Giovanni Maria da Crema

Plantilla:Infotaula personaGiovanni Maria da Crema
Biografia
Naixement1492 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Crema (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1550 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Activitat
Ocupaciólutier, llaütista, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentLlaüt Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f53c3b7f-aa5a-49b4-801b-aba30bd53e2c IMSLP: Category:Crema,_Giovanni_Maria_da Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Maria da Crema (1492–1550), anomenat Joannes Maria Cremens en llatí,[1][2] va ser un compositor i llaütista italià del Renaixement.

Biografia

Gairebé no se sap res de la vida de Giovanni Maria da Crema,[3] excepte que probablement va néixer cap al 1492 a Milà[4] o Crema[1] i va morir cap al 1550.[4][5]

Un element que suggereix que va néixer a Crema és el nom llatinitzat Cremens, que apareix amb freqüència als frontispicis de les seves obres.[1]

La informació biogràfica sobre aquest compositor és escassa i no sempre plausible: l'única informació fiable és la seva pertinença al cercle del famós llaütista Francesco da Milano.[1][6]

De vegades se'l confon amb el llaütista del papa Lleó X conegut com a Giovan Maria Giudeo, Gian Maria Giudeo, Gian Maria Allemani, Gian Maria Alemanno o Johannes Maria Alemannus,[1][3][7][8] un jueu convers a qui el sobirà pontífex va concedir el títol de comte.[9]

Giovanni Maria da Crema probablement va ser un dels membres del sextet de viola da gamba que va tocar a la cort del rei Enric VIII d'Anglaterra el 1540.[10] El 1547, la seva reputació s'havia estès més enllà d'Itàlia, com ho demostren els pocs fragments del Libro primo reeditats aquest any a Lovaina per l'editor Pierre Phalèse a l'antologia Des chansons, gaillardes, paduanes, & motetz, reduitz en tablature de lute, Book Vme.[1]

Obres

Considerat un dels millors llaütistes del seu temps,[1][11] Giovanni Maria da Crema va ser descrit pels seus contemporanis com un excellentissimo sonatore, un excel·lent músico,[1][12] i un "excel·lent musico e sonator di lauto".[13]

Després del diví Francesco da Milano, és el compositor que va deixar els més bells ricercari[3] per a llaüt. Els quinze ricercare que se li atribueixen es troben entre els millors del seu temps.[14]

Les dues col·leccions supervivents de peces per a llaüt de Giovanni Maria da Crema es van publicar a Venècia el 1546.[10]

Discografia

Christopher Wilson

  • Dall'Aquila / da Crema : Ricercars / Intabulations / Dances - Naxos 1996

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 (it) Enciclopèdia Treccani
  2. ↑ (nl) Revue belge de musicologie, Volume 59, Société belge de musicologie, 2005, p. 134.
  3. 1 2 3 Roland-Manuel, Història de la música: dels orígens a Jean-Sébastien Bach, Gallimard, 1960, pàg. 1239.
  4. 1 2 (de) Alfred Baumgartner, Alte Musik: von den Anfängen abendländischer Musik bis zur Vollendung der Renaissance , Convent Verlag GmbH, 1981, pàg. 309.
  5. ↑ Ivan March, Edward Greenfield, Robert Layton , La guia de Penguin per a discos compactes a bon preu , Penguin, 1999, pàg. 309.
  6. ↑ (a) G. Reese, Música al Renaixement , Londres 1954, pàg. 522.
  7. ↑ Isabelle Battioni, disc de CD Dall'Aquila / da Crema: Ricercars / Intabulations / Dances de Christopher Wilson
  8. ↑ (it) LS Olschki, Collectanea historiae musicae, Volum 4 , 1996, pàg. 61.
  9. ↑ (it) Pasquale Passarelli, Emilia-Romagna - Volum 6 , Istituto enciclopedico italiano, 2001, p. 397.
  10. 1 2 (en) Hannu Annala, Heiki Mätlik, Manual de compositors de guitarra i llaüt , Mel Bay Publications, 2010, pàg. 27.
  11. ↑ (it) O. Chilesotti, “Note circa alcuni liutisti italiani della prima metà del Cinquecento”, Rivista Musicale Italiana , 1902, p. 253.
  12. ↑ (a) HM Brown, Embelliment en la intabulació italiana de principis del segle XVI , Actes de la Royal Musical Association, 1973-1974, pàg. 84.
  13. ↑ (it) Claudio Sartori, Enciclopedia della musica, Volum 3 , Ricordi, 1972, pàg. 140.
  14. ↑ (en) Douglas Alton Smith, Una història del llaüt des de l'antiguitat fins al Renaixement , Lute Society of America, 2002, pàg. 132.

Enllaços externs

  • Recursos musicals: International Music Score Library, Project Music Brainz, Muziekweb, Directori internacional de fonts musicals
  • Entrada en un diccionari o enciclopèdia general: Dizionario biografico degli italiani [arxiu]