Giovanni Macchia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1912  Trani (Itàlia) |
| Mort | 30 setembre 2001 (88 anys) Roma |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura francesa |
| Lloc de treball | Pisa Catània Florència Roma |
| Ocupació | escriptor, scholar of French literature (en)  , professor universitari, crític literari, filòleg |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza Escola Normal Superior de Pisa Universitat de Catània |
| Membre de | Accademia Nazionale dei Lincei (membre nacional) (1978–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci corresponent) (1964–1978) |
| Professors | Pietro Paolo Trompeo |
| Alumnes | Benedetta Craveri, Daria Galateria, Alberto Beretta Anguissola, Enrico Guaraldo i Fabrizio Cruciani |
| Premis | |
| |
 | |
Giovanni Macchia (Trani, Pulla, 14 de novembre de 1912 — Roma, 30 de setembre de 2001) va ser un crític literari, assagista i escriptor italià. Va estudiar a la universitat de Roma i a la Sorbona, i va ser professor de francès a en diverses ciutats italianes. Va dirigir l'Institut del Teatre a Roma i va participar en diverses revistes italianes (Lettere d'oggi, L'Immagine, Letteratura) i estrangeres. Les seves primeres crítiques versen sobre autors italians i francesos com Baudelaire.[1]
Obres
- Il cortegiano francese (1943)
- Studi (1947)
- Il paradiso della ragione (1960)
- La scuola dei sentimenti (1963)
- Vita, avventure e morte di Don Giovanni (1966)
- I fantasmi dell'opera (1971)
- La caduta della luna (1973), sobre Luigi Pirandello
- L'angelo della notte (1979), sobre Proust
Referències
- ↑ «Giovanni Macchia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.