Groenlandesos

Infotaula grup humàGroenlandesos

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoblació humana i nació Modifica el valor a Wikidata
Població total55.793 (2026) Modifica el valor a Wikidata
Llenguagroenlandès i danès Modifica el valor a Wikidata
EpònimGroenlàndia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deGroenlàndia (Regne de Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
EstatGroenlàndia i Regne de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata

Els groenlandesos (groenlandès: Kalaallit; danès: Grønlændere), són el poble de Groenlàndia. La majoria parlen groenlandès, una llengua eskimoaleutiana. Els inuit groenlandesos constitueixen entre el 85 i el 90% de la població de Groenlàndia.

Groenlàndia és un territori autònom dins del Regne de Dinamarca, i els seus ciutadans tenen la nacionalitat danesa. L'any 986, Eric el Roig va conduir els colons nòrdics a la costa sud-oest de Groenlàndia, on van conviure amb les cultures indígenes. Groenlàndia va passar a ser domini noruec el 1261 i més tard va passar a formar part de la Unió de Kalmar el 1397.[1] Dels segles XVI al XVIII, expedicions europees liderades per Portugal, Dinamarca-Noruega i missioners que, com Hans Egede, van arribar a Groenlàndia per al comerç, guanyant la sobirania i el redescobriment d'assentaments nòrdics perduts, fet que finalment va conduir a la colonització danesa.[2]

Identitat

Les diferents cultures establertes a l'Àrtic entre els anys 900 i 1500. Cultures de l'Àrtic entre els anys 900 i 1500.

Els groenlandesos tenen la nacionalitat danesa. El Regne de Dinamarca, inclosa Groenlàndia, es va unir a les Comunitats Europees, el predecessor de la Unió Europea, el 1973. Tanmateix, després d'obtenir una home rule el 1979, Groenlàndia va celebrar un referèndum el 1982, en el qual la majoria va votar a favor d'abandonar les Comunitats. Com a resultat, Groenlàndia es va retirar oficialment de les Comunitats Europees el 1985.[3] Tot i que Groenlàndia ja no forma part de la Unió Europea, manté una relació especial a través del seu estatus de país i territori d'ultramar. Com a ciutadans danesos, els groenlandesos tenen els mateixos drets a la llibertat de moviment dins de la UE; i això els permet viure i treballar lliurement als estats membres.

Història

Cultures paleoinuit

Durant la Prehistòria, Groenlàndia va estar habitada per diverses cultures paleoesquimals, identificades principalment a través de descobriments arqueològics. La primera entrada coneguda dels paleoinuit a Groenlàndia va tenir lloc al voltant del 2500 aC. Entre el 2500 aC al 800 aC, la cultura Saqqaq va prosperar al sud i a l'oest de Groenlàndia, i la majoria de les restes es van trobar prop de la badia de Disko.[4][5]

Simultàniament, la cultura Independència I va existir al nord de Groenlàndia del 2400 aC al 1300 aC com a part de la tradició de les petites eines àrtiques,[6] amb assentaments com ara Deltaterrasserne. Al voltant del 800 aC, la cultura Saqqaq va desaparèixer, i va sorgir la primera cultura Dorset a l'oest de Groenlàndia, desenvolupant-se la cultura Independència II al nord.[7] La cultura Dorset, va ser la primera que es va estendre per les regions costaneres de Groenlàndia tant a l'est com a l'oest, i va durar fins al domini de la cultura Thule l'any 1500 dC. Les comunitats de Dorset depenien principalment de la caça de balenes i rens per a la seva subsistència.[8][9]

Assentaments nòrdics

Summer Night off the Greenland Coast, Around the Year 1000, per Carl Rasmussen, 1875

L'any 986, islandesos i noruecs, liderats per Eric el Roig amb 14 vaixells, van establir assentaments al llarg de la costa oest de Groenlàndia. Aquests assentaments: oriental, occidental i mitjà, estaven situats en fiords prop de l'extrem sud-oest de l'illa.[10][11] En aquell moment, els colons nòrdics compartien Groenlàndia amb la cultura Dorset tardana a les regions del nord i occidental, i més tard amb la cultura Thule, que va migrar des del nord. El 1261, els groenlandesos nòrdics van passar a estar sota el domini noruec com a part del Regne de Noruega.[10] Noruega va entrar en una unió amb Dinamarca el 1380 amb Olaf Haakonsson, i posteriorment, Groenlàndia va passar a formar part de la Unió de Kalmar el 1397.

