i malalties cardiovasculars.[4]

Estructura

Estructura de la Gelsolina. Aquesta proteïna està formada per 6 dominis estructurals denominats com S1-S6, els quals estan constituïts entre 120 i 130 aminoàcids. Aquests dominis s'agrupen de tres en tres, formant dues estructures homòlogues. L'extrem N-terminal (amino) i l'extrem C-terminal (carboxil). Els dos extrems estan separats per un fragment connector que pot ser tallat per la caspasa-3.

La gelsolina és una proteïna formada per dues meitats similars (N-terminal i C-terminal), que té una massa molecular de 82 kDa, cadascuna amb tres segments repetits, denominats dominis homòlegs, S1, S2 i S3, i d'altra banda, S4, S5 i S6. Cada subdomini està compost de làmines beta de cinc cadenes, flanquejades per dues hèlixs alfa, una de les quals està posicionada perpendicularment a la làmina i l'altra paral·lelament.[9]

Aquestes meitats estan unides per un enllaç flexible (linker) que actua com la caspasa-3, separant la proteïna en una part reguladora (C) i una part que talla filaments d'actina (N).[4]

Quan la gelsolina està inactiva i lliure de Ca2+, presenta una conformació globular amb el domini S6 al seu centre, en la qual els llocs d'unió a l'actina estan majoritàriament ocults.[10]

Cada domini de la gelsolina conté dos tipus de llocs d'unió a Ca2+ de tipus ll i tres llocs d'unió amb l'actina. A més, en unir-se a l'actina es formen dos llocs addicionals de tipus l, localitzats a les interfícies entre els dominis S1-actina i S2-actina.[3]

S'han determinat estructures cristal·lines de fragments de gelsolina corresponents als dominis S1-S3 i S4-S6 units a G-actina en presència de Ca2+. Aquestes estructures mostren que la unió del Ca2+ desestabilitza les interaccions autoinhibidores internes, afavorint l'obertura dels dominis i la seva unió a l'actina.[3]

Quan augmenta la concentració de Ca2+ (~10-6 M), la proteïna canvia de forma, trenca les unions entre S4 i S6, i s'obre, permetent la unió directa amb l'actina. Així, la gelsolina passa d'un estat tancat i inactiu a un obert i actiu, capaç de regular i tallar els filaments d'actina.[10]

En absència de calci, la gelsolina és compacta i inactiva, mantinguda tancada per una interacció anomenada «enganxament de la cua» (tail latch) entre els segments S6 i S2.[3] A més, l'estructura interna dels segments de cada subdomini impedeix la unió amb l'actina.[10]

La transició de G-actina (actina globular) a F-actina (actina filamentosa) de la gelsolina implica un canvi conformacional que transforma la conformació retorçada de la G-actina en la conformació plana de les subunitats de la F-actina, que queden demostrades per les estructures cristal·lines de S1-S3 i S4-S6. No adquireix la conformació plana pròpia de l'actina filamentosa, que és la que la gelsolina reconeix en unir-s'hi.[3]

Mecanisme d’activació i regulació

Per tal que la gelsolina pugui exercir la seva funció, és necessari que s'activi mitjançant un canvi conformacional. L'activació es produeix quan augmenta la concentració de Ca²⁺ o disminueix el pH (<6,5) i consta de dues etapes: primer, d'un estat inactiu a un estat intermedi (amb concentracions de 0,1–5 µM de Ca²⁺), i després el pas a un estat completament actiu (a concentracions de 10 µM–1 mM de Ca²⁺).[11]

En la seva forma inactiva, el domini C-terminal de la gelsolina interacciona amb el domini S2 de l'extrem N-terminal, bloquejant el lloc d'unió a l'actina. Quan s'activa aquests dominis es desplacen i s'exposen tres llocs d'unió que permeten la interacció amb els filaments d'actina, debilitant els enllaços no covalents entre monòmers i provocant-ne la fragmentació.

