Gran creu

Gran creu de Muiredach, Monasterboice, segle IX o X
Un exemple més simple, Culdaff, comtat de Donegal, Irlanda

Una gran creu o alta creu (en irlandés: cros ard / ardchros; en gaèlic escocés: crois àrd / àrd-chrois; en gal·lés: rauquis uchel / rauquis eglwysig) és una creu cristiana feta de pedra i, sovint, ricament decorada. Hi havia una tradició altmedieval única a Irlanda i Gran Bretanya d'erigir grans creus de pedra esculpides, en general a l'aire lliure. Es degueren desenvolupar a partir de tradicions anteriors que usaven fusta, potser amb accessoris de metal·lúrgia, i pedres commemoratives celtes paganes; les pedres pictes d'Escòcia també poden haver-hi influït en la forma. Els primers exemples supervivents semblen provenir del territori del regne anglosaxó de Northúmbria, que havia estat convertit al cristianisme per missioners irlandesos; no és clar si la forma es va crear per primera vegada a Irlanda o a Gran Bretanya.[1]

La seua decoració en relleu és una barreja de figures religioses i seccions de decoració com nusos, entrellaçats i, a Gran Bretanya, rotlles de vinya, tots en els estils que també es troben en l'art insular en altres mitjans, com ara manuscrits il·luminats i orfebreria. Segurament estaven pintades, potser sobre una capa modelada de guix; amb la pèrdua de pintura i els efectes de l'erosió, els relleus, en particular les escenes plenes de petites figures, ara són prou difícils de llegir.

Les creus anteriors tenien fins a dos metres o vuit peus d'alçada, però a Irlanda apareixen exemples fins a tres voltes més alts més tard, i conserven proporcions gruixudes, amb grans àrees de superfície per a tallar. La més alta de les creus irlandeses és l'anomenada Alta Creu de Monasterboice, al Comtat de Louth. Fa set metres d'altura. Els exemplars anglosaxons en general n'eren prims en comparança, però podrien ser grans; tret dels exemples anteriors de Northúmbria, la decoració és sobretot ornamental en lloc de figures. Les creus, sovint, tot i que no sempre, presenten un anell de pedra al voltant de la intersecció, tot formant una creu cèlta; això sembla ser una innovació del cristianisme cèltic, potser de Iona, tot i que l'exemple més antic d'aquesta forma s'ha trobat en tèxtils coptes del segle V.[2][3][4]

Irlanda i Gran Bretanya

Tres vistes de la creu d'Easby (anglosaxona) dels 800–820
Pedra del rei Doniert a l'est de Cornualla, segle IX

Les altes creus són les principals obres monumentals supervivents de l'art hibernosaxó, i la major quantitat a Gran Bretanya sobreviu en àrees que van romandre sota el cristianisme cèltic fins a relativament tard. No han sobreviscut exemples o rastres de les suposades formes anteriors en fusta o amb accessoris de metall; el repertori decoratiu de les primeres creus s'inspira en el de l'orfebreria, però el mateix passa amb els manuscrits il·luminats insulars. Adamnà, abat de Iona que va morir al 704, esmenta creus de fusta anellades independents semblants, després reemplaçades per versions de pedra. Potser les creus de pedra independents més antigues que es conserven es troben a Carndonagh, Donegal, que semblen haver estat erigides per missioners de Iona fugint dels assaltants vikings, "donant a Iona un paper fonamental en la formació de creus anellades". Les protuberàncies redones que es veuen en les primeres creus devien derivar de pedres pictes. És possible que hi haja altes creus des del segle VII a Northúmbria, que aleshores incloïa gran part del sud-est d'Escòcia i Irlanda. Tanmateix, les dates assignades a la majoria de les primeres creus que van sobreviure en bones condicions, a Ruthwell i Bewcastle, el grup Western Ossory[5] a Irlanda, Iona o Kildalton Cross a Islay, han mostrat una tendència a convergir en el període al voltant d'una mica abans del 800, malgrat les diferències entre els tipus de Northúmbria i celta. L'alta creu es va estendre més tard a la resta de les illes britàniques, incloses les àrees celtes de Gal·les, Devon, Bretanya i Cornualla, on les inscripcions ogam també indiquen una presència irlandesa, i se'n poden trobar uns exemples a Europa continental, particularment on l'estil era pres per missioners insulars.[6][7][8]

