Gina Kim
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1973 Seül (Corea del Sud) |
| Formació | Institut de les Arts de Califòrnia |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, guionista |
| Activitat | 1995 |
| Lloc web | ginakimfilms.com |
Gina Kim (Seül, 31 de desembre de 1973) és una cineasta, artista i professora d'universitat sud-coreana establerta a Los Angeles, l'obra de la qual abasta llargmetratges, realitat virtual i art multimèdia. Després d'ensenyar a la Universitat Harvard actualment és professora a l'UCLA School of Theater, Film and Television.
És coneguda per explorar temes com la corporització, la memòria, el gènere i la identitat transnacional. Les seves pel·lícules s'han projectat en festivals internacionals com ara Venècia, Berlín, Canes i Sundance, i les seves obres s'han exposat en institucions artístiques com el Museu d'Art Modern de Nova York, el Centre Pompidou i la Smithsonian Institution.
Trajectòria
Kim va llicenciar-se en belles arts a la Universitat Nacional de Seül el 1996 abans de traslladar-se als Estats Units d'Amèrica per assistir a l'Institut de les Arts de Califòrnia, on va fer un màster en belles arts el 1999.[1]
El tercer llargmetratge de Kim, Never Forever (2007), és protagonitzat per Vera Farmiga i Ha Jung-woo.[2] Va ser produït per l'aclamat director coreà Lee Chang-dong, amb música de Michael Nyman,[3] i explora temes de classe, gènere i sexualitat.[4] La revista Variety el va descriure com «una peça de cambra d'erotisme silenciós i sorprenent enganxament narratiu».[5] La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance i va guanyar el premi del Jurat al Deauville American Film Festival del 2007.[4] Kim va formar part del jurat del 66a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i dels Asian Pacific Screen Awards el 2009.

Entre el 2004 i el 2007 i el 2013 i el 2014, Kim va impartir classes de producció i teoria cinematogràfica a la Universitat Harvard,[6] essent la primera dona asiàtica a fer-ho. El 2005, hi va comissariar el cicle «Visions from the South: South Korean Films from 1960–2005» a l' Arxiu Cinematogràfic de Harvard.[7] Com a reconeixement a la seva contribució especial a l'ensenyament d'estudiants de grau al Harvard College, va rebre un Certificat d'Excel·lència Docent de la a l'octubre de 2014.[1] Kim es va convertir en professora de l'Escola de Teatre, Cinema i Televisió de la UCLA el 2017,[8] i el 2018 va ser inclosa a la llista «Top Teachers in Film, TV and more» per la revista Variety.[9]
Les pel·lícules i les obres multimèdia de Kim estan actualment preservades per l'Arxiu de Cinema i Televisió de la UCLA. Les seves obres multimèdia immersives estan arxivades conjuntament per la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i el Museu d'Art del Comtat de Los Angeles.[10]
Filmografia
Des del 2017, Kim ha desenvolupat una trilogia d'obres de realitat virtual que explora la història de les treballadores sexuals coreanes que servien a les bases militars dels EUA a Corea. Les pel·lícules són Bloodless (2017), Tearless (2020) i Comfortless (2023), conegudes col·lectivament com la Trilogia Comfortless i cada pel·lícula es va rodar a la ubicació on tenien lloc les històries.[11][12][13][14]
Bloodless (2017)
Bloodless reconstrueix les últimes hores d'una treballadora sexual sud-coreana que va ser assassinada per un soldat estatunidenc el 1992.[12] La pel·lícula va guanyar el premi a la millor història de realitat virtual a la 74a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, a la millor pel·lícula de realitat virtual al Festival Internacional de Cinema de Tessalònica i al millor curtmetratge de realitat virtual al Festival de Cinema de Bogotà.[3]
Tearless (2020)
Tearless examina un centre mèdic, conegut pels habitants locals com a Monkey House, establert a la dècada de 1970 pel govern sud-coreà i dirigit per l'exèrcit estatunidenc en una ciutat al nord de Seül, Dongducheon. En aquest edifici, es tractava i es detenia a les treballadores sexuals sospitoses de portar malalties de transmissió sexual.[13][15] Tearless va ser guardonada amb el Reflet d'Or al millor treball immersiu al 27è Festival Internacional de Cinema de Ginebra.[16]
Comfortless (2023)
La pel·lícula final de la trilogia, Comfortless, se centra en un bordell de 500 habitacions, anomenat American Town, que donava servei a la Força Aèria dels Estats Units a Gunsan, durant el seu apogeu a la dècada del 1980.[14] La pel·lícula de realitat virtual es va estrenar a la 80a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i va anar acompanyada de projectes de realitat augmentada i ampliada que van reconstruir digitalment el lloc històric.[11]
Referències
- 1 2 «Biography» (en anglès americà). Gina Kim. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ «Gina Kim» (en anglès americà). UCLA School of Theater, Film, and Television. [Consulta: 3 gener 2026].
- 1 2 «Never Forever Cast and Crew - Cast Photos and Info» (en anglès). Fandango. [Consulta: 9 gener 2026].
- 1 2 «Never Forever» (en anglès). .
- ↑ Chang, Justin. «Never Forever» (en anglès americà). Variety, 25-01-2007. Arxivat de l'original el 2023-01-28.
- ↑ «VES Faculty - Gina Kim». Harvard VES Department. Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 23 desembre 2013].
- ↑ «Visions from the South: Korean Cinema 1960-2005». Harvard Film Archive. Arxivat de l'original el 2018-06-07.
- ↑ «Gina Kim». UCLA School of TFT, 04-08-2014. Arxivat de l'original el 7 September 2018. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ «Entertainment Education: Top Teachers in Film, TV and More» (en anglès americà). Variety, 25-04-2018. Arxivat de l'original el 2021-12-07. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ «Arts East-West». www.artseastwest.ca. [Consulta: 12 gener 2026].
- 1 2 류가영. «'아메리칸 타운', 김진아 감독이 만든 확장된 세상» (en coreà). Vogue korea, 05-12-2023. [Consulta: 24 agost 2025].
- 1 2 «Bloodless (2017)» (en anglès americà). Gina Kim. [Consulta: 12 gener 2026].
- 1 2 «Tearless (2021)» (en anglès americà). Gina Kim. [Consulta: 12 gener 2026].
- 1 2 «Comfortless (2023)» (en anglès americà). Gina Kim. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «A South Korean film meets an eerie parallel». enewspaper.latimes.com. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Awards». GIFF 2021. Arxivat de l'original el 8 December 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].