Les sagues islandeses sobre la vida a Groenlàndia van ser escrites ca. segle XIII, i no es consideren fonts primàries de la Groenlàndia nòrdica primitiva.[12] La comprensió moderna de la Groenlàndia nòrdica es basa principalment en proves arqueològiques. Dades del testimoni de gel i petxines de cloïsses suggereixen que entre el 800 i el 1300 dC, les regions dels fiords del sud de Groenlàndia van experimentar un clima relativament suau, diversos graus més càlids del que és habitual a l'Atlàntic Nord.[13] Això va permetre el creixement d'arbres i plantes herbàcies, la ramaderia i el cultiu d'ordi prop del paral·lel 70. Els nuclis de gel també revelen que Groenlàndia ha experimentat fluctuacions de temperatura significatives durant els darrers 100.000 anys.[14] El Llibre dels Assentaments islandès també registra hiverns durs, amb fams que, segons sembla, van provocar la mort de molts dels seus habitants,[15]

Ruïnes de l'església de Herjolfsnes

Els assentaments nòrdics, com Brattahlíð, van prosperar durant diversos segles abans de desaparèixer al segle XV, possiblement a causa de l'inici de la Petita Edat de Gel.[16] A part d'unes poques inscripcions rúniques, els únics registres contemporanis que es conserven d'aquests assentaments són relats del seu contacte amb Islàndia i Noruega. Les sagues i els textos històrics noruecs medievals documenten aspectes de l'economia de Groenlàndia, els bisbes de Garðar i la recaptació dels delmes. Així mateix, el Konungs skuggsjá (nòrdic antic: "mirall del rei") conté un capítol que descriu les exportacions, importacions i intents de cultiu de gra a la Groenlàndia nòrdica.[17]L'assentament oriental va ser abandonat,probablement a principis i mitjans del segle XV, com a resultat d'aquestes dures condicions climàtiques.[15]

Les excavacions arqueològiques a Herjolfsnes, a la dècada de 1920 van revelar proves d'una població nòrdica a Groenlàndia que podria haver patit desnutrició a causa de l'erosió del sòl, relacionada amb les pràctiques agrícoles dels nòrdics i la desforestació i disminució de les temperatures durant la Petita Edat de Gel que provocarien pandèmies i/o conflictes amb els skrælings (pobladors locals).[18] Tanmateix, estudis arqueològics més recents qüestionen l'abast del dany ambiental de la colonització nòrdica, suggerint que els assentaments, que mai van superar les 2.500 persones, van ser abandonats gradualment al segle XV, en part a causa de la disminució del valor del vori de morsa, que abans era una exportació clau, enmig de la competència de fonts de més qualitat.[19]

Cultura Thule (1300-present)

La població Thule és l'avantpassat de la població groenlandesa moderna, sense cap vincle genètic amb els paleoinuit que es troben a la població actual.[20] La cultura thule va migrar cap a l'est des de l'actual Alaska al voltant de l'any 1000 dC, arribant a Groenlàndia aproximadament el 1300. Van introduir avenços tecnològics significatius a la regió, com ara trineus de gossos i arpons basculants.[21]

Edat Moderna: 1500–1814

Il·lustració de caçadors de foques inuit de Groenlàndia al llibre "Una descripció de Groenlàndia" de Hans Egede, publicat el 1745.[22]

En el 1500, el rei Manuel I de Portugal va enviar Gaspar Corte-Real a Groenlàndia per buscar un Pas del Nord-oest cap a Àsia, ja que el Tractat de Tordesillas situava Groenlàndia dins l'esfera d'influència de Portugal.[23] El 1501, Gaspar va tornar amb el seu germà Miguel Corte-Real, però els mars congelats els van obligar a dirigir-se cap al sud, a Labrador i Terranova. Les seves troballes cartogràfiques van contribuir al planisferi de Cantino, creat a Lisboa el 1502, que representava amb precisió la costa sud de Groenlàndia.[24]

