Giuliano da Empoli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 agost 1973 Neuilly-sur-Seine (França) |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències polítiques, activitat literària i assaig |
| Ocupació | escriptor de no-ficció, politòleg, escriptor, consultor polític, polític, assagista, periodista, sociòleg |
| Ocupador | Marsilio Editori Institut d'Estudis Polítics de París Gabinetto Vieusseux (en) |
| Partit | Partit Democràtic |
| Membre de | Fundació Italia USA (2014–) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | Attilio da Empoli, avi |
| Premis | |
| |
Giuliano da Empoli (Neuilly-sur-Seine, 27 d'agost de 1973) és un consultor polític, assagista i novel·lista italià i suís. Fundador i president fundador de Volta, un grup de reflexió amb seu a Milà, és professor universitari a Sciences Po París . L'any 2022 va publicar la seva primera novel·la en francès, Le mage du Kremlin (El mag del Kremlin), per la qual va rebre el Grand Prix du roman de l'Académie française .
Vida i carrera professional
Nascut a Neuilly-sur-Seine, un ric suburbi a prop de París, el 1973, Giuliano da Empoli va créixer en diversos països europeus, es va llicenciar en dret a la Universitat La Sapienza de Roma, i va obtenir un màster en ciències polítiques a l'Institut d'études politiques de París (Sciences Po).[1]
Ha estat tinent d'alcalde de cultura a Florència[2] i assessor principal del primer ministre italià Matteo Renzi, i ha format part del consell executiu de la Biennal de Venècia.[3]
Del 2006 al 2008, va exercir com a assessor principal del viceprimer ministre i ministre de Cultura d'Itàlia, Francesco Rutelli.[4]
El 2016 va fundar el grup de reflexió Volta, membre de la xarxa Global Progress.
Ha estat ponent convidat en nombroses conferències arreu del món (incloses l'ESPM de São Paulo, la Finance Foundation de Ginebra, la Foundation Ricard de París i el Club Baur au Lac de Zúric) i és membre del Travellers Club[5] de París.
Escriptor i assagista polític
Des de 1996, és col·laborador i columnista habitual dels principals mitjans impresos italians, com Il Corriere della Sera, la Repubblica, Il Sole 24 Ore i Il Riformista. També va presentar un programa de ràdio setmanal a la principal emissora de notícies financeres d'Itàlia, Radio 24.[6]
El seu primer llibre,[7] Un grande futuro dietro di noi,[8] tracta sobre els problemes que afrontava la joventut italiana, la seva publicació va provocar un debat nacional a Itàlia i va portar el diari La Stampa a designar-lo "Home de l'any".[9]
El 2022 va publicar la seva primera novel·la , Le mage du Kremlin ( El mag del Kremlin ), el personatge principal de la qual està inspirat en l'assessor de Vladimir Putin, Vladislav Surkov .[10] La novel·la va ser guardonada amb el Gran Premi del Romanç de l'Académie Française del 2022.[11] La novel·la va ser finalista del Premi Goncourt del 2022.[12] La novel·la va perdre contra Vivre vite, de Brigitte Giraud, després de catorze rondes de votacions que van acabar en un punt mort, cosa que va portar el president de l'Acadèmia Goncourt a emetre el vot decisiu, escollint Giraud per sobre de Giuliano da Empoli.[13]
Llibres
- Un gran futuro dietro di noi (Marsilio, 1996)
- La guerra del talento (2000) sobre meritocràcia i mobilitat en l'economia digital [14]
- Overdose (2002) sobre la sobrecàrrega d'informació [15]
- Fuori controllo (2004)[16] sobre la "brasilització" de la societat contemporània (traduït al francès per Grasset[17] i al portuguès brasiler per Sulina)[18][19]
- La sindrome di Meucci (2005) sobre les indústries creatives d'Itàlia[20]
- Canton Express (2008), un diari de viatge històric[21]
- Obama. La politica nell'era di Facebook (2008).
- Contro gli specialisti (Marsilio, 2013).
- La prova del potere (Mondadori, 2015).
- Le Florentin (Grasset, 2016).
- La rabbia e l'algoritmo (Marsilio, 2017).
- Les ingénieurs du chaos (Lattès, 2019).
- Le mage du Kremlin (Gallimard, 2022); (El mag del Kremlin, ; traducció de Josep Maria Pinto; Edicions 62, 2023, ISBN 978-84-297-8089-5).
- L'Heure des Prédateurs (Gallimard, 2025); (L'hora dels depredadors; traducció de Josep Maria Pinto; Edicions 62, 2025, ISBN 978-84-297-8288-2).
Referències
- ↑ La nuova classe dirigente si seleziona nell'arena, Il Giornale della Libertà, 4 gennaio 2008
- ↑ «Archivio Corriere della Sera». archivio.corriere.it, 28-06-2009. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «Biennale, nominato il nuovo cda - la Repubblica.it». Archivio - la Repubblica.it, 20-12-2007. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «The Italian Design Council». design-italia, 23-11-2007.
- ↑ «The travellers paris». thetravellersparis.com. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «Tg2 Punto di vista, 8 novembre 2007 .: Tg2.rai.it :.», 02-02-2023.
- ↑ «' ATTENTI, NOI GIOVANI ORA APRIAMO LA CACCIA' - la Repubblica.it». Archivio - la Repubblica.it, 25-11-1996. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-01-29. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ Lerner, Gad. «Un enfant prodige lancia la <lobby dei giovani, classe oppressa> <Over quaranta, tremate>, La Stampa, 31 ottobre 1996» (en italian). Arxivat de l'original el 22 July 2011.
- ↑ de Gruyter, Caroline. «The Wizard of the Kremlin». Foreign Policy, 30-07-2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Giuliano da Empoli lauréat du grand prix de l'Académie française» (en francès). Le Monde, 27-10-2022 [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ «Le Goncourt présente sa première sélection, voici les 15 romans retenus, Despentes écartée» (en french). Libération, 06-09-2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ AFP «Brigitte Giraud remporte le Goncourt avec "Vivre vite", 13e autrice sacrée en 120 ans» (en francès). L'Express. AFP, 03-11-2022 [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ «OLTRE IL GIARDINO : Le paure dei gamberi rossi - la Repubblica.it». Archivio - la Repubblica.it, 27-03-2000. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «QUESTO MONDO SOVRASTATO DAL NARCISISMO DI MASSA». Archivio - la Repubblica.it, 29-04-2002. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «Beppe Severgnini, Un futuro brasiliano?, Il Corriere della Sera, 12 maggio 2005».
- ↑ «Le Monde - Toute l’actualité en continu». Le Monde.fr. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «A Brasilianização do Mundo | Giuliano da Empoli». Digestivo Cultural. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «"Frequently polemical but always thought-provoking" (Tom Hennigan, Is the Future Brazilian?, The Irish Times, Juli 7 2007)». [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «La Sindrome di Meucci di Giuliano da Empoli – DUE MINUTI UN LIBRO – Rubrica di approfondimento di La7». Arxivat de l'original el 23 August 2009.
- ↑ «Wayback Machine». www.europaquotidiano.it. Arxivat de l'original el 22 July 2011. [Consulta: 13 agost 2025].
