Germans Rosselli
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | duet de germans |
| Activitat | |
| Ocupació dels membres | política |
| Format per | |
Els Germans Carlo Roselli (Roma, 16 novembre 1899) i Sabatino Enrico Rosselli, conegut amb el diminutiu Nello, (Roma, 29 novembre 1900) van ser dos importants polítics, periodistes i activistes, símbols de l'antifeixisme italià. Van patir la deportació i l'exili. El 9 de juny de 1937 van ser segrestats i assassinats a Bagnoles-de-l'Orne per grups locals de l'extrema dreta, seguint ordres dels màxims líders del feixisme italià.[1][2]
Repressió i Assassinat
Fills de Sabatino Rosselli i Amelia Pincherle (feminista i escriptora, tia de l'escriptor Alberto Moravia),[3] tenien un germà gran, Aldo, que va morir en la Primera Guerra Mundial.[4][5] Eren membres d'una adinerada família jueva, d'ideals republicanistes.[6]
Carlo Rosselli era professor universitari d'ideari socialista, que havia servit com a oficial dels Alpini durant la Primera Guerra Mundial. El germà petit, Nello, era docent, historiador i lliberal. Residien a Florència, al número 38 de Via Giusti i, per les seves conviccions politiques, van ser assetjats i agredits diverses vegades per les esquadres paramilitars feixistes.[7]
El 1926 Carlo, que havia fundat i dirigit, amb Pietro Nenni, el setmanari Quarto Stato,[8] va ser detingut i deportat, juntament amb el seu germà, a l'illa d'Ustica i després a Lípari.[9]
El 1929, juntament amb Fausto Nitti i Emilio Lussu, Carlo va fugir per mar i es va refugiar a França,[10][11] on va fundar el moviment Giustizia e libertà.[12] El 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, va participar com a voluntari en les Brigades Internacionals. Integrat en la Columna Ascaso, va ser ferit a la batalla del Monte Pelado, on va morir el seu company Mario Angeloni.[13][14]
Mentrestant, a Itàlia, el seu germà Nello va tornar a ser detingut i deportat a l'Illa de Ponça.[15]
El juny de 1937, Carlo Rosselli es va traslladar a Bagnoles-de-l'Orne per acabar de recuperar-se i seguir un tractament balneari. Allà el va anar a veure el seu germà Nello, que malgrat els seus antecedents, el maig de 1937, havia obtingut el passaport italià per intercessió de Gioacchino Volpe (probablement de bona fe),[16]però amb una pressa que a alguns amics, inclòs Piero Calamandrei, els va semblar sospitosa, possiblement motivada per l'objectiu d'arribar al refugi de Carlo a través de Nello.[17]
El 9 de juny, a Bagnoles de l'Orne, tots dos van ser segrestats i assassinats a trets i punyalades per l'esquadró de l'organització d'extrema dreta francesa Cagoule, liderada per Jean Filliol.[18][19] Pel que fa als cervells de l'assassinat, sembla que van ser, entre d'altres, Santo Emanuele, tinent coronel dels carabinieri i cap de la secció de contraespionatge,[18] juntament amb el general Mario Roatta, el coronel Paolo Angioy i el major dels carabinieri Roberto Navale, presumiblement amb l'aprovació tàcita del ministre d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano i el seu cap d'estat major Filippo Anfuso.[20] Tots els imputats italians van ser sotmesos a un procés, entre el 1944 i el 1951, i absolts per mancança de proves fiables.[21][22][23] Els sicaris francesos més significatius; Jean Filliol, va fugir a Espanya i Jean Marie Bouvyer, després d'una curta estada a presidi, va tornar a la vida civil.[24]
Els germans Rosselli van ser enterrats al Cementiri del Père-Lachaise a París,[9][25]però el 1951, la seva família va fer traslladar les despulles al Cementiri monumental de Trespiano, situat en un nucli urbà (ara barri de Florència), a la Via Bolognese.[26] La seva tomba es troba en l'anomenat Santuari de la Justícia i la Llibertat, a la dreta de l'entrada del cementiri, on la làpida dels germans Rosselli porta el símbol de l'espasa flamejant, emblema del moviment Giustizia e Libertà, amb un epitafi escrit per Piero Calamandrei.
