Gloria Lynne
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1929  Nova York |
| Mort | 15 octubre 2013 (83 anys) Newark (Nova Jersey) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Activitat | |
| Ocupació | música de jazz, música de soul, música, cantant, cantautora, cantant de jazz |
| Activitat | 1958 - |
| Gènere | Pop i jazz |
| Veu | Alto |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Everest Evidence |
      | |
Gloria Lynne (nascuda Gloria Mia Wilson; Harlem, Nova York, 23 de novembre de 1929 - Newark, Nova Jersey,15 d'octubre de 2013), també coneguda com a Gloria Alleyne, va ser una vocalista de jazz nord-americana amb una carrera discogràfica que va des de 1958 fins a 2007, amb més de vint-i-cinc àlbums.[1][2][3]
Primers anys
Lynne va néixer a Harlem el 1929, filla de l'estibador John Wilson i Mary Wilson, una cantant de gòspel.[2][4] Va créixer a Harlem i, de jove, Lynne, que tenia una profunda veu de contralt, admirava cantants de gòspel com Mahalia Jackson, o Marian Anderson, una intèrpret d'espirituals molt famosa. Va començar a cantar amb el cor local de l'Església Episcopal Metodista Africana de Zion.[3][5]
Carrera
Als 15 anys va guanyar el primer premi al concurs Nit d'Aficionats a l'Apollo Theatre de Harlem, que havien guanyat abans grans cantants de jazz, com Fitzgerald, Vaughan o Billie Holiday. Tot seguit va compartir escenari amb conjunts vocals de clubs nocturns contemporanis. Malgrat que va estudiar música durant cinc anys, la seva formació prové d'haver tocat i cantat amb músics de jazz.[5]
Va començar a enregistrar discos formant part de grups com The Enchanters, The Dell-Tones i les Dorsey Sisters a la dècada de 1950. Com a solista va gravar sota el seu nom de naixement, tot i que la major part de la seva obra es va publicar amb el seu nom artístic a Everest, amb qui va signar el 1958, i amb el segell Fontana.[5][6]
Durant els seus primers anys de gira, Lynne va compartir cartell amb cantants de rhythm and blues, jazz, música pop tradicional i pop, com Ray Charles, Billy Eckstine, Johnny Mathis i Ella Fitzgerald. Els especials de televisió n'inclouen dos amb Harry Belafonte.[3][5]
Va enregistrar el primer disc amb el seu nom de solista al 1958, Miss Gloria Lynne, amb el segell Evidence, acompanyada per un gran septet en què hi havia el trompetista Harry Edison, el vibrafonista Eddie Costa, el guitarrista Kenny Burrell, l'organista Wild Bill Davis i el baterista Jo Jones. Entre els anys 1958 i 1963 va enregistrar nou àlbums.[3]
Entre els seus millors enregistraments, hi ha l'àlbum gravat el 1960 Go! Go! Go! per al segell Everest, amb una orquestra –la Big Beat Band– dirigida por Ernie Wilkins. D'aquesta dècada són diverses cançons que van tenir molt d'èxit, com ara «June Night», «Love I Found You» i «I Wish You Love», del 1964.[2][5][3]
Gloria Lynne va anar de gira amb Ray Charles, Billy Eckstine i Ella Fitzgerald, entre d'altres. I va actuar amb els grans del jazz, com ara Quincy Jones, Bobby Timmons o Philly Joe Jones. Lynne va escriure la lletra de la cançó «Watermelon Man» amb Herbie Hancock i «All Day Long» amb Kenny Burrell.[5]
Cap a finals del segle XX va anar disminuint la seva activitat, i al 1992 va editar amb el segell Muse un disc extraordinari, No Detour Ahead, amb una veu en perfectes facultats. Als anys 90 una de les seves primeres cançons, «Speaking Of Happiness», va aparèixer a la pel·lícula Seven. La seva última gravació va ser «I Wish It Would Snow», amb Bucky Pizzarelli. La cançó va aparèixer a la pel·lícula Seasons of Love el 2014, protagonitzada per Gladys Knight i Taraji P. Henson.[5]
La ciutat de Nova York va proclamar el 25 de juliol de 1995 com el «Dia de Gloria Lynne».[7]
Vida personal
Ella i el seu marit, Harry Alleyne, van tenir un fill, Richard, conegut professionalment com a PJ Allen, amb qui va dirigir una productora, Family Bread Music Inc.[8]
Va morir d'un atac de cor el 15 d'octubre de 2013 a Newark, Nova Jersey, als 83 anys.[9]
Premis
El 1996, Lynne va rebre el Premi Internacional de Dones de Jazz i va ser guardonada amb un Premi Pioneer per la Fundació Rhythm and Blues el 1997. Altres premis i reconeixements inclouen el Premi National Treasure, de la Seasoned Citizens Theatre Company (2003); la seva inclusió al Saló de la Fama Nacional dels Esports i l'Entreteniment Negres; i el Premi Living Legend de l'Estat de Pennsilvània (2007).[10]
