Gismondina-Ca
![]() Cristalls de gismondina-Ca de Campo de Calatrava, Ciudad Real, Espanya | |
| Fórmula química | CaAl₂Si₂O₈·4H₂O |
| Epònim | Carlo Giuseppe Gismondi (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10.24Å, b = 10.61Å, c = 9.84Å, β = 92.8° |
| Color | blanc, gris, vermellós |
| Exfoliació | {101} imperfecta |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 4 a 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Densitat | 2,26 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
| Símbol | Gis-Ca |
| Referències | [1] |
La gismondina-Ca és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1817 a Capo di Bove, a la regió de Lacio (Itàlia), rebent el seu nom del mineralogista italià Carlo Giuseppe Gismondi (1762-1824).
Característiques
La gismondina-Ca és una zeolita amb calci que cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 5. L'Associació Mineralògica Internacional vol agrupar sota el terme gismondina les espècies gismondina-Ba, rica en bari, i gismondina-Ca, rica en calci.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gismondina-Ca pertany a «09.GC: Tectosilicats amb H₂O zeolítica, cadenes de connexions dobles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: amicita, garronita, gobbinsita, harmotoma, phil·lipsita-Ca, phil·lipsita-K, phil·lipsita-Na, flörkeita, merlinoita, mazzita-Mg, mazzita-Na, perlialita, boggsita, paulingita-Ca i paulingita-K.
Formació i jaciments
Freqüentment associada amb la phil·lipsita-Ca, es forma com a producte secundari de l'alteració de les plagiòclasis. Sol trobar-se omplint cavitats en basalts amb nefelina i olivina, així com en tefrita amb leucita.
Referències
- ↑ «Gismondine-Ca» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2015].
