Goma de guaiac
| Substància química | goma i resina natural |
|---|---|
| Producte natural de | guaiac |
La goma de guaiac[1] o resina de guaiac[1] és un additiu alimentari. Prové de la resina de la fusta de dues espècies de guaiac (Guaiacum officinale i Guaiacum sanctum; pal sant), un tipus d'arbre de l'Amèrica central.[2] A la Unió Europea, té assignat el codi E-314 i està classificat com a antioxidant.[3]
De fórmula química 2,5-bis(4-hidroxi-3-metoxifenil)-3,4-dimetilfurà,[4] fou un dels primers antioxidants mai aprovats. Se’n regulà l'ús als Estats Units d'Amèrica durant la dècada dels anys 1930 per a estabilitzar el llard i actualment tant als EUA com a la Unió Europea té un ús limitat com a antioxidant als olis alimentaris amb un màxim del 0.1% (1 g/kg).[3][5] A la UE n’està estipulat el contingut, a més, en xiclets (límit de 1.5 g/kg) i a les salses derivades d'olis vegetals com la maionesa (600 mg/kg).[3]
D'altra banda, la goma de guaiac s'afegeix també als envasos alimentaris com a antioxidant que migra progressivament des de l'envàs fins a l'aliment.[2] Històricament, a més, s'ha fet servir com a reactiu per a avaluar el contingut d'hemoglobina[2][3] i, en alguns casos menors, també com a agent gelificant (en formatges i melmelades), com a potenciador del gust i com a conservant.[2]
Referències
- 1 2 «goma de guaiac». TERMCAT. [Consulta: 23 setembre 2025].
- 1 2 3 4 Ash, Michel; Irene, Ash. Handbook of preservatives (en anglès). Endicott, NY: Synapse Information Resources, 2009, p. 406. ISBN 978-1-890595-66-1.
- 1 2 3 4 «TR CU 029/2012 Safety Requirements for Food Additives, Flavorings and Technological AidS» (
PDF) (en anglès). Comissió Europea, 20 juliol 2012, p. 30-31 [Consulta: 23 setembre 2025]. - ↑ Santa Cruz Animal Health. «Gum guaiac | CAS 9000-29-7 | SCBT - Santa Cruz Biotechnology» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2025].
- ↑ Berdahl, D. R.; Nahas, R. I.; Barren, J. P.. 12 - Synthetic and natural antioxidant additives in food stabilization: current applications and future research (en anglès). Woodhead Publishing, 2010, p. 272–320. DOI 10.1533/9780857090447.2.272. ISBN 978-1-84569-648-1.