| « | GIUSTIZIA E LIBERTÀ PER QUESTO MORIRONO |
» |
El mateix Santuari inclou les tombes de Gaetano Salvemini, Ernesto Rossi, Enrico Bocci i Nello Traquandi,[27] en el lloc anomenat la "Il quadrato del "Non Mollare" (No rendir-se).[28]Piero Calamandrei i Spartaco Lavagnini[29]també estan enterrats al cementiri de Trespiano.[30]
Honors
Els Germans Rosselli son recordats periòdicament i han rebut honors i reconeixements en nombroses ciutats d'Itàlia (Firenze, Milà, Torí, Roma, Cremona, Carrara, Pinerolo, etc.)[31][32][33] i a França (Bagnoles de l'Orne, París, Grenoble, Alençon, etc.)[34][35]
Referències
- ↑ Anonimo. «Carlo e Nello Rosselli | ANPI» (en italià). [Consulta: 9 juny 2026].
- ↑ «Biografia N. Rosselli». [Consulta: 9 juny 2026].
- ↑ «Firenze rende omaggio a Amelia Pincherle Rosselli | Città di Firenze» (en italià). [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «Ricordo di Aldo Rosselli a cento anni dalla scomparsa» (en italià). Fondazione Circolo Rosselli, 6 maig 2016. [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ «SIUSA - Rosselli Aldo». [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «Le radici ebraiche di Carlo Rosselli e del socialismo liberale» (en italià). Circolorossellimilano.org. [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ Puppini, Laura Matelda. «Quando il pensiero vola e si attua al tempo stesso. Storia incentrata sui fratelli Rosselli, il liberalsocialismo e Giustizia e Libertà.» (en italià), 24-08-2019. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «Biblioteca Gino Bianco». [Consulta: 11 juny 2026].
- 1 2 «Carlo Rosselli (1899-1937)» (en espanyol europeu). [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «« I fratelli Rosselli » : l’antifascismo e l’esilio | SIES» (en francès). [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ Anonimo. «Lipari 1929. Fuga dal confino | ANPI» (en italià). [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ «SIUSA - Giustizia e libertà - GL». [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ «ROSSELLI, Carlo | Sidbrint». [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «ANGELONI, Mario | Sidbrint». [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «L'Archivio "storia - history"». [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «profilo di Gioacchino Volpe». Arxivat de l'original el 8 maggio 2006.
- ↑ «profilo di Nello Rosselli nel Sistema informatico dell'Archivio di stato di Firenze». Arxivat de l'original el 19 luglio 2014.
- 1 2 Calamandrei, Silvia. «I fratelli Rosselli, genesi di un delitto impunito» (en italià), 28-04-2007. [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ «L'Archivio "storia - history"». [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «9 giugno 1937: L'assassinio dei fratelli Rosselli» (en italià). Portale storico della Presidenza della Repubblica, 9 juny 2011. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Bertoldi, Elio Clero. «Fratelli Rosselli, agguato e feroce omicidio senza colpevoli» (en italià). [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ «Fratelli Rosselli, un omicidio fascista per annichilire la speranza di giustizia e libertà» (en italià), 09-06-2017. [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «10 giugno 1947 Omicidio fratelli Rosselli, parte il secondo processo» (en italià), 01-06-2014. [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ «L'Archivio "storia - history"». [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ «Cenotafio dei fratelli Rosselli · Francia» (en italià), 09-07-2021. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Kourosh. «SACRARIO DI “GIUSTIZIA E LIBERTÀ” A TRESPIANO» (en italià), 11-08-2023. [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «Sacrario di Giustizia e Libertà».
- ↑ «Il Quadrato del Non Mollare · Comune di Firenze (FI)» (en italià), 22-05-2009. [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «Spartaco Lavagnini: la storia, la memoria, il mito. | Cultura». [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ «Cimitero di Trespiano (Firenze)» (en italià). [Consulta: 11 juny 2026].
- ↑ Rosselli, Fondazione Circolo «"Ad ignominia". Inaugurazione della lapide di Calamandrei al Palazzo di Giustizia di Firenze -» (en anglès). Fondazione Circolo Rosselli, 20-07-2017. Arxivat de l'original el 2024-03-02 [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ «Lapide a Parri e Rosselli · Comune di Carrara (MS)» (en italià), 03-07-2007. [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «Lapide ai fratelli Rosselli · Comune di Pinerolo (TO)» (en italià), 14-05-2025. [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «MONUMENTO AI FRATELLI ROSSELLI, 1948 di SIGNORI Carlo Sergio, Opere in Collezione | Museo dei Bozzetti». [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «Monumento ai Fratelli Rosselli · Francia» (en italià), 19-05-2021. [Consulta: 11 juny 2026].