Del 1605 al 1607, el rei Cristià IV de Dinamarca i Noruega va impulsar l'imperi colonial danès organitzant expedicions per restablir el contacte amb els assentaments nòrdics perduts de Groenlàndia, afirmant alhora la sobirania sobre l'illa.[25] Malgrat els esforços, inclosa la participació de l'explorador anglès James Hall com a pilot, aquestes missions van ser en bona part infructuoses a causa de les dures condicions àrtiques, i la gairebé inaccessibilitat de la costa est de Groenlàndia.[26]

Després de la desaparició dels assentaments nòrdics, els grups inuit van controlar la regió. Tanmateix, Dinamarca i Noruega van mantenir les seves reivindicacions, arrelades en la història d'Escandinàvia. El 1721, el missioner Hans Egede dirigiria una expedició mercantil i religiosa a Groenlàndia, intentant restablir el contacte amb qualsevol descendent nòrdic que quedés.[27] Tot i que no havien quedat comunitats nòrdiques, aquesta missió va marcar l'inici de la colonització danesa de les Amèriques. La colònia, centrada a Godthåb (l'actual Nuuk), restringia el comerç als comerciants danesos, i excloïa la influència estrangera. Egede finalment va tornar a Dinamarca, deixant que el seu fill Paul Egede continués la missió.[28]

Tractat de Kiel fins la Segona Guerra Mundial (1814–1945)

Quan la unió entre les corones de Dinamarca i Noruega es va dissoldre el 1814, el Tractat de Kiel va assignar les antigues colònies de Noruega, inclosa Groenlàndia, al monarca danès. El juliol de 1931, Noruega va ocupar la Groenlàndia oriental, aleshores deshabitada, i la va anomenar Terra d'Eric el Roig, sobre la base que era terra nullius.[29] La disputa entre Noruega i Dinamarca es va portar davant la Cort Permanent de Justícia Internacional el 1933, que va dictaminar a favor de Dinamarca.[30]

Visió de Godthåb a Groenlàndia ca 1878

La connexió de Groenlàndia amb Dinamarca es va interrompre el 9 d'abril de 1940, durant la Segona Guerra Mundial, quan Dinamarca va ser ocupada per l'Alemanya nazi. El 8 d'abril de 1941, els Estats Units van ocupar Groenlàndia per protegir-la d'una possible invasió alemanya.[31] L'ocupació nord-americana va durar fins al final de la guerra el 1945. Durant aquest temps, Groenlàndia va comerciar amb criolita, a les mines Ivittuut, per adquirir béns dels Estats Units i el Canadà. L'exèrcit nord-americà va utilitzar Bluie com a nom en clau per a Groenlàndia, establint diverses bases com Bluie West-1 a Narsarsuaq, i Bluie West-8 a Kangerlussuaq, que continuen sent importants aeroports internacionals avui dia.[32]

Abans de 1940, Groenlàndia era una societat protegida i aïllada sota el monopoli comercial de Dinamarca, cosa que permetia un comerç de bescanvi limitat amb els baleners britànics. Les experiències en temps de guerra van fomentar un sentit d'autosuficiència, ja que Groenlàndia gestionava la seva pròpia governança i comunicació externa. El 1946, el consell més alt de Groenlàndia, el Landsrådene, va recomanar una reforma gradual en lloc de canvis radicals.[33] Una comissió endegada el 1948 va presentar les seves conclusions el 1950 (coneguda com a G-50), defensant el desenvolupament d'un estat del benestar modern, seguint l'exemple de Dinamarca amb el suport danès.[34]

Reconstrucció i Home rule

La presència americana a Groenlàndia[35] va introduir els catàlegs Sears, permetent als groenlandesos i danesos comprar electrodomèstics moderns i altres béns per correu. Del 1948 al 1950, la Greenland Comission va avaluar les condicions de l'illa, centrant-se en el seu aïllament, les lleis desiguals i l'estancament econòmic. Aquesta avaluació va conduir a l'abolició dels monopolis del Departament Reial de Comerç de Groenlàndia.[36] El 1953, l'estatus de Groenlàndia va passar de ser una colònia per convertir-se en un comtat, part integral del Regne danès,[37] se li va concedir representació al Folketing -parlament danès,[38] i el 1979, obtindria l'autonomia.[39][3]

El Blok P, l'edifici més gran de Groenlàndia i que abans acollia aproximadament l'1% de la seva població, va ser enderrocat el 19 d'octubre de 2012.

