George Francis FitzGerald

George Francis FitzGerald

Biografia
Naixement	3 agost 1851 Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Mort	21 febrer 1901 (49 anys) Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Sepultura	Cementiri de Mount Jerome, C020/021-07953 53° 19′ 33″ N, 6° 17′ 01″ O / 53.325786°N,6.283632°O / 53.325786; -6.283632
Càtedra Erasmus Smith
1881 – 1901 ← John Leslie – William Thrift (en)  →
Dades personals
Formació	Trinity College, Dublin (1867–1871)
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	físic, professor universitari
Ocupador	Trinity College, Dublin (1877–1901)
Membre de	Royal Society Maxwellians Reial Societat d'Edimburg
Obra
Obres destacables Contracció de Lorentz
Família
Pares	William Fitzgerald   i Anne Stoney
Parents	George Stoney, oncle John Hewitt Jellett, sogre
Premis
(1899)  Medalla de la Royal Society (1883)  Membre de la Royal Society

George Francis FitzGerald (anglès: George Francis Fitzgerald) (Dublín, 3 d'agost de 1851 - Dublín, 21 de febrer de 1901) fou un físic irlandès del Trinity College de Dublín.

FitzGerald és conegut pel seu treball en teoria electromagnètica^[1] i per la contracció de Lorentz-FitzGerald,^[2] que es va convertir en una part integral de la teoria especial de la relativitat d'Albert Einstein.^[3][4] Un cràter a l'altre costat de la Lluna porta el seu nom, igual que un edifici del Trinity College de Dublín.

FitzGerald va néixer al número 19, Lower Mount Street de Dublín el 3 d'agost de 1851, fill del reverend William FitzGerald i la seva dona Anne Frances Stoney (germana de George Johnstone Stoney^[5] i Bindon Blood Stoney).^[6] Professor de Filosofia Moral a Trinity i vicari de St Anne's, Dawson Street, en el moment del naixement del seu fill, William FitzGerald va ser consagrat bisbe de Cork, Cloyne i Ross el 1857 i traduït a Killaloe i Clonfert el 1862. George va tornar a Dublín i va entrar en TCD com a estudiant als 16 anys, guanyant una beca el 1870 i graduant-se el 1871 en Matemàtiques i Ciències Experimentals. Es va convertir en Fellow of Trinity el 1877 i va passar la resta de la seva carrera allà, primer com professor de filosofia natural i experimental i després com Catedràtic Erasmus Smith a partir de 1881.^[7] Era nebot, per part de mare, de George Johnstone Stoney, el físic irlandès que encunyà el terme electró.

George tornà a Dublín per ingressar al Trinity Collegue com a estudiant el 1867. Es convertí en fellow del Trinity College el 1877 i hi passà la resta de la seva carrera. Després de sofrir problemes digestius durant llarg temps, morí a la seva casa per una perforació d'úlcera d'estómac mesos als 49 anys.^[8]

Juntament amb Oliver Lodge, Oliver Heaviside i Heinrich Hertz, FitzGerald va ser una figura destacada del grup de Maxwellians que va revisar, ampliar, aclarir i confirmar les teories matemàtiques de James Clerk Maxwell sobre el camp electromagnètic durant la dècada de 1870 i la dècada de 1880.^[1][9]

El 1883, seguint les equacions de Maxwell, FitzGerald va ser el primer a suggerir un dispositiu per produir corrents elèctrics que oscil·lessin ràpidament per generar ones electromagnètiques, un fenomen que el físic alemany Heinrich Hertz va demostrar per primera vegada que existia experimentalment el 1888.^[10] Sempre va mantenir una obsessió per la verificació empírica de les teories, construint diferents aparells per a fer mesures acurades de les magnituds involucrades.^[11]

El 1883, va ser elegit membre de la Royal Society. El 1899, va ser guardonat amb una Medalla Reial per les seves investigacions en física teòrica. El 1900, va ser nomenat membre honorari de la Royal Society of Edinburgh.^[12]

FitzGerald va patir molts problemes digestius durant gran part de la seva curta vida. Es va posar molt malalt amb problemes d'estómac el setembre de 1900.^[13] Va morir a casa seva, el número 7 d'Ely Place, Dublín, poc després de ser operat d'una úlcera perforada, el 21 de febrer de 1901. Està enterrat al cementiri de Mount Jerome de Dublín.