Després del tall, la gelsolina roman unida a l'extrem barbat (positiu) del filament, impedint la repolimerització i l'elongació. Perquè aquest procés sigui reversible, cal la presència de fosfoinosítids, especialment el fosfatidilinositol 4,5-bisfosfat (PIP₂), que competeix amb l'actina pel lloc d'unió al domini N-terminal, provocant el despreniment de la gelsolina i permetent la represa de l'elongació.[12]

Paper del fosfatidilinositol 4,5-bisfosfat

La gelsolina, inactiva en condicions basals, s’activa en resposta a un augment de Ca²⁺ o a un descens del pH. Un cop activa, talla els filaments d’actina i roman unida a l’extrem barbat, impedint-ne la repolimerització. El PIP₂, present a la membrana plasmàtica, desplaça la gelsolina d’aquest extrem i permet que el filament reprengui l’elongació.
La gelsolina, inactiva en condicions basals, s’activa en resposta a un augment de Ca²⁺ o a un descens del pH. Un cop activa, talla els filaments d’actina i roman unida a l’extrem barbat, impedint-ne la repolimerització. El PIP₂, present a la membrana plasmàtica, desplaça la gelsolina d’aquest extrem i permet que el filament reprengui l’elongació.

El PIP₂ és un fosfolípid de membrana clau en la regulació de citoesquelet d'actina i de la motilitat cel·lular. Actua com a mòdul de senyalització interaccionant amb diverses proteïnes d'unió a l'actina (ABP), com la gelsolina, la profilina, l'ADF/cofilina o el complex ezrina/radixina/moesina.[2] En el cas de la gelsonia, el PIP, inhibeix la seva activitat de tall i la despolimerització, estabilitzant els filaments d'actina i afavorint una reorganització controlada del citoesquelet. La seva síntesi i distribució a la membrana plasmàtica està regulada per petites GTPases com el Rac, Rho[13] i CDc42, que connecten els senyals de membrana amb la dinàmica de l'actina.[14]

Funcions

A part de les funcions citoesquelètiques, també hi participa en altres processos bioquímics. Com ara, en la regulació de l'apoptosi, segons les condicions pot afavorir o inhibir-la.[15]

A l'efecte proapoptòtic, la caspasa-3 (també les caspases 7 i 9) tallen la proteïna gelsolina entre els aminoàcids Asp352 i Gly353, generant un fragment N-terminal de 39 kDa, que és proapoptòtic, perquè talla els canvis morfològics cel·lulars de l'apoptosi. A més, allibera desoxiribonucleasa (DNasa I) que promou la degradació de l'ADN nuclear.[16]

Quan la GSN està intacta, el seu fragment C-terminal actua generalment com a agent antiapoptòtic. Aquests pèptids s'uneixen a la proteïna VDAC que es troba a la membrana externa del mitocondri, de manera que evita la pèrdua de potencial membrana al mitocondri i, en conseqüència, l'alliberament del citocrom C cap al citosol.[17]Per tant, evita l'activació de les caspases, fet que inhibirà l'apoptosi.[18][19][20]

També està implicada en el funcionament d'altres processos cel·lulars:

  • Senyalització cel·lular: efectua rutes de transducció de senyals com la fosfolipasa C.[21][22]
  • Fagocitosi: mitjançant receptors, com la integrina.[23]
  • Transcripció gènica: s'uneix al receptor d'andrògens per la translocació al nucli.[24]També interactua amb el receptor beta de l'hormona tiroide que augmenta l'activitat transcripcional.[25]

