George Gibson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) George Alexander Gibson  19 abril 1858 Greenlaw (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 1r abril 1930 (71 anys) Glasgow (Regne Unit) | ||
| President Societat Matemàtica d'Edimburg | |||
| 1888 – 1888 ← William MacDonald – Alexander Yule Fraser → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Glasgow (1874–1881) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra, geometria analítica, història de les matemàtiques i teoria de nombres | ||
| Lloc de treball | Glasgow Escòcia | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, científic | ||
| Ocupador | Universitat de Glasgow (1909–1927) Universitat de Strathclyde (1895–1909) Universitat de Glasgow (1881–1895) | ||
| Membre de | |||
| Professors | William Jack | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Nellie Stenhouse Hunter | ||
| Fills | Eleanor Alexander, Anna Alexander | ||
| Pares | John Alexander i Esther Brinkley | ||
George Gibson (Greenlaw, 19 d'abril de 1858 - Glasgow, 1 d'abril de 1930) va ser un matemàtic escocès.
Vida i obra
Gibson va néixer al poble de Greenlaw (Berwickshire, actual Scottish Borders) on el seu pare era jutge de pau i va aprendre llatí per poder escriure una història del seu poble, basant-se directament en les fonts. Va ser escolaritzat a Greenlaw fins el 1874 quan, amb setze anys, va ingressar a la universitat de Glasgow.[1] La seva mala salut el va fer perdre cursos, però el 1881 es va graduar amb honors i l'any següent va guanyar una beca Ewing de matemàtiques.
El 1883 va ser nomenat assistent del catedràtic de matemàtiques de Glasgow, William Jack, una feina mal pagada i poc valorada, que va mantenir fins el 1895 quan va ser nomenat professor de matemàtiques del Glasgow and West of Scotland Technical College (actual universitat Strathclyde).[2] El 1909, en morir Jack, el va substituir en la càtedra de la universitat de Glasgow, càrrec que va mantenir fins la seva jubilació el 1927.
El 1928, els seus col·legues i amics, van fer una col·lecta de fons per instituir una conferència quatriennal en el seu honor. El primer conferenciant el 1930 va ser Albert Einstein qui va dissertar sobre sobre els orígens de la teoria de la relativitat generalitzada.[3] Entre els conferenciants posteriors es compten Herbert Turnbull, Charles Coulson o Edward Collingwood.
Gibson va publicar una sèrie de llibres de text de matemàtiques, entre els quals destaca An Elementary Treatise on Graphs (1904),[4] que van ser amplament utilitzats a les universitats britàniques. Però el motiu pel qual és més recordat és pels seus articles en història de les matemàtiques publicats quasi tots ells en la dècada dels 1890's.[5]
A més de les seves tasques de recerca i docents, Gibson va fer importants feines administratives per la universitat, perl l'oficina provincial d'ensenyament, pel consell de governadors del Technical College i per la Societat Matemàtica d'Edimburg,[6] de la qual en va ser president el 1888.[7]
Referències
- ↑ Bell, 1931, p. 265.
- ↑ Bell, 1931, p. 266.
- ↑ Trainer, 2005, p. 591 i ss.
- ↑ Furinghetti, 2019, p. 19.
- ↑ Grattan-Guinness, 2002, p. 174.
- ↑ Bell, 1931, p. 267.
- ↑ Rankin, 1983, p. 139).
Bibliografia
- Bell, R.J.T. «Professor GEORGE A. GIBSON, M.A., LL.D., F.R.S.E.» (en anglès). Proceedings of the Edinburgh Mathematical Society, Vol. 2, Num. 4, 1931, p. 265-267. DOI: 10.1017/S0013091500007823. ISSN: 0013-0915.
- Furinghetti, Fulvia. «Challenges, Hopes, Actions, and Tensions in the Early Years of the International Commission on the Teaching of Mathematics». A: Alexander Karp (ed.). National Subcommissions of ICMI and their Role in the Reform of Mathematics Education (en anglès). Springer, 2019, p. 1-34. ISBN 978-3-030-14864-5.
- Grattan-Guinness, Ivo. «The British Isles». A: Joseph W. Dauben, Christoph J. Scriba (eds.). Writing the History of Mathematics: Its Historical Development (en anglès). Birkhäuser, 2002, p. 160-177. ISBN 3-7643-6166-2.
- Rankin, R.A. «The first hundred years (1883–1983)» (en anglès). Proceedings of the Edinburgh Mathematical Society, Vol. 26, Num. 2, 1983, p. 135-150. DOI: 10.1017/S0013091500016849. ISSN: 0013-0915.
- Trainer, Matthew «About the origins of the general theory of relativity: Einstein's search for the truth» (en anglès). European Journal of Physics, Vol. 26, Num. 6, 2005, p. 591-. DOI: 10.1088/0143-0807/26/6/S02. ISSN: 0143-0807.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Gibson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «George Gibson» (en anglès). Universitat de Glasgow. [Consulta: 16 maig 2026].