George Hartley Bryan

Plantilla:Infotaula personaGeorge Hartley Bryan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1864 Modifica el valor a Wikidata
Cambridge (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1928 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Bordighera (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri anglès de Bordighera 43° 47′ 10″ N, 7° 40′ 38″ E / 43.78612688°N,7.67728635°E / 43.78612688; 7.67728635 Modifica el valor a Wikidata
President Mathematical Association
1907 – 1909
← George Ballard Mathews – Herbert Hall Turner → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPeterhouse (1883–1886) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer d'aviació, físic, matemàtic, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bangor (1895–1926)
Peterhouse (1889–1895) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1895–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesRobert Purdie Bryan i Fanny Martell
Premis


Find a Grave: 161413634Modifica el valor a Wikidata

George Hartley Bryan (Cambridge, 1 de març de 1864 - Bordighera, 13 d'octubre de 1928) va ser un matemàtic anglès.

Vida i obra

El seu pare, professor del Clare College de Cambridge, va morir jove, quan ell només tenia un any i va ser educat per la seva mare i els seus avis paterns. Bona part de la seva infància i joventut la va passar a França, Itàlia i Alemanya, cosa que li va proporcionar un bon coneixement d'idiomes i un cercle d'amistats internacional.[1] El 1883 va ser admès al Peterhouse de la universitat de Cambridge en el qual es va graduar el 1886.[2]

El 1889 va ser escollit fellew del Peterhouse, mentre estava fent recerca en termodinàmica i mecànica estadística. L'interès per aquests temes es va accentuar quan, el 1894, en un meeting de la British Science Association, va conèixer el físic alemany Ludwig Boltzmann i va establir amb ell una amistat que va durar fins la mort de Boltzmann el 1906.[3]

El 1896, per raons desconegudes, va ser nomenat professor de matemàtiques del University College del nord de Gal·les (actualment universitat de Bangor), inicialment de forma provisional, però permanent i director del departament de matemàtiques a partir de l'any següent.[4] Excepte el període 1917-1920 en que va tenir un permís de recerca,[5] va exercir el càrrec fins que es va retirar el 1926 i s'en va anar a viure amb la família a una villa que havien comprat a Bordighera, a la costa italiana, molt a la vora de la frontera francesa, on va morir sobtadament dos anys més tard.[2]

Bryan es va guanyar a Bangor una fama de persona excèntrica, de la qui s'explicaven multitud d'anècdotes extravagants i agosarades, tan si eren certes com si no.[6] Fama que ell mateix va cultivar afirmant, per exemple, que aconseguia els seus millors treballs sota la influència de l'alcohol.[2]

A més de pels seus treballs ja mencionats en termodinàmica, Bryan és recordat sobre tot pel seu treball sobre l'estabilitat del vol dels avions: Mentre els Germans Wright a Nord-amèrica construïen el seu avió de forma eminentment pràctica,[7] Bryan va estudiar-ho de forma teòrica, establint unes equacions matemàtiques que modelitzen el vol dels avions.[2] Un primer article sobre el tema, escrit conjuntament amb el seu alumne William Ellis Williams i publicat el 1904,[7] estudiava l'estabilitat longitudinal, però no va tenir gaire impacte per parcial. El 1911 va publicar el seu llibre Stability in aviation[8] en el qual establia un model tridimensional de l'estabilitat caracteritzada per les equacions que porten el seu nom i projectada d'acord als angles de Tait-Bryan, trebal pel qual va rebre la medalla d'or de la Royal Aeronautical Society.[9]

Referències

  1. ↑ B., 1933, p. 139.
  2. 1 2 3 4 Boyd, 2011, p. 98.
  3. ↑ Boyd, 2012, p. 4 i ss.
  4. ↑ Boyd, 2011, p. 100-101.
  5. ↑ B., 1933, p. 140.
  6. ↑ Roberts, 2022, p. 55-57.
  7. 1 2 Boyd, 2011, p. 105.
  8. ↑ Barrow-Green, 2014, p. 105-106.
  9. ↑ Roberts, 2022, p. 62-63.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Hartley Bryan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Wright, D.J. «Bryan, George Hartley» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 19 juliol 2026].