Recentment, la gelsolina ha sigut estudiada com a possible biomarcador de malalties mitocondrials del sistema de fosforilació, ja que augmenta significativament la seva quantitat en els mitocondris humans, efecte que és específic de la fracció mitocondrial. La gelsolina localitzada en la membrana externa mitocondrial forma part d'un complex macromolecular de 150 kDa que interacciona amb la proteïna del canal aniònic dependent del voltatge (VDAC1).[26] A més, la gelsolina redueix l'inflamació induïda per lipopolisacàrids (LPS) i senyalització dels receptors tipus Toll (TLR), i contribueix a la cicatrització de ferides, al desenvolupament dels osteoclasts i a la resposta de les cèl·lules endotelials a forces mecàniques.[21]

Isoformes

El gen que codifica la gelsolina (ID: 2934) per tres isoformes es localitza al cromosoma 9.[27]

Isoforma Localització principal Pes molecular (kDa) Característiques genètiques[28]
Isoforma 1 (Plasmàtica o GSNp) Extracel·lular 83 Inicia en l'exó 3, que codifica el pèptid senyal secretat (processat en circulació) i una cua extra de 24 aminoàcids en el N-terminal.
Isoforma 2 (GSCc) Citosol 80 Comença la transcripció a l'exó 1, els ARNm s'empalmen directament de l'exó 1 i 2 (no traduïts) a l'exó 4.
Isoforma 3 Testicles, pulmons, oligodendròcits del cervell 81 Minoritària. Es diferencia de la isoforma 2 pels 11 aminoàcids addicionals en l'extrem N-terminal.

La diferència entre les isoformes és causat perquè el gen posseeix dos llocs d'inici de la transcripció (exons 1 i 3).[28]

Gelsolina plasmàtica (GSNp)

En el sistema extracel·lular de captació i d'eliminació de l'actina (EASS) hi forma part la isoforma plasmàtica i participa en l'eliminació de l'actina alliberada al corrent sanguini,[29] ja que en polimeritzar-se augmenta la viscositat de la sang i tamponar petites artèries.[30]

Els nivells de la GSNp disminueixen arran dels dèficits enzimàtics de la cadena respiratòria. Els valors mitjans en plasma en adults sans és de 203,7 µg/mL, en canvi, els malalts presenten 144,5 µg per mil·lilitres en plasma.[31]

Malalties relacionades

Les mutacions més freqüents que sol patir el gen GSN són en D187N i D187Y, la qual cosa provoca la pèrdua d'estabilitat i plegament anormal de la gelsolina (conseqüència de l'acció de proteases, com la furina i la metaloproteinasa), fet que forma fragments amiloidogènics. Com a resultat, s'originen neuropaties, agregacions extracel·lulars i dipòsits d'amiloide a la pell, als nervis i a la còrnea.

Les mutacions en el gen que expressa la GSN són la causa principal de l'amiloïdosi hereditària, una malaltia autosòmica dominant d'origen finès.[32]Les mutacions més comunes que s'han pogut identificar són D187N i D187Y, que es produeixen en el residu (aminoàcids individuals dins d'una cadena polipeptídica) 187 de la proteïna. Aquestes mutacions alteren l'estructura de la gelsolina, ja que el residu Asp187 és essencial per a la unió al calci i el correcte plegament de la proteïna. A causa de la mutació, quan es substitueix per asparagina o tirosina, la gelsolina perd estabilitat i la seva conformació original es veu alterada. Aquesta inestabilitat provoca que la proteïna sigui processada de manera anormal per proteases, com la furina intracel·lular i les metaloproteasas extracel·lulars, generant fragments amiloidogènics d'aproximadament 68 i 8 kDa. Aquests fragments mal plegats tenen una alta propensió a agregar-se i formar fibril·les d'amiloide que es dipositen en diversos teixits, causant els símptomes característics de la malaltia. Els principals òrgans afectats són la pell, els nervis perifèrics i la còrnia. Clínicament, els pacients presenten distròfia corneal, que pot conduir a visió borrosa; neuropatia cranial i perifèrica, amb paràlisi facial freqüent; i alteracions cutànies, com la pell laxa o granulada.[1][33][34]

