Gerhardtita
![]() Cristall crescut de paret a paret en el fons d'una geoda de cuprita | |
| Fórmula química | Cu₂(NO₃)(OH)₃ |
| Epònim | Charles Frédéric Gerhardt |
| Localitat tipus | mina United Verde, Jerome, districte de Verde, Black Hills, comtat de Yavapai, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.NB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.NB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Va.03 |
| Dana | 19.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,087(2) Å; b = 13,813(4) Å; c = 5,597(2) Å; |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Color | verd maragda |
| Exfoliació | perfecta en {001}; bona en {100} |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,4 a 3,43 g/cm³ (mesurada); 3,389 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,703 nβ = 1,713 nγ = 1,722 |
| Birefringència | δ = 0,019 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 85°, calculat: 86° |
| Dispersió òptica | r < v molt forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1885 |
| Símbol | Ghd |
| Referències | [1] |
La gerhardtita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre aquest nom l'any 1885 per Horace L. Wells i Samuel Lewis Penfield en honor del químic francès Charles Frédéric Gerhardt (1816-1856), qui va preparar primer el compost artificial, entre altres assoliments.
Característiques
La gerhardtita és un nitrat de fórmula química Cu₂(NO₃)(OH)₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls tabulars gruixuts en {001}, normalment fortament estriats amb contorn romboidal, d'1,5 centímetres; també es troba mamil·lar, granular o massiva.[2] És dimorfa de la rouaïta, amb la que és fàcil de confondre, ja que totes dues tenen patrons de difracció de raigs X molt similars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gerhardtita pertany a «05.N - Nitrats amb OH» juntament amb la rouaïta.
Formació i jaciments
És un nitrat de coure secundari poc freqüent, que es troba a la zona d'oxidació dels dipòsits de coure. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, malaquita, atacamita, miersita, brochantita, pseudomalaquita, buttgenbachita, likasita, connel·lita i claringbul·lita.[2] Va ser descoberta l'any 1885 a la mina United Verde, a Jerome, districte de Verde, (Arizona, Estats Units).
Referències
- ↑ «Gerhardtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 maig 2016].
- 1 2 «Gerhardtite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 maig 2016].
