Germinal Dandelin

Plantilla:Infotaula personaGerminal Dandelin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Germinal Pierre Dandelin Modifica el valor a Wikidata
12 abril 1794 Modifica el valor a Wikidata
Le Bourget (Primera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1847 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Ixelles (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Polytechnique (1813–1816) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, enginyer, enginyer de mines Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAthénée Royal de Namur (1835–1841)
Exèrcit belga (1831–1847)
Garde Civique, comandant (1830–1831)
Universitat de Lieja (1825–1830)
Forces Armades dels Països Baixos (1816–1825) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències en
Carrera militar
Grau militarcoronel (1843–) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteCampanya de Walcheren
Revolució belga Modifica el valor a Wikidata
Company professionalAdolphe Quételet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesNoël-Pierre Dandelin i Marie-François Botteman
Premis

Germinal Dandelin (Le Bourget, 12 d'abril de 1794 - Ixelles, 15 de febrer de 1847) fou un matemàtic i militar belga.

Vida

De pare francès i mare belga, la família s'instal·là a Gant quan ell era petit. Va estudiar al Lycée de Gant, coincidint amb Adolphe Quételet, amb qui va mantenir una amistat duradora,[1] i on el 1813 va obtenir el premi de matemàtiques. El novembre d'aquest mateix any ingressa a l'École Polytechnique de París. El 1814 son mobilitzats tots els alumnes de l'École Polytechnique i Dandelin és ferit a París durant la guerra. Durant el govern dels cent dies treballa al Ministeri de l'Interior a les ordres de Lazare Carnot. La derrota de Waterloo obliga tots dos a exiliar-se; Dandelin se'n va tornar a Bèlgica on tenia tota la seva família i on va reprendre contacte amb Quételet.[2] En els anys posteriors va adoptar la nacionalitat belga.[3]

Bust de Dandelin esculpit per Charles Van Oemberg.

A partir de 1817 treballa en les fortificacions de Namur com a tinent d'enginyers militars. El 1821 és destinat a Gant per treballar en la construcció de les fortificacions del Lys i l'Escaut. El 1828 torna a ser traslladat a Venloo; malgrat el seu ascens es troba inquiet en aquesta petita població que no té ni tan sols una biblioteca.[2]

El 1825 accepta el nomenament de Professor Extraordinari a la universitat de Lieja tot i que dona classes d'enginyeria de mines. Aquest mateix any és nomenat doctor honoris causa de la universitat de Gant. Els esdeveniments revolucionaris de 1830 el fan tornar a la carrera militar i és ascendit a comandant d'enginyers.[4]

El 1831 torna a Namur com a cap de la brigada d'enginyers; sense deixar el seu servei militar també és professor de física al Ateneu d'aquesta ciutat. El 1841 és destinat a la Comandància General d'Enginyers a Brussel·les; en aquesta ciutat serà ascendit a Coronel i moriran el seu pare (1844) i ell mateix el 1847.[5]

Obra

Dandelin va escriure dos llibres: Leçons sur la mécanique et les machines (Lieja, 1827) i Cours de statique (Brussel·les, 1830);[6] però el més interessant del seu treball es troba en les vuit memòties que va publicar l'Acadèmie Royale des Sciences et Belles Lettres de Bruxelles i els nou articles publicats a la Correspondance Mathématique et Physique, revista fundada per Quetelet.[7] En total son onze treballs de geometria i sis de ciència aplicada, entre els quals cal ressenyar:

Les esferes de Dandelin.
  • Mémoire sur quelques propriétés remarquables de la focale parabolique (1822): En aquest text descobreix una brillant connexió entre les definicions clàssica i analítica de l'el·lipse a través de les anomenades esferes de Dandelin.[8][9][10]
  • Recherches sur la résolution des équations numériques (1823): En aquest text estableix un mètode, conegut com el mètode de Dandelin-Gräeffe o mètode de Lobatxevski-Dandelin-Gräeffe, per a aproximar les arrels d'un polinomi. El mètode va ser descobert independentment pels tres matemàtics però Lobatxevski i Gräffe el van publicar els anys 30's.[11]
  • Sur l'hyperboloide de révolution et sur les hexagones de Pascal et de Brianchon (1826)
  • Mémoire sur l'emploi des projections stéréographiques en géométrie (1827)
  • Sur la détermination des orbites cométaires (1841)
  • Sur quelques points de métaphysique géométrique (1844)

Referències

  1. ↑ Donnelly, 2014, p. 401 i ss.
  2. 1 2 Gil Saurí, 1994, p. 68.
  3. ↑ Lawrence, 2025, p. 144.
  4. ↑ Gil Saurí, 1994, p. 69.
  5. ↑ Gil Saurí, 1994, p. 70.
  6. ↑ Struik, 2008, p. Dict..
  7. ↑ Gil Saurí, 1994, p. 70 i ss.
  8. ↑ Machicao Rossi, 2003, p. 205 i ss.
  9. ↑ Honsberger, 1991, p. 42 i ss.
  10. ↑ Lawrence, 2025, p. 136.
  11. ↑ Householder, 1959, p. 465.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Germinal Dandelin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Struik, Dirk J. «Dandelin, Germinal Pierre» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 juny 2016].