D'altra banda, s'ha observat un increment de GSN citosòlica en el teixit cardíac amb alteracions cardiovasculars, en models d'estrès oxidatiu i en cèl·lules senescents.[35][36]

Els nivells baixos de GSNp s'han correlacionat amb una mala evolució en disfuncions renals cròniques,[37] malalties inflamatòries cròniques, infeccioses, isquèmia cerebral[38] i Alzheimer.[39]

Referències

  1. 1 2 Yin, Helen L.; Stossel, Thomas P. «Control of cytoplasmic actin gel–sol transformation by gelsolin, a calcium-dependent regulatory protein». Nature, 281, 5732, 10-1979, p. 583–586. DOI: 10.1038/281583a0. ISSN: 0028-0836.
  2. 1 2 3 Sun, Hui Qiao; Yamamoto, Masaya; Mejillano, Marisan; Yin, Helen L. «Gelsolin, a Multifunctional Actin Regulatory Protein *» (en english). Journal of Biological Chemistry, 274, 47, 19-11-1999, p. 33179–33182. DOI: 10.1074/jbc.274.47.33179. ISSN: 0021-9258.
  3. 1 2 3 4 5 6 Kwiatkowski, David J «Functions of gelsolin: motility, signaling, apoptosis, cancer». Current Opinion in Cell Biology, 11, 1, 01-02-1999, p. 103–108. DOI: 10.1016/S0955-0674(99)80012-X. ISSN: 0955-0674.
  4. 1 2 3 Douglas, Taylor V.; Toland, Claire A.; Paulin, Sydney A.; Castaneda, Nicholas; Tetard, Laurene «Gelsolin-mediated actin filament severing, mechanics, and conformational changes at neutral and acidic pH» (en english). Frontiers in Soft Matter, 5, 24-03-2025. DOI: 10.3389/frsfm.2025.1530439. ISSN: 2813-0499.
  5. ↑ Heidings, James B.; Demosthene, Bryan; Merlino, Theresa R.; Castaneda, Nicholas; Kang, Ellen H. «Gelsolin-mediated actin filament severing in crowded environments». Biochemical and Biophysical Research Communications, 532, 4, 19-11-2020, p. 548–554. DOI: 10.1016/j.bbrc.2020.08.041. ISSN: 0006-291X.
  6. ↑ Yin, H. L.; Albrecht, J. H.; Fattoum, A. «Identification of gelsolin, a Ca2+-dependent regulatory protein of actin gel-sol transformation, and its intracellular distribution in a variety of cells and tissues». The Journal of Cell Biology, 91, 3 Pt 1, 12-1981, p. 901–906. DOI: 10.1083/jcb.91.3.901. ISSN: 0021-9525. PMC: 2112796. PMID: 6276414.
  7. ↑ Benseñor, Lorena Betsabé. IQGAP1 Regulates Cell Motility by Linking Growth Factor Signaling to Actin Filament Assembly (tesi). University of Virginia.
  8. ↑ Epstein, Franklin H.; Lee, William M.; Galbraith, Robert M. «The Extracellular Actin-Scavenger System and Actin Toxicity». New England Journal of Medicine, 326, 20, 14-05-1992, p. 1335–1341. DOI: 10.1056/nejm199205143262006. ISSN: 0028-4793.
  9. ↑ Kiselar, J., Janmey, P., Almo, S., Chance, M. «Visualizing the Ca2+-dependent activation of gelsolin by using synchrotron footprinting». PNAS, 100, 7, 2003, p. 3942–3947. DOI: 10.1073/pnas.0736004100. PMC: 153027. PMID: 12655044.
