Giovanni Breviario

Plantilla:Infotaula personaGiovanni Breviario
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Bèrgam (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1982 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Bèrgam (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a756f9c4-cd4a-4be4-b44a-2e2ef40300b1 Allmusic: mn0002191141 Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Breviario (Bèrgam (Llombardia), 27 de novembre de 1891 - Idem., 8 d'octubre de 1982) va ser un tenor italià.

Biografia

Tenor líric spinto, amb una veu "amb un accent clar, en les notes agudes i gran temperament",[1] va estudiar amb els mestres Vittore Baccanelli i Dante Lari a Milà i es va perfeccionar amb el mestre Giovanni Fratini.

Va debutar el 1924 a l'Òpera de Pula en el paper de Manrico a Il trovatore. La seva carrera va començar en teatres de província, obtenint èxits afalagadors, que el van portar a cantar en els principals teatres italians, com el Teatro San Carlo de Nàpols, el Teatro La Fenice de Venècia, el Teatro Regio de Parma, el Teatro Petruzzelli de Bari, el Teatro alla Scala.

A causa de les seves característiques vocals, especialment adequades per cantar a l'aire lliure, es va dedicar a diversos amfiteatres italians; des de la famosa Arena di Verona, fins a l'amfiteatre Gangi de Catània. A l'estranger va actuar als teatres de Portugal, Suïssa, Espanya, Alemanya, Hongria, Egipte i Malta. En particular, "Va ser un protagonista destacat en el període de 1927 a 1934 en els principals teatres holandesos, on va donar a conèixer el repertori dramàtic italià, obtenint importants premis".[1]

Als anys trenta va ser contractat per EIAR, on va participar en els enregistraments dAïda i Cavalleria rusticana. A la temporada de 1937 va ser la protagonista del primer enregistrament complet de Norma, amb la soprano Gina Cigna, la mezzosoprano Ebe Stignani, el baix Tancredi Pasero i dirigit per Vittorio Gui.

"Les dues parts que més van distingir la seva carrera van ser les de Manrico i Otello, on va poder mostrar la robustesa de les seves notes agudes sense parsimònia".[1] Es va retirar dels escenaris el 1950, després de més de vint anys de carrera honorable, quan la seva veu generosa va començar a tenir problemes amb el so i l'entonació. Més tard va ensenyar cant al Conservatori de Música de Johannesburg. Va morir a l'edat de noranta anys a la seva Bèrgam natal.

Repertori

Discografia

Referències

  1. 1 2 3 Evaristo Pagani, Cantanti d'opera Bergamaschi dell'Ottocento e Novecento, publicat pel seu compte, Bèrgam, 2006.

Bibliografia

  • Pierluigi Forcella, Musica e musicisti a Bergamo, dalle origini ai contemporanei, Edizioni Villadiseriane, Ponteranica 1992.