Giuseppe Gazola

Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Gazola
Biografia
Naixement1661 Modifica el valor a Wikidata
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1715 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, metge personal, matemàtic Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Gazola (Verona, 1661 - Verona, 14 de febrer de 1715) va ser un pioner de la medicina científica i gran crític de les teories de Galé i dels escolàstics.[1] Va estudiar medicina i matemàtica a la Universitat de Pàdua, on va doctorar el 17 de maig de 1683.[2]

Aficionat de la llibertat de pensament i el progrés de la ciència, es particularment vehement contra la medicina dogmàtica[2] dels escolàstics i llurs pràctiques de sagnia, purgues i ventoses. Com a mètode de recerca va oposar l'empirisme i l'observació contra el racionalisme deductiu dels metges que només estudiaven texts antics.

El 1686 va fundar amb Sebastiano Rotario, Girolamo Alegi i Francesco Bianchini l'Accademia degli Aletofili (‘amics de la veritat’).[3] Vers 1690 va viure tres anys a Madrid, arribat amb el seguici de l'ambaixador de Venècia com el seu metge personal.[3][1] Va ser molt estimat per la reina Marianna del Palatinat-Neuburg a qui va dedicar el seu llibre Entusiasmos medicos, politicos y astronomicos i que el va recompensar amb una quantitat de diamants.[2] El 20 de novembre del 1692 va ser promogut metge personal de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic.[2]

El seu assaig, El món enganyat pels metges falsos (1716, títol traduït), del qual moltes idees ja es troben al llibre Entusiasmos… «va constituir una pedra angular del debat científic i epistemològic sobre la medicina i la malaltia i va acompanyar les discussions relacionades durant diverses dècades».[2] Li plaïa la provocació, com palesa amb el títol del primer capítol: «Val més cap metge que un metge dolent».[4] Va ser publicat a Praga pòstumament per son germà Giovambattista per evitar problemes amb la censura i va tenir fins a 23 edicions durant tot el segle xviii.[5] Aviat va ser traduït en castellà, francès i neerlandès. Va suscitar rèpliques molt agressives dels tradicionals metges hipocràtic-galènics».[2] Les diatribes de l'italià van deixar malparats els galènics madrilenys, que van portar molt malament que se'ls tractés de manera tan «indecorosa». El metge murcià Diego Mateo Zapata (1664-1745) va ser un dels seus grans opositors, que va actuar en defensa de la medicina medieval.[6] El 1718, dos metges tradicionals de Verona van escriure en un annex a la cinquena edició d'El món enganyat… «fa la guerra contra tot, desmantella i arruïna la societat, el comerç, la religió i la divinitat».[7] Explica la resistència dels pacients contra la medicina moderna del segle xviii, per ser illetrats i conservadors, inermes contra un metge que sempre pot trobar una excusa docta que el pacient no pot opugnar.[8] Va fulminar la col·lusió entre metges, apotecaris i cirurgians que s'ajudaven recíprocament per fer-se rics en detriment de pacients ignorants.[8] Contra la pseudociència i els remeiers amb llurs metgies que guareixen tot, ha publicat la seva pròpia panacea universal que no ha perdut cap actualitat:

« Els quatre antidots que formen el remei universal contra qualsevol malaltia curable són dieta, tranquil·litat, temps i tolerància. »
— Giuseppe Gazola, Il mondo ingannato da falsi medici, 1716[9]

Obres destacades

  • Entusiasmos medicos, politicos y astronomicos (Madrid 1689)[10] reeditat el 1729 com El mundo engañado por los falsos médicos.
  • Il mondo ingannato da falsi medici, editat pòstumament per son germà Giovambattista[2]

Referències

  1. 1 2 Rodríguez-Sánchez, 1999, p. 174.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 de Rosa, Raffaella. «Gazola, Giuseppe». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volum 52, 1999 [Consulta: 30 gener 2022].
  3. 1 2 Olagüe de Ros, 1996, p. 219.
  4. ↑ Olagüe de Ros, 1996, p. 221.
  5. ↑ Olagüe de Ros, 1996, p. 218.
  6. ↑ Vilar Ramírez, Juan Bautista. «Diego Mateo Zapata» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r febrer 2022].
  7. ↑ Olagüe de Ros, 1996, p. 220.
  8. 1 2 Olagüe de Ros, 1996, p. 224.
  9. ↑ Gazola, Giuseppe; citat per: Masgrou i Bartis, Miquel. «Los cuatro ingredientes de la panacea universal» (en castellà), 1716.
  10. ↑ Rodríguez-Sánchez, Rafael-Ángel «El tránsito de la medicina antigua a la moderna en España (1687-1727): los principales protagonistas» (en castellà). Themata. Revista de filosofía, 21, 1999, p. 174-176.

Bibliografia