George Hartley Bryan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r març 1864 Cambridge (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 13 octubre 1928 Bordighera (Regne d'Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri anglès de Bordighera 43° 47′ 10″ N, 7° 40′ 38″ E / 43.78612688°N,7.67728635°E |
| President Mathematical Association | |
| 1907 – 1909 ← George Ballard Mathews – Herbert Hall Turner → | |
| Dades personals | |
| Formació | Peterhouse (1883–1886) |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer d'aviació, físic, matemàtic, enginyer |
| Ocupador | Universitat de Bangor (1895–1926) Peterhouse (1889–1895) |
| Membre de | Royal Society (1895–) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Robert Purdie Bryan i Fanny Martell |
| Premis | |
| |
George Hartley Bryan (Cambridge, 1 de març de 1864 - Bordighera, 13 d'octubre de 1928) va ser un matemàtic anglès.
Vida i obra
El seu pare, professor del Clare College de Cambridge, va morir jove, quan ell només tenia un any i va ser educat per la seva mare i els seus avis paterns. Bona part de la seva infància i joventut la va passar a França, Itàlia i Alemanya, cosa que li va proporcionar un bon coneixement d'idiomes i un cercle d'amistats internacional.[1] El 1883 va ser admès al Peterhouse de la universitat de Cambridge en el qual es va graduar el 1886.[2]
El 1889 va ser escollit fellew del Peterhouse, mentre estava fent recerca en termodinàmica i mecànica estadística. L'interès per aquests temes es va accentuar quan, el 1894, en un meeting de la British Science Association, va conèixer el físic alemany Ludwig Boltzmann i va establir amb ell una amistat que va durar fins la mort de Boltzmann el 1906.[3]
El 1896, per raons desconegudes, va ser nomenat professor de matemàtiques del University College del nord de Gal·les (actualment universitat de Bangor), inicialment de forma provisional, però permanent i director del departament de matemàtiques a partir de l'any següent.[4] Excepte el període 1917-1920 en que va tenir un permís de recerca,[5] va exercir el càrrec fins que es va retirar el 1926 i s'en va anar a viure amb la família a una villa que havien comprat a Bordighera, a la costa italiana, molt a la vora de la frontera francesa, on va morir sobtadament dos anys més tard.[2]
Bryan es va guanyar a Bangor una fama de persona excèntrica, de la qui s'explicaven multitud d'anècdotes extravagants i agosarades, tan si eren certes com si no.[6] Fama que ell mateix va cultivar afirmant, per exemple, que aconseguia els seus millors treballs sota la influència de l'alcohol.[2]
A més de pels seus treballs ja mencionats en termodinàmica, Bryan és recordat sobre tot pel seu treball sobre l'estabilitat del vol dels avions: Mentre els Germans Wright a Nord-amèrica construïen el seu avió de forma eminentment pràctica,[7] Bryan va estudiar-ho de forma teòrica, establint unes equacions matemàtiques que modelitzen el vol dels avions.[2] Un primer article sobre el tema, escrit conjuntament amb el seu alumne William Ellis Williams i publicat el 1904,[7] estudiava l'estabilitat longitudinal, però no va tenir gaire impacte per parcial. El 1911 va publicar el seu llibre Stability in aviation[8] en el qual establia un model tridimensional de l'estabilitat caracteritzada per les equacions que porten el seu nom i projectada d'acord als angles de Tait-Bryan, trebal pel qual va rebre la medalla d'or de la Royal Aeronautical Society.[9]
Referències
- ↑ B., 1933, p. 139.
- 1 2 3 4 Boyd, 2011, p. 98.
- ↑ Boyd, 2012, p. 4 i ss.
- ↑ Boyd, 2011, p. 100-101.
- ↑ B., 1933, p. 140.
- ↑ Roberts, 2022, p. 55-57.
- 1 2 Boyd, 2011, p. 105.
- ↑ Barrow-Green, 2014, p. 105-106.
- ↑ Roberts, 2022, p. 62-63.
Bibliografia
- B., L. «George Hartley Bryan» (en anglès). Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, Vol. 1, Num. 2, 1933, p. 139-142. ISSN: 1479-571X.
- Barrow-Green, June. «Cambridge Mathematicians' Responses to World Wae I». A: David Aubin, Catheribe Goldstein (eds.). The Wat og Guns and Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2014, p. 59-124. ISBN 978-1-4704-1469-6.
- Boyd, T.J.M. «One Hundred Years of G. H. Bryan's Stability in Aviation» (en anglès). Journal of Aeronautical History, Num. 4, 2011, p. 97-115. ISSN: 2753-3786.
- Boyd, T.James M. «George Hartley Bryan, Ludwig Boltzmann, and the Stability of Flight» (en anglès). Physics in Perspective, Vol. 14, Num. 1, 2012, p. 4-32. DOI: 10.1007/s00016-011-0077-2. ISSN: 1422-6944.
- Roberts, Gareth Ffowc. «A giant among Pygmies». A: For the Recorde (en anglès). University of Wales Press, 2022, p. 55-66. ISBN 978-1-78683916-9.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Hartley Bryan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Wright, D.J. «Bryan, George Hartley» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 19 juliol 2026].