El 2008, Lynne va rebre un premi especial per «Èxit Destacat en el Jazz» als Premis MAC de Nova York.[11] El 2010, va ser homenatjada a la Biblioteca Schomburg de Nova York per les seves nombroses contribucions a la indústria musical i al món per Great Women In Music i la seva fundadora, Roz Nixon. Roz Nixon Entertainment va treballar amb èxit amb Lynne durant els seus últims anys, produint, coproduint o participant en els arranjaments de les aparicions de la senyora Lynne relacionades amb els seus últims concerts o esdeveniments significatius.[12][13]
Discografia
Àlbums
| Any | Títol | Segell | Format | Núm. de catàleg |
|---|---|---|---|---|
| 1958 | Miss Gloria Lynne (amb Wild Bill Davis i His Group) | Everest | LP | BR-5022 |
| 1959 | Lonely And Sentimental (amb Melba Liston orchestra) | BR-5063 | ||
| 1960 | Try A Little Tenderness (amb LeRoy Holmes orchestra) | BR-5090 | ||
| Day In, Day Out (amb Ernie Wilkins and His Orchestra) | BR-5101 | |||
| 1961 | I'm Glad There Is You (amb The Earl May Trio) | BR-5126 | ||
| He Needs Me (amb Jimmy Jones and His Orchestra) | BR-5128 | |||
| This Little Boy Of Mine | BR-5131 | |||
| 1962 | Gloria Lynne At Basin Street East (amb The Earl May Trio) | BR-5137 | ||
| Gloria Blue (compilació) | BR-5203 | |||
| 1963 | Gloria Lynne At The Las Vegas Thunderbird (amb the Herman Foster Trio) | BR-5208 | ||
| Gloria, Marty & Strings (amb Marty Paich and His Orchestra) | BR-5220 | |||
| 1964 | I Wish You Love (compilació) | BR-5226 | ||
| Glorious (reedició de Miss Gloria Lynne) | BR-5228 | |||
| After Hours (reedició de Lonely And Sentimental) | BR-5230 | |||
| The Best Of Gloria Lynne (compilació) | BR-5231 | |||
| 1964 | Intimate Moments | Fontana | SRF-67528 | |
| 1965 | Soul Serenade | SRF-67541 | ||
| Love And A Woman | SRF-67546 | |||
| 1966 | Go! Go! Go! (reedició de Day In, Day Out) | Everest | BR-5237 | |
| Where It's At | Fontana | SRF-67555 | ||
| 1967 | Gloria | SRF-67561 | ||
| The Other Side Of Gloria Lynne | SRF-67571 | |||
| 1968 | Here, There & Everywhere | SRF-67577 | ||
| 1969 | The Best Of Gloria Lynne (compilació) | SRF-67589 | ||
| 1970 | Happy And In Love | Canyon | 7709 | |
| 1972 | A Very Gentle Sound | Mercury | SRM-1-633 | |
| 1974 | Gloria Lynne Greatest Hits By Popular Demand | Paul Winley | LP-122 | |
| 1976 | I Don't Know How To Love Him | ABC Impulse | ASD-9311 | |
| 1977 | Love's Finally Found Me (amb Stanley Turrentine) | Versatile | NED-1122 | |
| 1993 | No Detour Ahead | Muse | CD | MR-5414 |
| 1994 | A Time for Love | MR-5381 | ||
| 1997 | This One's On Me | HighNote | HCD 7015 | |
| 2007 | From My Heart to Yours | HCD 7162 |
Referències
- ↑ «Gloria Lynne (1929-2013)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 21 novembre 2025].
- 1 2 3 SLOTNIK, Daniel E., Gloria Lynne obituary, New York Times, Octubre 19, 2013.
- 1 2 3 4 5 «Gloria Lynne.» (en castellà). Apolo y Baco. [Consulta: 21 novembre 2025].
- ↑ Yanow, Scott. «Gloria Lynne». allmusic. Rovi. [Consulta: 25 juny 2012].
- 1 2 3 4 5 6 7 «Gloria Lynne's Biography» (en anglès). The History Makers. [Consulta: 21 novembre 2025].
- ↑ Billboard Magazine, December 1, 1958, p. 7.
- ↑ «Dany Doriz». Trumpetsjazz.com, 25-07-1995. Arxivat de l'original el March 22, 2012. [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑ Colker, David. «Gloria Lynne dies at 83; jazz singer known for 'I Wish You Love'» (en anglès). Los Angeles Times, 21-10-2013. [Consulta: 21 novembre 2025].
- ↑ «Jazz vocalist Gloria Lynne dies at 83». CNN, 16-10-2013. [Consulta: 16 octubre 2013].
- ↑ Remarks by the Hon. John Conyers Jr., Congressional Record, Extension of Remarks Vol. 153, Pt. 10, 22 mai 2007, page 13571
- ↑ «2008 MAC Award Winners Announced». [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ «Jazz news: Great Women In Music and the Schomburg Center for Research in Black Culture», 26-09-2010. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ David Nathan. «Perspectives: Gloria Lynne & The Women Of Jazz», 13-05-2022. [Consulta: 20 maig 2023].
Enllaços externs
- Gloria Lynne a Discogs (anglès)
Gloria Lynne a Internet Movie Database (anglès)- Gloria Lynne at Soulfulkindamusic.com
- Gloria Lynne at Verve Records
- Gloria Lynne interview at Afrocentricnews.com