Gerard de Braga
| Per a altres significats, vegeu «Gerard». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Guerau segle XI Caors (Regne de França) |
| Mort | 5 desembre 1108 Bornes de Aguiar (regne de Galícia) |
| Sepultura | Catedral de Braga, Capelha de São Geraldo |
| Arquebisbe de Braga | |
| 1099 – 5 desembre 1108 Diòcesi: arquebisbat de Braga | |
| Bisbe de Braga | |
| 3 juliol 1095 – 1099 Diòcesi: bisbat de Braga | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic romà (1095–), sacerdot catòlic, prevere catòlic de ritu romà, monjo catòlic llatí |
| Orde religiós | Benedictins |
| Consagració | Bernardo de Sedirac |
| bisbe i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Festivitat | 5 de desembre |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patró de | Braga |
Gerard de Braga o Guerau de Moissac (Caors, Òlt, França, s. XI - Bornes, Portugal, 5 de desembre de 1108) fou un monjo benedictí, bisbe de Braga. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia
Guerau era monjo benedictí a l'Abadia de Sant Pere de Moissac a Occitània (actualment departament de Tarn i Garona). L'arquebisbe Bernat de Toledo, que hi era de pas, quedà admirat per la bellesa dels cant del cor de l'abadia, i sabedor que el director n'era Guerau, li demanà que anés amb ell a Toledo per formar-hi els cantors.
Ja a Toledo, la reputació de Guerau en l'àmbit musical cresqué, a més de la seva fama com a home virtuós, de tal manera que el clergat de Braga l'escollí com a bisbe cap al 1096. Ja a Braga, reformà el capítol i la diòcesi i acabà amb les investidures eclesiàstiques que es feien als laics a canvi de diners. Va reordenar l'escola de la catedral i va continuar les obres de la seu, a més de reconstruir moltes de les esglésies que estaven en ruïnes, ja que la diòcesi ocupava terres reconquerides als musulmans feia poc temps. Va reformar la litúrgia, introduint-hi la reforma gregoriana. També va reorganitzar l'administració de la ciutat.
El 1100, viatjà a Roma per obtenir de Pasqual II la dignitat metropolitana per a Braga, independitzant-se així de Santiago de Compostel·la i donant un pas més cap a la independència política del Primer Comtat de Portugal. Va proposar, sense èxit, la continuació de la Primera Croada a la península ibèrica per conquerir la taifa de Saragossa i socòrrer València,[1] que encara no havien caigut en mans dels almoràvits. En 1103 anà un altre cop a Roma, obtenint la confirmació de la jurisdicció de Braga sobre algunes diòcesis de Galícia] (Astorga, Mondoñedo, Ourense i Tui i de Portugal (Porto, Coimbra, Lamego i Viseu).
Va morir a Bornes (Vila Pouca de Aguiar) el 5 de desembre de 1108, on havia anat a consagrar una església reconstruïda.
- Escultura gòtica a la façana de la catedral de Braga
Capella de S. Geraldo de la catedral de Braga
Capella de S. Geraldo, amb la seva tomba
Catedral de Braga
Veneració
És sant patró de la ciutat de Braga. El seu cos és a la Capela de São Geraldo de la Catedral de Braga.
Referències
- ↑ Boletín de la Real Academia de la Historia, Volum 24 (en castellà), 1894, p. 233.