Dinamarca va implementar reformes per urbanitzar els ciutadans groenlandesos, amb l'objectiu de reduir la dependència de la disminució de les poblacions de foques i proporcionar mà d'obra per a l'expansió de la industria pesquera del bacallà.[40]Aquestes reformes també pretenien millorar l'atenció sanitària, l'educació i el transport. Tot i així, també van introduir reptes com l'atur modern i projectes d'habitatge mal planificats, en particular el Blok P.[41]Aquests apartaments d'estil europeu van resultar poc pràctics, ja que els inuit tenien dificultats per circular per portes estretes amb roba d'hivern, i les escales d'incendis estaven sovint bloquejades per equips de pesca. Les dificultats econòmiques van empitjorar després del col·lapse de les pesqueries de bacallà i les mines a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, deixant Groenlàndia dependent de l'ajuda danesa i les exportacions de gambes.[42]

La representació limitada de Groenlàndia al Folketing va significar que, tot i que el 70,3% de la seva població s'oposava a l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea, va ser inclosa juntament amb Dinamarca el 1973.[43] Les preocupacions sobre la unió duanera que permetia la competència estrangera i la sobrepesca de les aigües groenlandeses es va resoldre aviat.[44] El Folketing va aprovar la Home Rule el 1978 i l'autonomia es va establir sota un parlament local Landsting, l'any següent. El 23 de febrer de 1982, una petita majoria (53%) dels groenlandesos va votar a favor de retirar-se de la CEE, un procés finalitzat el 1985 amb el Tractat de Groenlàndia.[45]

El Naalakkersuisut o govern autònom de Groenlàndia ha adoptat cada cop més la identitat nacional, centrant-se en la llengua i la cultura kalaallit, alhora que es distancia de la influència danesa i els dialectes regionals.[46] El 1979, la capital, Godthåb, va passar a anomenar-se Nuuk. El 1985 es va introduir una bandera local, i la KGH, de propietat danesa, va ser substituïda pel Kalaallit Niuerfiat, de gestió local i ara conegut com a KNI A/S, el 1986.[47] Després d'un referèndum reeixit sobre l'autogovern el 2008, el parlament de Groenlàndia va obtenir poders ampliats i, el 2009, el danès va ser eliminat com a llengua oficial.[48]

Protesta Hands Off sobre Groenlàndia contra Donald Trump a Copenhaguen

Les relacions internacionals de Groenlàndia es gestionen principalment pel seu govern autònom, tot i que alguns assumptes romanen sota la supervisió danesa. Com a part de l'acord, quan Groenlàndia va sortir de la CEE, es va considerar un "cas especial", mantenint l'accés al mercat europeu a través de Dinamarca, que continua sent membre.[49] Groenlàndia també participa en diverses organitzacions regionals amb Islàndia, les Illes Fèroe i poblacions indígenes inuit del Canadà i Rússia. Va ser membre fundador del grup ecologista Consell Àrtic el 1996.[50] La presència de bases militars nord-americanes, en particular la Base Espacial Pituffik, continua sent un tema controvertit, amb alguns polítics que defensen una renegociació del tractat entre els Estats Units i Dinamarca de 1951.[51] La Comissió d'Autogovern de 1999-2003, fins i tot va proposar que Groenlàndia intentés que la base es retirés del control dels Estats Units i es posés sota gestió internacional, possiblement a través de les Nacions Unides.[52]

Crisi 2025

El 2025, el president dels Estats Units, Donald Trump, va expressar el seu interès per "comprar Groenlàndia", cosa que va provocar crítiques per part de funcionaris i ciutadans groenlandesos.[53][54] La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, va instar els Estats Units a posar fi a les amenaces d'annexió de Groenlàndia,[55] i alguns residents van ser entrevistats per la Kalaallit Nunaata Radioa (KNR), manifestant la seva preocupació per la preservació cultural i la dependència econòmica del país.[56] Els líders de Groenlàndia van expressar crítiques per una futura visita d'una destacada delegació nord-americana, que Trump havia suggerit anteriorment que podria ser una candidata a l'annexió.[57]