  10. 1 2 3 Barrie, Kyle R.; Rebowski, Grzegorz; Dominguez, Roberto «Mechanism of actin filament severing and capping by gelsolin» (en anglès). Nature Structural & Molecular Biology, 32, 2, 2-2025, p. 237–242. DOI: 10.1038/s41594-024-01412-5. ISSN: 1545-9985. PMC: 11832341. PMID: 39448849.
  11. ↑ «Figure 2—source data 3. Examples of [2Fe-2S, [3Fe-4S], and [4Fe-4S] cluster binding motifs that are not found in Cgr2 (Zhang et al., 2010; Nakamaru-Ogiso et al., 2002; Lee et al., 2004; Pandelia et al., 2011; Schnackerz et al., 2004; Leech et al., 2003; Gorodetsky et al., 2008; Lee et al., 2010; Weiner et al., 2007; Klinge et al., 2007; Dickert et al., 2002; Conover et al., 1990; Schneider and Schmidt, 2005; Iwasaki et al., 2000; Banci et al., 2013; Dailey and Dailey, 2002; Jung et al., 2000).]». [Consulta: 13 novembre 2025].
  12. ↑ Janmey, P A; Stossel, T P «Gelsolin-Polyphosphoinositide Interaction». Journal of Biological Chemistry, 264, 9, 3-1989, p. 4825–4831. DOI: 10.1016/s0021-9258(18)83665-1. ISSN: 0021-9258.
  13. ↑ Tolias, Kimberley F.; Cantley, Lewis C.; Carpenter, Christopher L. «Rho Family GTPases Bind to Phosphoinositide Kinases (∗)» (en english). Journal of Biological Chemistry, 270, 30, 28-07-1995, p. 17656–17659. DOI: 10.1074/jbc.270.30.17656. ISSN: 0021-9258. PMID: 7629060.
  14. ↑ Parker, Charles Thomas; Taylor, Dorothea; Garrity, George M. «Exemplar Abstract for Sinorhizobium americanus (sic) Toledo et al. 2004, Sinorhizobium americanum corrig. Toledo et al. 2004, Ensifer americanum (sic) (Toledo et al. 2004) Wang et al. 2015 emend. Hördt et al. 2020 and Ensifer americanus corrig. (Toledo et al. 2004) Wang et al. 2015 emend. Hördt et al. 2020.», 19-03-2010. [Consulta: 13 novembre 2025].
  15. ↑ Qiao, Hongjiang; Koya, Richard C.; Nakagawa, Koji; Tanaka, Hiroki; Fujita, Hisakazu «Inhibition of Alzheimer's amyloid-β peptide-induced reduction of mitochondrial membrane potential and neurotoxicity by gelsolin». Neurobiology of Aging, 26, 6, 6-2005, p. 849–855. DOI: 10.1016/j.neurobiolaging.2004.08.003. ISSN: 0197-4580.
  16. ↑ Kothakota, Srinivas; Azuma, Toshifumi; Reinhard, Christoph; Klippel, Anke; Tang, Jay «Caspase-3-Generated Fragment of Gelsolin: Effector of Morphological Change in Apoptosis». Science, 278, 5336, 10-10-1997, p. 294–298. DOI: 10.1126/science.278.5336.294. ISSN: 0036-8075.
  17. ↑ Kusano, Hajime; Shimizu, Shigeomi; Koya, Richard Chikara; Fujita, Hisakazu; Kamada, Shinji «Human gelsolin prevents apoptosis by inhibiting apoptotic mitochondrial changes via closing VDAC». Oncogene, 19, 42, 05-10-2000, p. 4807–4814. DOI: 10.1038/sj.onc.1203868. ISSN: 0950-9232.
  18. ↑ Koya, Richard Chikara; Fujita, Hisakazu; Shimizu, Shigeomi; Ohtsu, Makoto; Takimoto, Masato «Gelsolin Inhibits Apoptosis by Blocking Mitochondrial Membrane Potential Loss and Cytochrome c Release». Journal of Biological Chemistry, 275, 20, 5-2000, p. 15343–15349. DOI: 10.1074/jbc.275.20.15343. ISSN: 0021-9258.