FitzGerald és conegut, sobre tot, per la seva conjectura explicada en una breu carta a l'editor de Science^[14] que si tots els objectes en moviment fossin escurçats en la direcció del seu moviment, això explicaria els curiosos resultats nuls de l'experiment de Michelson-Morley.^[15] FitzGerald va basar aquesta idea, en part, en la manera com se sabia que les forces electromagnètiques estaven afectades pel moviment. En particular, FitzGerald va utilitzar algunes equacions que havien estat derivades poc temps abans pel seu amic l'enginyer elèctric Oliver Heaviside. El físic holandès Hendrik Lorentz va tenir una idea molt semblant el 1892 i la va desenvolupar més plenament en transformacions de Lorentz, en relació amb la seva teoria dels electrons.^[16]

La hipòtesi de la contracció de Lorentz–FitzGerald (o contracció de FitzGerald–Lorentz) es va convertir en una part essencial de la Teoria Especial de la Relativitat, tal com la va publicar Albert Einstein el 1905. Va demostrar la naturalesa cinemàtica d'aquest efecte, en derivar-lo del principi de relativitat i la constància de la velocitat de la llum.^[17]

FitzGerald es va casar, el 21 de desembre de 1885, amb Harriette Mary, filla del reverend John Hewitt Jellett, rector del Trinity College, i de Dorothea Morris Morgan. Va tenir vuit fills amb ella, tres fills i cinc filles.

FitzGerald era el nebot de George Johnstone Stoney, el físic irlandès que va encunyar el terme electró. Després que les partícules fossin descobertes per JJ Thomson i Walter Kaufmann el 1896, FitzGerald va ser qui va proposar anomenar-les electrons. FitzGerald també era nebot de Bindon Blood Stoney, un eminent enginyer irlandès. La seva cosina era Edith Anne Stoney, una física mèdica pionera.

FitzGerald, en comú amb altres a finals del segle xix, es va obsessionar amb les ganes de volar. Els seus intents a College Park, al Trinity College de Dublín, el 1895 van implicar un gran nombre d'estudiants que estiraven cordes de remolc enganxades al planador Lilienthal, i van cridar l'atenció de la gent de Dublín, més enllà de les baranes del carrer Nassau.^[18] FitzGerald es va treure l'abric en aquestes ocasions, però va conservar el barret de copa, que era un casc normal per a un becari en aquell moment. Els experiments no van ser coronats amb èxit i finalment van ser abandonats. La màquina voladora va estar penjada durant molts anys a l'edifici del Museu fins que un estudiant d'enginyeria inactiu va aplicar un lluminós al cordó del qual penjava. La flama va viatjar per la corda i va consumir el planador davant els indefensos espectadors.^[19]

El 1878, FitzGerald va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Irlandesa (MRIA).^[20] De 1881 a 1889, va ser secretari de la Royal Dublin Society.^[20] El 1883, va ser elegit membre de la Royal Society (FRS). El 1899, va ser guardonat amb la Medalla Reial per les seves contribucions a la ciència física, especialment en els dominis de l'òptica i l'electricitat. L'any següent, va ser nomenat membre honorari de la Royal Society of Edinburgh (HonFRSE).^[21]

El cràter FitzGerald a la cara oculta de la Lluna porta el seu nom en honor seu,^[22] així com l'edifici Fitzgerald del Trinity College de Dublín.^[23]

