Geositta
![]() Geositta tenuirostris | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Geositta Swainson, 1837 Geositta |
Geositta és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae). Se'ls coneix com a miner[1] (que no s'han de confondre amb els miners no emparentats, Manorina, d'Austràlia) a causa dels túnels que caven per niar. Hi ha 11 espècies, incloent-hi el miner petit (Geositta poeciloptera) que abans es classificava en un gènere propi, Geobates. Habiten en camp obert a Amèrica del Sud, especialment a les regions andina i patagònica. Són ocells que viuen al sòl, una mica semblants a les aloses i aloses d'altres continents. Són majoritàriament de color marró gris i sovint tenen un bec força llarg i prim.[2]
Taxonomia
El gènere Geositta va ser introduït el 1837 pel naturalista anglès William Swainson per donar cabuda a una sola espècie, Geositta anthoides, que és, per tant, l'espècie tipus per ser monotípica.[3] Swainson va descriure formalment l'espècie tipus l'any següent en la seva obra “Animals in Menageries”.[4] El nom Geositta anthoides es considera un sinònim més modern d'alauda fissirostris que havia estat descrit el 1835 pel naturalista alemany Heinrich von Kittlitz.[5][6] El tàxon ara es tracta com una subespècie del miner comú amb el nom trinomial Geositta cunicularia fissirostris.[7] El nom del gènere Geositta combina el grec antic «γεω-/geō-» que significa “terra-” amb el gènere Sitta que havia estat introduït per al pica-soques eurasiàtic el 1758 per Carl Linnaeus.[8]
El següent cladograma mostra la relació entre les espècies i es basa en un gran estudi filogenètic molecular dels tirans per Michael Harvey i col·laboradors que es va publicar el 2020.[9]
| Geositta |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 11 espècies:[10]
- miner costaner - (Geositta peruviana).
- miner becllarg - (Geositta tenuirostris).
- miner comú - (Geositta cunicularia).
- miner de la puna - (Geositta punensis).
- miner petit - (Geositta poeciloptera).
- miner becgròs - (Geositta crassirostris).
- miner ala-rogenc - (Geositta rufipennis).
- miner grisenc - (Geositta maritima).
- miner austral - (Geositta antarctica).
- miner alafosc - (Geositta saxicolina).
- miner gros - (Geositta isabellina).
Referències
- ↑ «Geositta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 febrer 2025].(català)
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Birds of South America: passerines. Londres: Christopher Helm, 2009, p. 263–265. ISBN 978-1-4081-1342-4.
- ↑ Swainson, William. On the natural history and classification of birds. v.2:c.2. Londres: John Taylor, 1836, p. 317–318, Fig. 283.
- ↑ Swainson, William. Animals in menageries. The Cabinet Cyclopedia. Londres: Longman, Orme, Brown, Green, & Longmans, and John Taylor, 1838, p. 323, No. 129.
- ↑ Kittlitz, Heinrich von. Über einige vögel von Chili, beobachtet im März und anfang April 1827. t.2. St. Petersbourg: Mémoire Présentés à L'Académie Impériale des Sciences de Saint Pétersbourg par Divers Savans et dans ses Assemblées, 1833, p. 464-472 [468].
- ↑ Dickinson, E.C; Christidis, L. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. 2: Passerines / ed. by Edward C. Dickinson. 4a. ed.. Eastbourne: Aves Press, 2014, p. 107. ISBN 978-0-9568611-2-2.
- ↑ Remsen, Jr «Common Miner (Geositta cunicularia), version 1.0» (en castellà). Cornell Lab of Ornithology [Ithaca, NY, USA], 2020. DOI: 10.2173/bow.commin1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Geositta» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 18 febrer 2025].
- ↑ Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, p. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17 agost 2024. [Consulta: 18 febrer 2025].