A principis del 2026 es generava una crisi internacional pel fet que Trump es negava a descartar l'ús de la força militar per annexionar-se Groenlàndia,[58] i amenaçava amb un impost d'importació del 25% sobre els béns de la Unió Europea, a menys que Dinamarca cedís Groenlàndia.[59] Les declaracions de Trump van provocar una confrontació amb Dinamarca i la UE, revifant les preocupacions anteriors sobre una guerra comercial entre els EUA i la UE.[60] El 21 de gener, Trump va revertir la seva posició a la conferència del Fòrum Econòmic Mundial de Davos del 2026, comprometent-se a no utilitzar la força ni els aranzels per annexionar Groenlàndia, un cop que el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte i el president dels Estats Units, arribessin a un "marc d'un acord futur".[61][62] Groenlàndia i Dinamarca van descartar qualsevol acord que alterés la sobirania de Groenlàndia i Dinamarca,[63] i els comentaris de Trump es referien provisionalment als compromisos preexistents amb el tractat entre els Estats Units i Dinamarca de 1951.[64][65]

Demografia

A l'1 de gener de 2025, la població resident de Groenlàndia s'estimava en 56.542 habitants, un decreixement de 157 (0,27%) respecte a l'any anterior.[66]El creixement de la població ha estat sostingut al llarg del segle XX. La densitat de població és de 0.02610/km² (2025) i és un territori que ha mostrat un petit creixement a l'alça de població entre 2020-2025: > 0.16%.[67]

Cada any neixen al voltant de 700 persones i 500 moren. Els homes i dones nascuts a Groenlàndia tenen una esperança de vida més curta que la mitjana del món occidental,.a causa d'una alta taxa de mortalitat causada per accidents i suïcidis.[68] Així doncs, l'expectativa de vida al néixer sobre la població total és: 74.5 anys (estimat 2024): homes: 71.8 anys, i dones:77.3 anys[69]

La taxa de fecunditat als assentaments orientals i occidentals sempre ha estat més alta que a les ciutats, on la mitjana nacional fins al 2020 era d'uns dos fills per dona. Això ha canviat en els darrers cinc anys i aquesta taxa mostra una tendència a la baixa amb 1,8 fills per dona el 2024.[68]

Població per municipalitats
2024-2025[66]
MunicipalitatsEscutMapaPoblació 2024Població 2025% del totalCanvi annual
Sermersooq24,38224,22942.85%Disminució -153 (-0.63%)
Avannaata10,84610,98919.43%Augment +143 (+1.30%)
Qeqqata9,2049,17916.23%Disminució -25 (-0.27%)
Kujalleq6,1456,11010.80%Disminució −35 (−0.57%)
Qeqertalik6,0585,96910.55%Disminució −89 (−1.49%)
Total56,69956,542Disminució −157 (−0.27%)
Municipis més poblats[67]
CiutatsPoblació (2025)
Nuuk19,903
Sisimiut5,485
Ilulissat5,087
Qaqortoq3,069
Aasiaat2,992
Maniitsoq2,519
Tasiilaq1,758
Uummannaq1,401
Narsaq1,257
Paamiut1,169

Grups ètnics

Minories rellevants[70]
NacionalitatPoblació (2025)
Filipines Filipines1,110
Tailàndia Tailàndia399
Sri Lanka Sri Lanka118
Islàndia Islàndia113
Polònia Polònia80
Suècia Suècia79
República Popular de la Xina R.P. de la Xina66
Noruega Noruega65
Alemanya Alemanya54
Estats Units Estats Units39
Altres Amèrica51

La població de Groenlàndia està formada per un 88% d'inuits groenlandesos,i un 7% de groenlandesos danesos i altres europeus i nord-americans.[69][71] Aquests percentatges s'han mantingut estables al llarg del segle XX. El groenlandès mitjà té un 75% d'ascendència inuit, i un 25% d'ascendència europea. Aproximadament la meitat del seu ADN patern es remunta a avantpassats masculins danesos.[72][73]