Bibliografia
- Gaetano Salvemini, Carlo i Nello Rosselli, Edicions de «Giustizia e libertà», París, 1938; ara a Scritti Vari, editat per Giorgio Agosti i Alessandro Galante Garrone, Feltrinelli, Milà, 1978 («Obres seleccionades de Gaetano Salvemini», volum VIII, p. 673–718).
- Alessandro Levi, Ricordi dei fratelli Rosselli, La Nuova Italia, Florència, 1947 («Quaderni del Ponte», 2).
- Maria Garbari, "I Vinti della resistenza" En el 40è aniversari del sacrifici de Carlo i Nello Rosselli", "Studi Trentini di Scienze Storiche", Any LVI, núm. 3, 1977, pp.281–94.
- Leo Valiani, Il pensiero e l'azione di Carlo e Nello Rosselli, «Nuova Antologia», any 112, Vol. 530, Fasc. 2118-2120, juny-juliol-agost 1977, pp.24–40. Després inclòs al n. 22, pàg.3–22.
- Pierre Guillen, La risonanza in Francia dell'azione di GL e dell'assassinio dei fratelli Rosselli;
- Le componenti mazziniana e cattaneanea in Salvemini e nei Rosselli. La figura i l'opera di Giulio Andrea Belloni, Actes de la conferència sobre el vint-i-cinquè aniversari de la fundació de la Domus Mazziniana, celebrada a Pisa del 4 al 6 de novembre de 1977, Arti Grafiche Pacini & Mariotti, Pisa, 1979, pp.257. Inclou:
- Aldo Rosselli, La famiglia Rosselli: una tragedia italiana, introducció de Sandro Pertini, prefaci d'Alberto Moravia, Bompiani, Milà, 1983, pp.184.
- Leo Valiani, Carlo e Nello Rosselli da Mazzini alla lotta di liberazione,, «Nuova Antologia», any 122, Vol. 558è, Fasc. 2163, juliol-setembre 1987, pp.45–59.
- Diego Scacchi, Arturo Colombo, Per Carlo e Nello Rosselli, introducció de Giovanni Spadolini, Casagrande, Lugano, 1988, pp.71 («Quaderns europeus», I).
- Roberto Vivarelli, Le ragioni di un comune impegno. Ricordando Gaetano Salvemini, Carlo e Nello Rosselli, Ernesto Rossi, «Rivista Storica Italiana», a. c, Número III, desembre de 1988, pp.669–78.
- Giovanni Spadolini, Carlo i Nello Rosselli. Le radici mazziniane del loro pensiero, Florència, Passigli, 1990, pp.61 («Lectures de Rosselli», 2).
- Franco Bandini, Il cono dell'ombra. Chi armó la mano degli assassini dei fratelli Rosselli, SugarCo, Milà, 1990, pàg.527.
- Arturo Colombo, «I Rosselli: due guardiani per l'albero della libertà , a Id., Voci e volti della democrazia. Cultura e impegno civile da Gobetti a Bauer, Le Monnier, Florència, 1990, pàg.115–145 («Quaderns d'història»).
- Valdo Spini, Per una stòria del socialismo liberale a Firenze, Collana "Progetto", núm. 1, any XI, gener-febrer 1991.
- AA. VV., Nel nome dei Rosselli.. 1920-1990, «Quaderni del Circolo Rosselli», any XI, núm. 1, Milà, FrancoAngeli, 1991, pp.177. Amb una bibliografia sobre els germans Rosselli de Giuseppe Muzzi .
- Simone Visciola, Giuseppe Limone (eds.), I Rosselli. Eresia reativa, llegat original, Nàpols, Guida, 2005
- «Cultura e società nella formazione di Gaetano Salvemini».
- Mimmo Franzinelli, il delitto Rosselli 9 giugno 1937. Anatomia di un omicidio politico, Milà, Mondadori, 2007.
- Alessandro Giacone i Éric Vial (eds.),I fratelli Rosselli: L'antifascismo e l'esilio, Roma, Carocci, 2011.
- Valdo Spini (ed.), Carlo e Nello Rosselli, Testimoni di Giustizia e Libertà, Florència, Clichy, 2016
- Alessandro Giacone i Éric Vial (editat per), Carlo e Nello Rosselli nel 80è aniversari dell'assassinio , Quaderni del Circolo Rosselli (n. 2-3/2017), Pisa, Pacini Editore, 2017.