  19. ↑ Baines, Christopher P.; Kaiser, Robert A.; Sheiko, Tatiana; Craigen, William J.; Molkentin, Jeffery D. «Voltage-dependent anion channels are dispensable for mitochondrial-dependent cell death». Nature Cell Biology, 9, 5, 08-04-2007, p. 550–555. DOI: 10.1038/ncb1575. ISSN: 1465-7392.
  20. ↑ Galluzzi, Lorenzo; Kroemer, Guido «Mitochondrial apoptosis without VDAC». Nature Cell Biology, 9, 5, 5-2007, p. 487–489. DOI: 10.1038/ncb0507-487. ISSN: 1465-7392.
  21. 1 2 Brandt, Burkhard H.; Roetger, Antje; Dittmar, Thomas; Nikolai, Gerd; Seeling, Matthes «c‐erbB‐2/EGFR as dominant heterodimerization partners determine a motogenic phenotype in human breast cancer cells». The FASEB Journal, 13, 14, 11-1999, p. 1939–1949. DOI: 10.1096/fasebj.13.14.1939. ISSN: 0892-6638.
  22. ↑ Thor, A. D.; Edgerton, S. M.; Liu, S.; Moore, D. H.; Kwiatkowski, D. J. «Gelsolin as a negative prognostic factor and effector of motility in erbB-2-positive epidermal growth factor receptor-positive breast cancers». Clinical Cancer Research: An Official Journal of the American Association for Cancer Research, 7, 8, 8-2001, p. 2415–2424. ISSN: 1078-0432. PMID: 11489821.
  23. ↑ Arora, Pamela D.; Glogauer, Michael; Kapus, Andras; Kwiatkowski, David J.; McCulloch, Christopher A. «Gelsolin Mediates Collagen Phagocytosis through a Rac-dependent Step». Molecular Biology of the Cell, 15, 2, 2-2004, p. 588–599. DOI: 10.1091/mbc.e03-07-0468. ISSN: 1059-1524.
  24. ↑ Ting, Huei-Ju; Yeh, Shuyuan; Nishimura, Kazuo; Chang, Chawnshang «Supervillin associates with androgen receptor and modulates its transcriptional activity». Proceedings of the National Academy of Sciences, 99, 2, 15-01-2002, p. 661–666. DOI: 10.1073/pnas.022469899. ISSN: 0027-8424.
  25. ↑ Kim, Caroline S.; Furuya, Fumihiko; Ying, Hao; Kato, Yasuhito; Hanover, John A. «Gelsolin: A Novel Thyroid Hormone Receptor-β Interacting Protein that Modulates Tumor Progression in a Mouse Model of Follicular Thyroid Cancer». Endocrinology, 148, 3, 01-03-2007, p. 1306–1312. DOI: 10.1210/en.2006-0923. ISSN: 0013-7227.
  26. ↑ García Bartolomé, Alberto. Identificación de la gelsolina como posible biomarcador de las enfermedades mitocondriales del sistema OXPHOS (Tesi). Universidad Autónoma de Madrid, 2017, p. 80.
  27. ↑ Kwiatkowski, DJ; Mehl, R; Yin, HL «Genomic organization and biosynthesis of secreted and cytoplasmic forms of gelsolin». The Journal of cell biology, 106, 2, 01-02-1988, p. 375–384. DOI: 10.1083/jcb.106.2.375. ISSN: 0021-9525.
  28. 1 2 Vouyiouklis, Demetrius A.; Brophy, Peter J. «A Novel Gelsolin Isoform Expressed by Oligodendrocytes in the Central Nervous System». Journal of Neurochemistry, 69, 3, 9-1997, p. 995–1005. DOI: 10.1046/j.1471-4159.1997.69030995.x. ISSN: 0022-3042.
  29. ↑ Lee, William M.; Galbraith, Robert M. «The Extracellular Actin-Scavenger System and Actin Toxicity». New England Journal of Medicine, 326, 20, 14-05-1992, p. 1335–1341. DOI: 10.1056/NEJM199205143262006. ISSN: 0028-4793.