En els darrers anys, Groenlàndia ha experimentat un augment significatiu de la immigració procedent d'Àsia, especialment de filipins, tailandesos i xinesos.[74][75]

Al nord-est Groenlàndia te el Parc Nacional del Nord-est que amb 972.000 km² i el desè parc més gran del món, no compta amb població estable i on només hi viu població itinerant i la patrulla sirius amb trineus de les forces especials sota comandament de la Marina Reial Danesa.[76]

Idiomes

Rètol a Groenlàndia escrit en groenlandès i danès

El groenlandès, concretament el groenlandès occidental o kalaallisut,[77] és parlat per gairebé 50.000 persones i es va convertir en la llengua oficial de Groenlàndia el 2009.[78] L'ortografia del groenlandès, establerta inicialment el 1851,[79] va ser revisada el 1973. Groenlàndia té una taxa d'alfabetització del 100%.[80]

La majoria de la població parla també el danès, i ambdues llengües s'han utilitzat en els afers públics des de la introducció de l'autonomia el 1979. Un 12 % de la població de Groenlàndia parla danès com a primera llengua.[81]

Malgrat l'estatus oficial del groenlandès, el danès continua sent àmpliament utilitzat en l'administració, l'educació, i és especialment rellevant a la capital Nuuk. L'anglès, cada cop més important a Groenlàndia, s'ensenya ara des del primer any d'escola.[82]

També existeix una important diversitat lingüística en altres regions de l'illa. Aproximadament 3.000 persones parlen groenlandès oriental, conegut com a tunumiisut, i gairebé 1.000 residents al voltant de Qaanaaq, al nord, parlen inuktun. L'inuktun comparteix més similituds amb les llengües esquimoaleutianes dels inuit del Canadà que amb altres dialectes groenlandesos.[77] Un informe de la UNESCO ha etiquetat aquestes altres varietats com a llengua amenaçada, fet que ha promogut esforços per preservar i protegir el dialecte de Groenlàndia oriental.[83]

Educació

Universitat de Groenlàndia Llisimatusarfik (groenlandès), a Nuuk

L'educació a Groenlàndia segueix de prop el sistema danès, sent gratuïta i obligatòria per a nens de 7 a 16 anys. La llengua principal per la docència és el groenlandès, i el danès s'introdueix com a segona llengua a l'escola primària. El sistema educatiu te com a objectiu fomentar la unitat cultural i lingüística a través d'un model bilingüe, integrant estudiants groenlandesos i de parla danesa.[84][85]

El sistema escolar públic, gestionat per les municipalitats, comprèn aproximadament 100 escoles. Se centra en l'ensenyament del groenlandès des de preescolar fins al gimnàs de l'escola secundària, alhora que proporciona formació professional durant l'escola secundària. Per a l'educació superior, la Universitat de Groenlàndia a Nuuk ofereix oportunitats acadèmiques locals, amb una matrícula pel 2024 de 606 amb un 79% de noies (479 matriculats); i un 21% de nois (127 matriculats).[86] Amb tot, molts groenlandesos opten per marxar de Groenlàndia cap a Dinamarca per continuar el seu currículum.[87] Els estudiants que volen estudiar a Dinamarca tenen els mateixos drets d'admissió i accés a beques, sempre que compleixin els requisits de residència. L'ensenyament universitari és gratuït pels residents a Groenlàndia o amb ciutadania danesa, i els estudiants reben una beca mensual per satisfer les seves necessitats d'aprenentatge.[84][88]

Salut pública

El 1956, una infermera del govern es prepara per anar a fer visites amb un esquimal i el seu trineu de gossos.