Les altes creus eren símbols d'estatus, ja siga per a un monestir o per a un patró, i possiblement creus de predicació, i poden haver tingut altres funcions. Algunes tenen inscripcions que registren el donant que les encarregà, com la de Muiredach i la de Bewcastle. Les primeres creus irlandeses dels segles VIII o IX sols tenien adorns, inclosos relleus entrellaçats i redons, però a partir dels segles IX i X hi apareixen imatges figuratives, a voltes només una figura de Crist crucificat al bell mig, però en els exemples més grans del segle x n'hi ha un gran nombre de figures en quasi tota la superfície. Alguns exemples irlandesos tardans tenen menys figures (sovint Crist acompanyat d'un bisbe o abat), que s'acosten a la grandària natural i estan tallades en molt alt relleu. La tradició irlandesa s'extingí en gran manera després del segle XII, fins al renaixement cèltic del segle XIX, quan la forma de creu celta conegué un renaixement durador per a làpides i monuments commemoratius, generalment només amb decoració ornamental i inscripcions.[9]

Escandinàvia

La tradició d'alçar creus altes va aparéixer en un moment en què els colons nòrdics entraren a les illes britàniques i van conéixer una cultura cristiana. Una creu fragmentària ha estat descoberta a Granhammar, a la parròquia de Vintrosa de Nericia, Suècia, i fa testimoni de la missió anglesa a les províncies sueques centrals. La creu sueca era molt semblant a una creu de Leek, Staffordshire, i pot haver estat feta per un immigrant anglés. A Noruega, la tradició britànica fou més acceptada i es coneixen unes 60 creus de pedra, però només quatre se'n poden datar amb seguretat en l'era vikinga gràcies a les inscripcions rúniques en les creus. Moltes de les creus s'alçarien en camps de tombes paganes quan la família fou batejada. Posteriorment, van ser traslladades als cementeris. La tradició de la creu alta degué ajudar a augmentar la popularitat d'erigir pedres rúniques (sovint amb creus gravades) a Suècia.[10][11][12]

Exemples notables

Ubicació d'altes creus a Irlanda

Entre les més famoses, n'hi ha:

  • La Creu de Muiredach a Monasterboice, Comtat de Louth
  • Les creus de Clonmacnoise: la Creu de les Escriptures (la creu del segle IX es troba en un museu, però una còpia n'hi ha al lloc original), i les Creus del Nord i del Sud.
  • The Nether (o Lower) Cross, una creu de granit del segle IX amb talles ornamentades, al cementeri de l'església de Sant Canice, establerta per Sant Canice, poble de Finglas, Dublín. La creu fou treta de la ubicació originària en els terrenys de l'Abadia de St. Canice i enterrada per a evitar danys per part de les forces de Cromwell el 1649. Es va trobar intacta 160 anys després i es va traslladar a la ubicació actual.
  • La creu anglosaxona de Ruthwell d'Escòcia, del segle VIII, amb figures relativament grans.
  • La creu anglosaxona de Bewcastle.
  • La creu anglosaxona d'Irton, Cúmbria, amb afinitat amb l'estil de Bewcastle.
  • La Creu de Dupplin (picta / medieval primerenca) de Strathearn, Escòcia.
  • La Creu de Camus (picta / medieval primerenca) a Angus, Escòcia.
Creus de Graiguenamanach, Kilkenny, costat est
  • Exemples clàssics de lloses encreuades pictes del segle IX: Aberlemno 2 i 3 a Aberlemno, Angus.
  • La Creu de Kildalton del segle VIII de les illes Hèbrides.
  • L'Abadia de Iona té dues creus, amb altres a l'illa.
  • Alta Creu de Santa Tola. Una creu del segle XII a Dysert O'Dea, a prop del castell d'O'Dea, que mostra Crist i un bisbe tallats en alt relleu al costat est, amb motius geomètrics i adorns d'animals en els altres costats. Al costat oest de la base es mostra la Temptació, amb Adam i Eva sota l'arbre del coneixement, mentre que al costat nord hi ha una cerimònia amb figures sostenint bàculs. Aquest és un exemple particularment ben conservat del segle XII, que no usa el cercle de la creu celta.
  • Les altes creus d'Ahenny. Les dues creus de gres d'Ahenny daten dels segles viii i ix i es troben entre les primeres creus altes anellades. Ahenny, al Comtat de Tipperary, a prop de la frontera de Kilkenny, i el Monestir de Kilclispeen, o l'església de St. Crispin.
  • Alta Creu d'Ardboe, una creu del segle X a prop de Cookstown, erosionada, amb 22 panells amb escenes de l'Antic i Nou Testament.
  • Creu de Sant Kevin, Glendalough, del segle XII, ben conservada, feta de granit.
  • Creu del Sud, Kells, la millor conservada del segle X a la ciutat.
  • Creu de Doorty, Kilfenora, al Comtat de Clare; data del segle XII, té tallat un bisbe i altres dos clergues.
  • Alta creu de Kilree, del segle IX que es diu que és el lloc d'enterrament de Niall Caille, situat a 4 km al sud-est de Kells Priory, al Comtat de Kilkenny.
  • Altes creus de Kilkieran, tres creus a prop d'Ahenny, al Comtat de Tipperary: Plain Cross (sense adorns), West Cross (amb molta ornamentació), Long Shaft Cross (té un eix llarg amb decoració).
  • Les dues altes creus de Moone, al Comtat de Kildare. Es creu que la gran creu fou tallada entre el 900 i el 1000. Està molt decorada i fa 5,33 m d'alt. 