• Attis, David «More Than a Maxwellian: Fitzgerald and Technology» (en anglès). European Review, Vol. 15, Num. 4, 2007, p. 561-573. DOI: 10.1017/S1062798707000531. ISSN: 1062-7987.
• Bailey, Kennth Claude. A History of Trinity College, Dublin, 1892-1945 (en anglès). University Press, 1947. 
• Elliott, Ian. «FitzGerald, George Francis». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 369-370. ISBN 978-0-3873-1022-0. 
• FitzGerald, Geo. Fras. «The Ether and the Earth's Atmosphere» (en anglès). Science, Vol. 13, Num. 328, 1889, p. 390. ISSN: 0036-8075.
• Hunt, Bruce J. The Maxwellians (en anglès). Cornell University Press, 2005. ISBN 0-8014-8234-8. 
• Hunt, Bruce J. «"Our Friend of Brilliant Ideas": G. F. Fitzgerald and the Maxwellian Circle» (en anglès). European Review, Vol. 15, Num. 4, 2007, p. 531-544. DOI: 10.1017/S1062798707000518. ISSN: 1062-7987.
• Jarret, Philip «Soaring Inspiration: Otto Lilienthal's Influence in Britain» (en anglès). Air Enthusiast, Vol. 65, 1996, p. 2-7. ISSN: 0143-5450.
• Leiter, Darryl J. «FitzGerald, , George Francis». A: A to Z of Physicists (en anglès). Facts on File, 2019, p. 102-103. ISBN 978-1-4381-8331-2. 
• Mollan, Charles. «George Francis FitzGerald (1851-1901)». A: It's Part of What We Are (en anglès). Royal Dublin Society, 2007, p. 1199-1224. ISBN 978-0-86027-055-3. 
• Morley, Edward W.; Miller, Dayton C. «Report of an Experiment to Detect the Fitzgerald-Lorentz Effect» (en anglès). Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences, Vol. 41, Num. 12, 1905, p. 321-327. DOI: 10.2307/20022071. ISSN: 0199-9818.
• Müller, Holger; Hermann, Sven; Braxmaier, Claus; Schiller, Stephan; Peters, Achim «Modern Michelson-Morley Experiment using Cryogenic Optical Resonators» (en anglès). Physival Review Letters, Num. 91, 2003, p. 020401. DOI: 10.1103/PhysRevLett.91.020401. ISSN: 0031-9007.
• O'Connor, J.J.; Robertson, E.F.. «George Francis FitzGerald». A: Mark McCartney, Andrew Whitaker (eds.). Physicists of Ireland. Passion and Precision (en anglès). Institute of Physics Publishing, 2003, p. 135-142. ISBN 978-1-4200-3317-5. 
• O'Hara, James G. «A ‘Horrible Conflict with Theory’ in Heinrich Hertz's Experiments on Electromagnetic Waves» (en anglès). European Review, Vol. 15, Num. 4, 2007, p. 545-559. DOI: 10.1017/S106279870700052X. ISSN: 1062-7987.
• Piccard, A.; Stahel, E. «L'expérience de Michelson, réalisée en ballon libre». Comptes Rendus de l'Académie des Sciences, Vol. 183, Num.7, 1926, p. 420–421. DOI: 10.5169/seals-742401. ISSN: 0764-4442.
• Piccard, A.; Stahel, E. «Nouveaux résultats obtenus par l'expérience de Michelson». Comptes Rendus de l'Académie des Sciences, Vol. 184, 1927, p. 152-. ISSN: 0764-4442.
• Purser, Michael «As We Saw It: The Context of the Life of George Francis Fitzgerald» (en anglès). European Review, Vol. 15, Num. 4, 2007, p. 523-529. DOI: 10.1017/S1062798707000506. ISSN: 1062-7987.
• Rautio, James C. «Twenty Three Years: The Acceptance of Maxwell’s Equations» (en anglès). Applied Computational Electromagnetics Society Journal, Vol. 25, Num. 12, 2010, p. 998-1006. ISSN: 1054-4887.
• Weaire, D.; Coey, J.M.D. «Mentor and Constant Friend: the Life of George Francis Fitzgerald (1851–1901)» (en anglès). European Review, Vol. 15, Num. 4, 2007, p. 513-521. DOI: 10.1017/S106279870700049X. ISSN: 1062-7987.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Francis FitzGerald» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Coey, J.M.D. «George Francis FitzGerald, 1851 - 1901» (en anglès). TrinityCollege Dublin, 2000. Arxivat de l'original el 2012-03-03. [Consulta: 5 matç 2026].]
• Bork, Alfred M. «FitzGerald, George Francis» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 març 2026].
• Hunt, Bruce H. «FitzGerald, George Francis» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2011. [Consulta: 5 març 2026].