Les característiques de salut pública dels ciutadans groenlandesos han anat canviat amb l'evolució cap a un estat del benestar. Si bé hi ha hagut una millora positiva en les condicions de salut física, com una major esperança de vida entre la població (mitjana de 69,3 anys entre els homes, i 73,9 anys entre les dones), el creixement econòmic també ha provocat un augment dels casos de malalties relacionades amb l'estil de vida com són una alta taxa de mortalitat per càncer. Entre les malalties infeccioses, la tuberculosi continua sent un problema de salut pública important.[89]

En l'actualitat, el sistema sanitari groenlandès es divideix en cinc regions. Hi ha hospitals regionals a Nuuk, Qaqortoq, Sisimiut, Ilulissat i Aasiaat. L'hospital de Nuuk, Hospital Reina Ingrid també és l'hospital central de Groenlàndia.[90] A cada regió,hi ha centres de salut, i consultes rurals amb o sense equips. Com a principi bàsic, tots els serveis sanitaris són gratuïts per a la població resident. Els medicaments amb recepta i els anticonceptius són gratuïts. Les ciutats més grans tenen clíniques odontològiques públiques i són gratuites pels residents. En casos d'emergència greu, els pacients també poden ser traslladats a un hospital de Dinamarca o d'Islàndia.[89]

Pressupost en beneficis socials 2023.[91]

  Malalties i Discapacitats (17%)
  Vellesa (35%)
  Família i infantesa (38%)
  Atur (3%)
  Vivenda (17%)
  Exclusió social (3%)
  Protecció social (4%)

La pràctica de l'esterilització forçada a Groenlàndia i l'ús generalitzat de dispositius intrauterins (DIU) en dones i nenes inuit de Groenlàndia durant les dècades del 1960 i el 1970, ha estat un capítol controvertit de la història de Dinamarca i Groenlàndia. Com a part d'una política de control de la població, aproximadament la meitat de totes les dones i nenes inuit de Groenlàndia fèrtils se'ls hi va introduir un DIU, sovint sense el seu consentiment ni els dels pares.[92] Aquesta pràctica també es va aplicar als inuits del Canada del 1928 al 1973 als estats d'Alberta i British Columbia en el marc del corrent d'eugenèsia imperant en l'`època.[93] El 2022, el primer ministre Múte Bourup Egede va qualificar la campanya de control de la natalitat de genocidi,[94] mentre que el ministre de Salut danès, Magnus Heunicke, va confirmar que es duria a terme una investigació oficial per descobrir les decisions i accions que van conduir a aquestes pràctiques forçades.[95] L'informe final del cas va concloure el 2025, i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, s'han disculpat formalment pel cas.[96][97]

L'alcoholisme ha estat un altre problema destacat a Groenlàndia,[98] amb taxes de consum que van assolir el màxim a la dècada de 1980, el doble del nivell de Dinamarca.[99] Tot i que el consum d'alcohol ha disminuït lleugerament el 2010, continua sent una preocupació social important a causa del seu alt cost i els efectes negatius que té sobre les comunitats. Els alts preus de l'alcohol a Groenlàndia el converteixen en un hàbit car; a més, els problemes socials associats, com ara les addiccions, la violència domèstica i els problemes de salut, que tenen un impacte considerable en la societat.[100][101]

Durant un període llarg de temps la taxa de suïcidis ha estat força elevada amb relació a la resta de països nòrdics. Els estudis demostren que amb el desenvolupament socioeconòmic iniciat el 1950 es comença a detectar aquest fenomen.[102] A finals de la dècada de 1980 la taxa era de 120 per 100.000 habitants.[103][104] En la dècada del 2000 aquesta va baixar a 50 per 100.000 habitants.[105] Actualment, sembla que un factor prevalent en alça són les experiències adverses en la infància.[105] Amb tot, els estudis apunten a un cúmul de factors que combinats incideixen especialment en la població local més jove: identitat de gènere, edat, alcoholisme, abús sexual, transició social, llars desestructurades, desigualtat geogràfica i sentiment d'identitat nacional.[105][104]

Pel que fa al benestar social, Groenlàndia segueix el model escandinau. Si es compleixen certs requisits, els ciutadans tenen dret a prestacions que substitueixen els ingressos en cas d'atur, malaltia i maternitat. Les famílies amb baixos ingressos també tenen dret a subvencions per a l'habitatge i ajudes per a fills. Els residents amb discapacitat poden sol·licitar una pensió de jubilació anticipada si tenen menys de 67 anys, i si tenen 67 anys o més, tindran dret a una pensió de jubilació. A més, el col·lectiu jubilat pot rebre ajuda i atenció a domicili.[91]

