Grant Munro
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 abril 1923  Winnipeg (Canadà) | ||
| Mort | 9 desembre 2017 (94 anys) Montreal (Quebec) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Formació | Gordon Bell High School (en)  Col·legi d'Art i Disseny d'Ontàrio - escultura | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pel·lícula d'animació | ||
| Lloc de treball | Canadà | ||
| Ocupació | animador, actor de cinema, tècnic, director de cinema, realitzador | ||
| Activitat | 1945 - | ||
| Ocupador | Oficina Nacional del Cinema del Canadà (1961–1988) TVC London (en) (1957–1960) Oficina Nacional del Cinema del Canadà (1951–1957) Oficina Nacional del Cinema del Canadà (1944–1947) | ||
| Professors | Norman McLaren | ||
| Company professional | Norman McLaren | ||
| Premis | |||
   | |||
Grant Munro (Winnipeg, 25 d'abril de 1923 - Montreal, 9 de desembre de 2017), va ser un director de cinema canadenc. A més de ser un dels animadors més reconeguts del seu país, va destacar com a documentalista i actor. De l'Ontario College of Art va saltar directament a l'equip de Norman McLaren al National Film Board of Canada, on va començar a fer els seus primers curtmetratges d'animació amb retalls de paper. McLaren va ser qui va popularitzar la seva figura, utilitzant-lo com a actor en obres tan conegudes com Neighbours o Christmas Cracker. Les col·laboracions entre els dos van ser contínues, tant en tasques de guionatge com de realització.
En la seva carrera independent destaquen, a més de les primeres animacions, els seus curts en animació stop-motion (Toys, 1966) i els seus darrers documentals (Boo-Hoo, 1975), on l'humor àcid que caracteritza la seva obra és més palpable.[1]
Referències
- ↑ «Grant Munro». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].