Germinal Dandelin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Germinal Pierre Dandelin 12 abril 1794 Le Bourget (Primera República Francesa) |
| Mort | 15 febrer 1847 Ixelles (Bèlgica) |
| Formació | École Polytechnique (1813–1816) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, enginyer, enginyer de mines |
| Ocupador | Athénée Royal de Namur (1835–1841) Exèrcit belga (1831–1847) Garde Civique, comandant (1830–1831) Universitat de Lieja (1825–1830) Forces Armades dels Països Baixos (1816–1825) |
| Membre de | |
| Influències en | |
| Carrera militar | |
| Grau militar | coronel (1843–) |
| Conflicte | Campanya de Walcheren Revolució belga |
| Company professional | Adolphe Quételet |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Noël-Pierre Dandelin i Marie-François Botteman |
| Premis | |
Germinal Dandelin (Le Bourget, 12 d'abril de 1794 - Ixelles, 15 de febrer de 1847) fou un matemàtic i militar belga.
Vida
De pare francès i mare belga, la família s'instal·là a Gant quan ell era petit. Va estudiar al Lycée de Gant, coincidint amb Adolphe Quételet, amb qui va mantenir una amistat duradora,[1] i on el 1813 va obtenir el premi de matemàtiques. El novembre d'aquest mateix any ingressa a l'École Polytechnique de París. El 1814 son mobilitzats tots els alumnes de l'École Polytechnique i Dandelin és ferit a París durant la guerra. Durant el govern dels cent dies treballa al Ministeri de l'Interior a les ordres de Lazare Carnot. La derrota de Waterloo obliga tots dos a exiliar-se; Dandelin se'n va tornar a Bèlgica on tenia tota la seva família i on va reprendre contacte amb Quételet.[2] En els anys posteriors va adoptar la nacionalitat belga.[3]

A partir de 1817 treballa en les fortificacions de Namur com a tinent d'enginyers militars. El 1821 és destinat a Gant per treballar en la construcció de les fortificacions del Lys i l'Escaut. El 1828 torna a ser traslladat a Venloo; malgrat el seu ascens es troba inquiet en aquesta petita població que no té ni tan sols una biblioteca.[2]
El 1825 accepta el nomenament de Professor Extraordinari a la universitat de Lieja tot i que dona classes d'enginyeria de mines. Aquest mateix any és nomenat doctor honoris causa de la universitat de Gant. Els esdeveniments revolucionaris de 1830 el fan tornar a la carrera militar i és ascendit a comandant d'enginyers.[4]
El 1831 torna a Namur com a cap de la brigada d'enginyers; sense deixar el seu servei militar també és professor de física al Ateneu d'aquesta ciutat. El 1841 és destinat a la Comandància General d'Enginyers a Brussel·les; en aquesta ciutat serà ascendit a Coronel i moriran el seu pare (1844) i ell mateix el 1847.[5]
Obra
Dandelin va escriure dos llibres: Leçons sur la mécanique et les machines (Lieja, 1827) i Cours de statique (Brussel·les, 1830);[6] però el més interessant del seu treball es troba en les vuit memòties que va publicar l'Acadèmie Royale des Sciences et Belles Lettres de Bruxelles i els nou articles publicats a la Correspondance Mathématique et Physique, revista fundada per Quetelet.[7] En total son onze treballs de geometria i sis de ciència aplicada, entre els quals cal ressenyar:

- Mémoire sur quelques propriétés remarquables de la focale parabolique (1822): En aquest text descobreix una brillant connexió entre les definicions clàssica i analítica de l'el·lipse a través de les anomenades esferes de Dandelin.[8][9][10]
- Recherches sur la résolution des équations numériques (1823): En aquest text estableix un mètode, conegut com el mètode de Dandelin-Gräeffe o mètode de Lobatxevski-Dandelin-Gräeffe, per a aproximar les arrels d'un polinomi. El mètode va ser descobert independentment pels tres matemàtics però Lobatxevski i Gräffe el van publicar els anys 30's.[11]
- Sur l'hyperboloide de révolution et sur les hexagones de Pascal et de Brianchon (1826)
- Mémoire sur l'emploi des projections stéréographiques en géométrie (1827)
- Sur la détermination des orbites cométaires (1841)
- Sur quelques points de métaphysique géométrique (1844)
Referències
- ↑ Donnelly, 2014, p. 401 i ss.
- 1 2 Gil Saurí, 1994, p. 68.
- ↑ Lawrence, 2025, p. 144.
- ↑ Gil Saurí, 1994, p. 69.
- ↑ Gil Saurí, 1994, p. 70.
- ↑ Struik, 2008, p. Dict..
- ↑ Gil Saurí, 1994, p. 70 i ss.
- ↑ Machicao Rossi, 2003, p. 205 i ss.
- ↑ Honsberger, 1991, p. 42 i ss.
- ↑ Lawrence, 2025, p. 136.
- ↑ Householder, 1959, p. 465.
Bibliografia
- Donnelly, Kevin «The Other Average Man: Science Workers in Quetelet’s Belgium» (en anglès). History of Science, Vol. 52, Num. 4, 2014, p. 401-428. DOI: 10.1177/0073275314559331. ISSN: 0073-2753.
- Gil Saurí, Miguel A. «G.P. Dandelin y la geometría sintética» (en castellà). Revista de Obras Públicas, Num. 3332, 1994, p. 67-74. ISSN: 0034-8619.
- Honsberger, Ross. More Mathematical Morsels (en anglès). The Mathematical Association of America, 1991. ISBN 0-88385-314-0.
- Householder, Alston S. «Dandelin, Lobacevskii, or Graeffe» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 66, Num. 6, 1959, p. 464-466. DOI: 10.2307/2310626. ISSN: 0002-9890.
- Lawrence, Snezana. Mathematical Meditations (en anglès). CRC Press, 2025. ISBN 978-1-032-24907-0.
- Machicao Rossi, Marcelo «Cinco pequeñas joyas» (en castellà). Pro Mathematica, Vol. 17, Num. 34, 2003, p. 195-213. ISSN: 2305-2430.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Germinal Dandelin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Struik, Dirk J. «Dandelin, Germinal Pierre» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 juny 2016].
