Giuseppe Catrufo

Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Catrufo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1771 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1851 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, teòric musical, pedagog musical, musicòleg, cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Catrufo (Nàpols, 19 d'abril de 1771 - Londres (Anglaterra), 19 d'agost de 1851) fou un compositor italià.[1][2]

Fill d'un oficial espanyol, als dotze anys, va ser admès al Conservatori de Pietà dei Turchini, on va completar els seus estudis musicals, i on va tenir com a mestres Tarantino, N. Hall, Tritto i -per el cant- a La Barbera. S'allistà com a voluntari en l'exèrcit francès durant la revolució de Nàpols, fins al 1801 que deixà el servei militar, establint-se a Ginebra, ciutat en la qual, el mateix que feu a París, es dedicà a l'ensenyança de la música i el cant.

Publicà diverses fantasies, nocturns, arietes, i gran nombre de romances franceses, que tingueren força acceptació, i el 1820 l'obra Solfèges progressifs, a la que li seguiren, entre d'altres, les òperes franceses:

  • Clorisse La fée Urgèle, L'amant alchimiste, Les aveugles de Framonville, L'Aventurier (París, 1813),
  • Felicie (París, 1815),
  • Une matinée de Frontin (París, 1815),
  • Le boucle de cheveux (París, 1816),
  • Zadig (París 1818),
  • Le caprice d'une belle-femme (París, 1818),
  • L'intrigue au chateau (París, 1823),
  • Les rencontres (París 1828),
  • Le passage du régiment (París, 1832), totes elles estrenades en l'Òpera Còmica de la capital francesa, i les pòstumes Don Raphael, Blonde et Olivier i Clotaire.

A més, se li deu, un Méthode de vocalisation (1830), una Cantata, amb motiu de la victòria assolida a Marengo (Batalla de Marengo), i algunes altres obres.

Referències

  1. ↑ Choron, Alexandre; Fayolle, François Joseph Marie. Dictionnaire historique des musiciens artistes et amateurs, morts ou vivants: qui se sont illustrés en une partie quelconque de la musique et des arts qui y sont relatifs. Valade, 1811, p. 456.
  2. ↑ Thomas, Joseph. The Universal Dictionary of Biography and Mythology: A-clu. Cosimo, Inc., 1 de gener de 2010, p. 545. ISBN 978-1-61640-068-2.

Bibliografia