  30. ↑ Haddad, J G; Harper, K D; Guoth, M; Pietra, G G; Sanger, J W «Angiopathic consequences of saturating the plasma scavenger system for actin.». Proceedings of the National Academy of Sciences, 87, 4, 2-1990, p. 1381–1385. DOI: 10.1073/pnas.87.4.1381. ISSN: 0027-8424.
  31. ↑ García Bartolomé, Alberto. Identificación de la gelsolina como posible biomarcador de las enfermedades mitocondriales del sistema OXPHOS (Tesi). Universidad Autónoma de Madrid, 2017, p. 93.
  32. ↑ Chen, C.-D. «Furin initiates gelsolin familial amyloidosis in the Golgi through a defect in Ca2+ stabilization». The EMBO Journal, 20, 22, 15-11-2001, p. 6277–6287. DOI: 10.1093/emboj/20.22.6277. ISSN: 1460-2075.
  33. ↑ Ghiso, J; Haltia, M; Prelli, F; Novello, J; Frangione, B «Gelsolin variant (Asn-187) in familial amyloidosis, Finnish type» (en anglès). Biochemical Journal, 272, 3, 15-12-1990, p. 827–830. DOI: 10.1042/bj2720827. ISSN: 0264-6021.
  34. ↑ Potrč, Maja; Volk, Marija; de Rosa, Matteo; Pižem, Jože; Teran, Nataša «Clinical and Histopathological Features of Gelsolin Amyloidosis Associated with a Novel GSN Variant p.Glu580Lys» (en anglès). International Journal of Molecular Sciences, 22, 3, 22-01-2021, p. 1084. DOI: 10.3390/ijms22031084. ISSN: 1422-0067. PMC: 7865823. PMID: 33499149.
  35. ↑ Yang, Jiacheng; Moravec, Christine S.; Sussman, Mark A.; DiPaola, Nicholas R.; Fu, Dechen «Decreased SLIM1 Expression and Increased Gelsolin Expression in Failing Human Hearts Measured by High-Density Oligonucleotide Arrays». Circulation, 102, 25, 19-12-2000, p. 3046–3052. DOI: 10.1161/01.cir.102.25.3046. ISSN: 0009-7322.
  36. ↑ Ahn, Jeong Soo; Jang, Ik-Soon; Kim, Duk-In; Cho, Kyung A; Park, Yong Hoon «Aging-associated increase of gelsolin for apoptosis resistance». Biochemical and Biophysical Research Communications, 312, 4, 12-2003, p. 1335–1341. DOI: 10.1016/j.bbrc.2003.11.061. ISSN: 0006-291X.
  37. ↑ Lee, Po-Shun; Sampath, Kartik; Karumanchi, S. Ananth; Tamez, Hector; Bhan, Ishir «Plasma Gelsolin and Circulating Actin Correlate with Hemodialysis Mortality». Journal of the American Society of Nephrology, 20, 5, 5-2009, p. 1140–1148. DOI: 10.1681/asn.2008091008. ISSN: 1046-6673.
  38. ↑ Guo, Xi-Chao; Luo, Ben-Yan; Li, Xue-Fen; Yang, Da-Gan; Zheng, Xu-Nin «Plasma gelsolin levels and 1-year mortality after first-ever ischemic stroke». Journal of Critical Care, 26, 6, 12-2011, p. 608–612. DOI: 10.1016/j.jcrc.2011.02.007. ISSN: 0883-9441.
  39. ↑ Güntert, Andreas; Campbell, James; Saleem, Muzamil; O'Brien, Darragh P.; Thompson, Andrew J. «Plasma Gelsolin is Decreased and Correlates with Rate of Decline in Alzheimer's Disease». Journal of Alzheimer's Disease, 21, 2, 11-08-2010, p. 585–596. DOI: 10.3233/jad-2010-100279. ISSN: 1875-8908.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.