Període modern

A començament del segle XXI, l'Antic Orde d'Hibernians de Portland va encarregar a l'escultor irlandés Brendan McGloin que fes a mà una rèplica de grandària completa de la Creu de les Escriptures de Clonmacnoise. La creu de gres de 5 tones es va acabar el 2007 i es va enviar des de Donegal a Portland, Oregon, on romandrà com un monument commemoratiu a la fam. El 2016, es va erigir una creu alta fora de la catedral de Wakefield, a West Yorkshire, Anglaterra, tallada en pedra extreta de Holmfirth i tallada per Celia Kilner. Es basava en les restes d'una alta creu saxona, datada del 930.[13][14]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «focal.ie» (en gaèlic irlandés). [Consulta: 17 juny 2026].
  2. ↑ Crilly, Oliver. The Great Irish Crosses: Meaning and Mystery. Columba Press, 2013, p. 75.
  3. ↑ Wilson, 118.
  4. ↑ Werner, Martin «On the Origin of the Form of the Irish High Cross». Gesta, 29, 1, 01-01-1990, p. 98–110. DOI: 10.2307/767104. ISSN: 0016-920X.
  5. ↑ (Nancy Edwards, 1982.) A reassessment of the early medieval stone crosses and related stone sculpture of Offaly, Kilkenny and Tipperary. https://etheses.dur.ac.uk/7418/1/7418_4483-vol1.PDF.
  6. ↑ The Archaeology of late Celtic Britain and Ireland, c. 400–1200 AD, Lloyd Robert Laing, p. 169.
  7. ↑ Henry, Françoise. Irish art in the early Christian period, 1940.
  8. ↑ Catherine E. Karkov, Michael Ryan, Robert T. Farrell, The insular tradition, p.138, SUNY Press, 1997, also citing The Chronology and Relationship of some Irish and Scottish Crosses, J.R.S.A.I 86 [1956], pàg. 85–89 by R.B.K Stevenson.
  9. ↑ Skurdenis, Julie «PASSPORT: Silent Sentinels: The High Crosses of Ireland». Archaeology, 40, 1, 1987, p. 64–65, 83.
  10. ↑ «The entry Stenkors in Vikingatidens ABC by Göran Tegnér.». Arxivat de l'original el 19 d'agost de 2009. [Consulta: 11 octubre 2022].
  11. ↑ "Gravstenen från Botkyrka och korset från Granhammar", en Fornvännen.
  12. ↑ Harrison, D. & Svensson, K. (2007). Vikingaliv. Fälth & Hässler, Värnamo. ISBN 978-91-27-35725-9 p. 192
  13. ↑ «Saxon cross raised at Wakefield Cathedral». www.pontefractandcastlefordexpress.co.uk. [Consulta: 19 maig 2016].
  14. ↑ «Wakefield Cathedral Cross». seiyaku.com. [Consulta: 19 maig 2016].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.