Glycyrrhiza

Infotaula d'ésser viuGlycyrrhiza Modifica el valor a Wikidata

Regalèssia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
SubfamíliaFaboideae
GènereGlycyrrhiza Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Glycyrrhiza Modifica el valor a Wikidata

Glycyrrhiza és un gènere de plantes angiospermes de la família de les fabàcies (Fabaceae). Són plantes natives d'Europa, el nord d'Àfrica, Àsia, Austràlia, Amèrica del Nord i el sud s'Amèrica del Sud.[1] La regalèssia n'és el membre més conegut i Glycyrrhiza uraliensis es fa servir en la medicina xinesa tradicional.

Taxonomia

Aquest gènere va ser validat per la seva publicació l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[2][3] Tanmateix el nom és molt antic i de vegades el botànic francès Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708) apareix citat com a exautor, "Glycyrrhiza Tourn. ex L.".[1]

Etimologia

El nom Glycyrrhiza prové del grec rhiza que significa arrel, i glykeros amb el significat de dolç, fent referència a aquesta característica de la planta.[4]

Espècies

Dins del gènere Glycyrrhiza es reconeixen les 16 espècies següents:[1]

  • Glycyrrhiza acanthocarpa (Lindl.) J.M.Black
  • Glycyrrhiza aspera Pall.
  • Glycyrrhiza astragalina Gillies ex Hook. & Arn.
  • Glycyrrhiza bucharica Regel
  • Glycyrrhiza echinata L.
  • Glycyrrhiza foetida Desf.
  • Glycyrrhiza glabra L.
  • Glycyrrhiza gontscharovii Maslenn.
  • Glycyrrhiza inflata Batalin
  • Glycyrrhiza lepidota Pursh
  • Glycyrrhiza pallidiflora Maxim.
  • Glycyrrhiza squamulosa Franch.
  • Glycyrrhiza triphylla Fisch. & C.A.Mey.
  • Glycyrrhiza uralensis Fisch. ex DC.
  • Glycyrrhiza yunnanensis S.H.Cheng & L.K.Tai ex P.C.Li
  • Glycyrrhiza zaissanica Serg.

Referències

  1. 1 2 3 «Glycyrrhiza Tourn. ex L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 març 2025].
  2. ↑ «Erica L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 4 març 2025].
  3. ↑ Linné, 1753, p. 352.
  4. ↑ Bayton, 2020, p. 145.

Bibliografia

  • Bayton, Ross. The Gardener's Botanical An Encyclopedia of Latin Plant (en anglès). Princeton University Press, 2020. ISBN 978-0-691-20017-0. 

Enllaços externs