Gnaphalium
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Asteroideae |
| Gènere | Gnaphalium L., 1753 Gnaphalium |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Amphidoxa
|
Gnaphalium és un gènere de plantes pertanyents a la família Asteraceae.[1][2] Hi ha més d'un centenar d'espècies d'aquest gènere, la majoria es troben en zones temperades, encara que alguns es desenvolupen en muntanyes tropicals i regions del Subtròpic.
Són herbes anuals o perennes, rarament sufruticoses, sovint llanoses o tomentoses, que és el significat del nom genèric: Gnaphalium ve de la paraula grega "gnaphalon" que significa "floc de llana" en al·lusió a l'aspecte llanut d'alguna d'aquestes espècies.[3]
Espècies
Llistat d'espècies acceptades a novembre de 2023:[4][5]
|
|
Als Països Catalans, segons el criteri de la flora dels Països Catalans, n'hi ha 7 espècies[6] que inclouen a les espècies dels gèneres Pseudognaphalium, Gamochaeta i Omalotheca:
- G. hoppeanum Koch. ( =Omalotheca hoppeana (W.D.J.Koch) F.W.Schultz & Sch.Bip.): congesteres sobre terrenys calcaris de l'alta muntanya (Pirineus).
- G. luteo album L. (=Pseudognaphalium luteoalbum (L.) Hilliard & B.L.Burtt): mulladius de la regió mediterrània i l'estatge montà (Catalunya, València i Illes Balears).
- G. norvegicum Gunn. (=Omalotheca norvegica (Gunnerus) F.W.Schultz & Sch.Bip.): prats i matollars d'alta muntanya (Pirineus silícics).
- G. purpureum ssp. pensylvanicum (Wild) O.Bolòs et J.Vigo (=Gamochaeta pensylvanica (Willd.) Cabrera: pròpia d'Amèrica del Nord, naturalitzada als camps de tarongers del País Valencià.
- G. supinum L. (=Omalotheca supina (L.) DC.): congesteres àcides de l'alta muntanya (Pirineus).
- G. sylvaticum L. (=Omalotheca sylvatica (L.) F.W.Schultz & Sch.Bip.): clarianes de bosc a l'estatge montà: (Pirineus, Guilleries, Montseny).
- Gnaphalium uliginosum L.: herbeis terofítics temporalment inundats de l'estatge montà (Pirineus, Guilleries, Montseny).
Encara que segons el criteri de "Plants of the World Online" només una d'aquestes espècies es considera que encara pertanyi al gènere Gnaphalium.[7]
Referències
- ↑ «Tropicos | Name - !Gnaphalium L.». [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ Linné, Carl von; Linné, Carl von; Salvius, Lars. Caroli Linnaei ... Species plantarum :exhibentes plantas rite cognitas, ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas.... vol. 2. Holmiae: Impensis Laurentii Salvii, 1753.
- ↑ Michael L. Charters. «Latin and Greek Meanings and Derivations» (en anglès). California Plant Names. [Consulta: 10 gener 2025].
- ↑ «Gnaphalium L.» (en anglès). The World Flora Online. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Global Compositae Database (GCD) - Gnaphalium L.». [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ «Gnaphalium L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 10 gener 2025].