Grigori Orlov
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1734 (Julià)  Люткино | ||
| Mort | 13 abril 1783 (Julià) (48 anys) Moscou | ||
| Sepultura | Church of Saint George (Yuriev monastery) (en)  (1832–) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Servei militar | ||
| Ocupació | diplomàtic, militar, aristòcrata, polític, terratinent, oficial | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Imperi Rus | ||
| Branca militar | Guàrdia Imperial i Exèrcit Imperial Rus | ||
| Grau militar | general-feldtseykhmeyster Russian Empire (en) general porutxik general major general en cap | ||
| Comandant de (OBSOLET) | Life Guard Horse Regiment (en) i Chevalier Guard Regiment (en) | ||
| Conflicte | batalla de Zorndorf | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | House of Orlov (en) | ||
| Cònjuge | Ekaterina Zinovyeva (1777 (Julià)–) | ||
| Parella | Caterina II de Rússia | ||
| Fills | Natalia Buxhoevden (  ) Elena KurakinaAlexey Bobrinsky ( ) Caterina II de RússiaElisabeth Aleksandrovna Alekseeva Klinger ( ) | ||
| Pares | Grigory Orlov i Lukirya Ivanovna Zinoveva | ||
| Germans | Aleksei Grigórievitx Orlov Fiodor Orlov | ||
| Premis | |||
 | |||
Grigori Grigoryevich Orlov (en rus: Григорий Григорьевич Орлов), (Lyutkino, oblast de Tverskaya, 17 d'octubre, 1734 - Moscou, 24 d'abril, 1783), va ser oficial de l'exèrcit rus i amant de Caterina II.
Biografia
Grigori Orlov era un membre de la família noble russa Orlov. Va néixer com a fill de Grigori Ivanovich Orlov (en rus Григорий Иванович Орлов) (1685–1746), el governador de Novgorod Veliky i la seva dona Lukerya Ivanovna Zinoveva (en rus Лукона верь Зиновьева) (* 1710) va néixer i va tenir quatre germans: Aleksei Grigórievitx Orlov (1737–1808), Ivan Grigoryevich Orlov (1733–1791), Fiodor Grigoryevich Orlov (1741–1796) i Vladimir–Grigoryevich Orlov (1741–1796).
Orlov era ajudant del cap d'artilleria, el comte Piotr Ivanovich Shuvalov. Durant la Guerra dels Set Anys, va ser ferit a la batalla de Zorndorf. Després va ser enviat a Sant Petersburg com a oficial d'escorta del comte de Schwerin, capturat, on les seves qualitats físiques van atreure l'atenció de Caterina II, que aviat es convertiria en emperadriu, i ella el va convertir en el seu amant. D'aquesta unió, va néixer el comte Alexei Grigorievich Bobrinsky l'11 d'abril (31 de març, calendari julià) de 1762. El 9 de juliol de 1762, ell i els seus germans van preparar el derrocament de Pere III per a Caterina. Tot i que Grigori no es va convertir en el marit de l'emperadriu, com havia esperat, va ser ricament recompensat i nomenat Mestre del Mariscal de Camp. El 1765, l'emperadriu li va donar un terreny on va fer construir el Palau de Gatchina.
Per mantenir bones relacions prussiano-russes, el rei prussià Frederic el Gran li va atorgar l'Orde de l'Àguila Negra el 1771.[1] El mateix any, l'emperadriu Caterina va fer crear una medalla d'honor en commemoració dels seus èxits a la Revolta de la Pesta de Moscou.[2]
Orlov va ser l'originador de la idea d'apunyalar Turquia per l'esquena equipant una expedició a la Mediterrània (1769 i 1770). Ja elevat al rang de comte juntament amb els seus germans el 1762, també va ser nomenat Príncep Imperial Alemany per Josep II el 1772. Com a enviat rus al Congrés de Pau de Focsani el 1772, va obtenir poc avantatge per a Rússia a causa del seu comportament presumptuós contra els turcs. En sentir que Caterina havia girat el seu favor cap a Potiomkin, es va afanyar a Sant Petersburg; abans d'arribar-hi, però, va rebre ordres de tornar al seu palau a Gatchina. Allà, l'emperadriu el va honrar amb nous i significatius regals als camperols i diners en efectiu, i poc després també li va transferir el Palau de Marbre de Sant Petersburg. Des del 1777, va ser membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.[3]
A partir d'aleshores, Grigory Orlov va passar part del seu temps viatjant i part del seu temps a Moscou, i més tard es va casar amb la seva neboda. Va emmalaltir mentalment i va morir en una casa de Moscou el 24 d'abril de 1783.
Orlov també va tenir dues filles il·legítimes: la gran, Natalia (1761–1808), es va casar amb el comte bàltic Friedrich von Buxhoeveden,[4] i la petita, Elizabeth, es va casar amb el poeta Friedrich Maximilian von Klinger.[5] La suposició generalitzada que les dues filles també van ser el resultat de l'enllaç del comte amb la tsarina es basa simplement en la suposició que Orlov va romandre fidel a la tsarina. De fet, la mare podria haver estat la princesa Elena Kurakina, nascuda comtessa Apraksina.[6] Natalia i la seva germana Elizabeth van ser criades per pares adoptius, la família del coronel de Sant Petersburg Alexandr Alekseyev. L'antic castell del bisbe de Lohde a Estònia també va ser regalat a Caterina II Orlov el 1771; després de la seva mort, ella el va tornar a comprar al seu fill, el comte Bobrinsky, i el va donar a la filla d'Orlov, Natalya Buxhoeveden.
Premis
- Orde d'Alexander-Newski
- Orde de Sant Andreu
- Orde de Santa Anna
- Orde de Sant Vladimir
- Orde de la Àliga Negra
Referències
- ↑ Leopold von Zedlitz-Neukirch: Neues Preußisches Adelslexikon, Band 2, S. 94
- ↑ LE Gorelov: Geschichte der Medizin Pest in Moskau (1771-1773 gg.) 2002; Nr. 16; S. 738
- ↑ Ehrenmitglieder der Russischen Akademie der Wissenschaften seit 1724: Орлов, Григорий Григорьевич, князь. Russische Akademie der Wissenschaften, abgerufen am 4. März 2021 (russisch).
- ↑ Genealogie auf geneanet.org
- ↑ Otto Magnus von Stackelberg (Hrsg.): Genealogisches Handbuch der estländischen Ritterschaft, Bd.: 1, Görlitz, [1931], S. 28.
- ↑ Max Rieger: Friedrich Maximilian Klinger. Sein Leben und Werke, 3 Bde. – Darmstadt, 1880–1896, Bd. 2, S. 144; Adalbert Elschenbroich: Klinger, Friedrich Maximilian. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 12, Duncker & Humblot, Berlin 1980, ISBN 3-428-00193-1, S. 83–89 (Digitalisat).