Giuseppe Sinopoli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1946  Venècia (Itàlia) | ||
| Mort | 20 abril 2001 (54 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Cementiri Monumental Verano | ||
| Formació | Universitat de Pàdua Accademia Musicale Chigiana Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Conservatori de Música Benedetto Marcello de Venècia | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música, direcció d'orquestra, assaig i col·leccionisme | ||
| Ocupació | director d'orquestra, pedagog musical, compositor, col·leccionista | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Professors | György Ligeti, Bruno Maderna, Franco Donatoni i Hans Swarowsky | ||
| Alumnes | Karel Mark Chichon | ||
| Instrument | Orgue | ||
| Segell discogràfic | Deutsche Grammophon | ||
| Premis | |||
         | |||
Giuseppe Sinopoli (Venècia el 2 de novembre de 1946 - Berlín el 20 d'abril de 2001)[1] fou un compositor i director d'orquestra italià. Un dels més controvertits directors d'orquestra de l'última meitat del segle xx amb notables contribucions en interpretacions de Strauss, Mahler, Bruckner, Brahms, Schumann, Wagner i Verdi, els seus interessos es van estendre a la psicoanàlisi, la filosofia i l'arqueologia.
Biografia
Al costat dels seus estudis de música (a Messina, després a Venècia), fa estudis de medicina, de psiquiatria i d'antropologia a la universitat de Pàdua. A Venècia va estudiar al Conservatori Benedetto Marcello de Venècia amb Ernesto Rubin de Cervin.[2] Estudia composició a Darmstadt a György Ligeti i Karlheinz Stockhausen, després a Siena amb Franco Donatoni i Bruno Maderna. Estudia també direcció d'orquestra a Viena a Hans Swarowsky, mestre igualment de Claudio Abbado i de Zubin Mehta.[3]
També va obtenir un doctorat en medicina, amb especialització en psiquiatria, a la Universitat de Pàdua, i va presentar una tesi sobre criminologia antropològica. Va obtenir pòstumament la llicenciatura en Arqueologia, ja que la defensa de la tesi estava prevista per al mateix dia que finalment va ser el del seu funeral.[4][5]
En els anys 1970, Sinopoli és sobretot considerat com a compositor i com a especialista de la música contemporània, sobretot amb la fundació el 1975 del Conjunt Bruno Maderna, consagrat a la música d'avantguarda. Les primeres de les seves obres que atreuen l'atenció del públic són la Simfonia imaginària (1973), el Concert per a piano (1974-1975), Tomba d'Armor I (1975), II (1977) i III (1978). La seva òpera en dos actes Lou Salomé, sobre un llibret de Karl Dietrich Gräwe, que descriu la història de l'amiga de Friedrich Nietzsche, fou estrenada a la Staatsoper de Múnic el 10 de maig de 1981 sota la seva direcció.[6]
A partir de 1978, tanmateix, es dedica cada vegada més a la direcció: en principi el repertori clàssic, amb les òperes de Giuseppe Verdi a Venècia, després el repertori simfònic d'Anton Bruckner, de Gustav Mahler i de Richard Strauss, compositor amb el qual cultivà afinitats cada vegada més grans (les seves gravacions de les obres de Strauss, realitzats principalment amb Deutsche Grammophon, són molt importants: desafien en excel·lència, i de vegades superen els de Georg Solti que gravava per a Decca Records).[7]
D'una manera fulgurant, fenomen al capdavall bastant rar en tota la història de la direcció d'orquestra, en a penes dos decennis de plena activitat, de 1981 a 2001, Sinopoli ha treballat amb totes orquestres les més prestigioses: Deutsche Oper de Berlín, Teatro a la Scala de Milà, Wiener Philharmoniker de Viena, Royal Opera de Londres, Philarmonic Metropolitan Opera de New York. Ha estat sobretot al capdavant de l'Orquestra Philharmonia de Londres, de l'Accademia nazionale di Santa Cecilia de Roma i de la Staatskapelle de Dresde de 1992 a 2001.
Va enregistrar una seixantena de discs amb Deutsche Grammophon.
Referències
- ↑ «Giuseppe Sinopoli, Intense and Physical Conductor, Dies at 54 After Collapsing Onstage». The New York Times, 23-04-2001, p. B 7.
- ↑ Pfitzinger, Scott. Composer Genealogies: A Compendium of Composers, Their Teachers, and Their Students (en anglès). Rowman & Littlefield, 2017-03-01, p. 502. ISBN 978-1-4422-7225-5. «Sinopoli, Giuseppe (1946-2001). Teachers: Rubin de Cervin, Ernesto; Stockhausen, Karlheinz.»
- ↑ Kienzle, Ulrike. Giuseppe Sinopoli Komponist, Dirigent, Archäologe · Volume 2. Wurzburg: Königshausen & Neumann, 2011, p. 103. ISBN 9783826045851.
- ↑ David Nice «Obituary: Giuseppe Sinopoli». The Guardian, 23-04-2001.
- ↑ Album notes for Mahler · Sinopoli: The Complete Recordings. Deutsche Grammophon.
- ↑ «Stick to your guns». The Guardian, 24-08-2001.
- ↑ Andrew Clements «Handle with care». The Guardian, 21-12-2001.