George Arthur Plimpton

Plantilla:Infotaula personaGeorge Arthur Plimpton
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 d'octubre de 1855
Walpole (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 de juny de 1936(1936-06-10) (als 80 anys)
Walpole (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMaple Grove Cemetery (Walpole), Sec. 6/7, G.A. 42° 09′ 00″ N, 71° 14′ 27″ O / 42.15°N,71.24097°O / 42.15; -71.24097 Modifica el valor a Wikidata
President Ginn & Co
1914 – 1931 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHarvard Law School (1876–1877)
Amherst College (1873–1876)
Phillips Exeter Academy (–1873) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeditor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGinn & Co (1878–1936) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalDavid Eugene Smith Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsFrancis Taylor Pearsons Plimpton, Calvin Plimpton Modifica el valor a Wikidata
ParesCalvin Gay Plimpton i Priscilla Guild Lewis
Premis


Find a Grave: 26734414Modifica el valor a Wikidata

George Arthur Plimpton (Walpole, 13 de juliol de 1855 - Walpole, 1 de juliol de 1936) va ser un editor, filantrop i col·leccionista estatunidenc.

Vida i obra

Plimpton va néixer en una família d'industrials metal·lúrgics. Va ser escolaritzat a la Phillips Exeter Academy i es va graduar el 1876 al Amherst College.[1] Aquest mateix any va ingressar a la Harvard Law School, però en acabar el primer curs, l'editor Edwin Ginn li va proposar incorporar-se a la seva firma editorial Ginn & Co[2] i a partir d'aleshores Plimpton va dirigir l'oficina de la firma a Nova York.[3] El 1914, quan Edwin Ginn va morir, Plimpton va ser el director de l'exitosa editorial fins que es va retirar el 1931, tot i que va continuar col·laborant amb l'editorial fins el 1936.

El 1900 va ser nomenat membre vitalici de la junta de l'Amherst College, però també va col·laborar desinteressadament en la gestió de moltes institucions novaiorquines com el Barnard College, la Phillips Exeter Academy,[4] la Universitat de Colúmbia o l'Orquestra Filharmònica de Nova York.[5]

El motiu pel qual és més recordat és per la seva faceta de col·leccionista amb interessos molt amplis: des de llibres fins a artefactes industrials.[6] D'entre les diferents col·leccions destaca la seva ampla col·lecció de llibres de matemàtiques antics.[7] Va començar amb la primera aritmètica impresa a les colònies (no importada d'Anglaterra) del 1729 i a continuació va comprar un manuscrit d'aritmètica de 1424 de Rollandus. Quan Charles Sanders Peirce se'n va assabentar, li va suggerir que comencés a cercar llibres al continent europeu i, a partir de 1885, va fer viatges regulars a Europa tornant amb les seves adquisicions.[8] A finals del segle XIX va conèixer David Eugene Smith amb qui l'unien el seu interès per la història de les matemàtiques i per la publicació de llibres de text útils per l'educació.[9] A partir d'aleshores va confiar en el seu criteri per expandir la seva col·lecció, que va donar, en morir el 1936, a la Universitat de Colúmbia.[10]

Entre les joies de la seva col·lecció es troben:

  • L'únic exemplar que es conserva de l'Aritmètica de Treviso (1474), el primer llibre d'aritmètica imprès al món.
  • Un compendi de manuscrits del segle XV que contenen una traducció parcial de l'Àlgebra d'Al Juarismi.[11]
  • La tauleta babilònica Plimpton 322, d'uns quatre mil anys d'antiguitat.
  • Un manuscrit en àrab del segle XIII del comentari d'Euclides de Nassir-ad-Din at-Tussí.

Referències

  1. ↑ Brigham, 1936, p. 132.
  2. ↑ B., 1937, p. 318.
  3. ↑ Rotberg, 2007, p. 33.
  4. ↑ Brigham, 1936, p. 134.
  5. ↑ Aldrich Jr., 2008, p. 16.
  6. ↑ Donoghue, 1998, p. 359-360.
  7. ↑ Overmier, 2001, p. 9 i ss.
  8. ↑ Donoghue, 1998, p. 360.
  9. ↑ Donoghue, 1998, p. 361.
  10. ↑ Donoghue, 1998, p. 364.
  11. ↑ Donoghue, 1998, p. 362.

Bibliografia

Enllaços externs