Religió

La religió tradicional dels inuit nòmades era xamànica, centrada en apaivagar una deessa marina sense dits coneguda com a Sedna, i que s'estén per tots els pobles Àrtics en diferents versions. En totes les elles, una dona jove es converteix en la mare de totes les criatures marines. Com a deessa del mar, Sedna té domini sobre les seves criatures i controla la disponibilitat de foques, morses, peixos, balenes i altres animals marins per als caçadors inuit.[106]

D'esquerra a dreta: Estatueta de la deessa Sedna segons la mitologia inuit, guaridora dels animals marins; Església al poble de Nanortalik dins la municipalitat de Kujalleq

Els primers pobladors vikings a Groenlàndia van adorar el panteó germànic, però es va produir un canvi important quan Leif Eriksson, fill d'Erik el Roig, es va convertir al cristianisme durant una visita a Noruega l'any 999 sota la influència del rei Olaf Tryggvason.[107] Leif va tornar a Groenlàndia amb missioners amb els quals van establir ràpidament una presència cristiana, incloent-hi setze parròquies, monestirs i un bisbat a Garðar, les runes del qual han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2017.[108]

El redescobriment dels assentaments nòrdics de Groenlàndia i la difusió de les idees de la Reforma Protestant van ser les principals motivacions darrere de la recolonització de Groenlàndia per part de Dinamarca al segle XVIII. Sota la direcció del Royal Mission College de Copenhaguen, luterans noruecs i danesos de l'Església del Poble Danès, així com missioners moravians alemanys, van emprendre expedicions per localitzar els assentaments nòrdics perduts.[109] Tanmateix, no van trobar habitants nòrdics supervivents i, en canvi, van centrar els seus esforços en convertir la població inuit al cristianisme, esdevenint preferent entre la societat groenlandesa.[110]

Entre les figures significatives de la cristianització de Groenlàndia trobem a Hans Egede, el seu fill Poul Egede, amb el missioner alemany Matthias Stach. Hans Egede va establir la primera missió permanent danesa-noruega a l'illa de Kangeq el 1721, on van començar els esforços per traduir textos religiosos.[111] El Nou Testament es va traduir al groenlandès en parts fins el 1893 i el , però la l'Antic Testament va tardar en traduir-se fins al 1900.[112] Una traducció moderna de la Bíblia, que reflecteix l'ortografia groenlandesa contemporània, no es va completar fins a l'any 2000.[113]

En l'actualitat, la religió predominant a Groenlàndia és el cristianisme protestant, representat principalment per l'Església de Dinamarca, que segueix els ensenyaments luterans.[114] Les tradicions animistes dels inuits, estant però incrementant adeptes per una part important de la població greenladesa com a instrument de reivindicació de la identitat nacional davant les pressions externes que l'envolten.[115]

Cultura

D'esquerra a dreta: Katuaq, centre cultural a Nuuk (capital), representació de figura tallada d'un tupilak, de Groenlàndia

La cultura de Groenlàndia es fonamenta en les característiques de la tradició inuit , ja que la major part de la seva població és descendent d'aquesta comunitat. Es basa en una fusió de tradicions dels pobles artics: kalaallit, tunumiit i inukshuk més les influències escandinaves, que reflecteixen la història i la geografia de l'illa.[116] La cultura inuit, en particular la dels kalaallit, té un ric patrimoni artístic que es remunta a milers d'anys. L'art tupilak, o "objectes espirituals", són figures tallades amb molta complexitat, i imbuïdes d'un significat simbòlic. Originalment, els tupilaks s'utilitzaven en rituals xamànics, que dirigia l'angakkuq com a figura espiritual, però avui dia es fabriquen principalment com a obres d'art.[117] A l'illa d'Ammassalik, els artistes locals sovint treballen amb materials com la fusta, la pedra i els ossos. L'ivori d'os de catxalot continua sent un mitjà especialment valorat per a la talla.[118]

Groenlàndia disposa de dos grans centres culturals Katuaq, situat a la capital Nuuk ofereix concerts, exposicions, conferències i cinema. Dissenyat per Schmidt Hammer Lassen, va ser construït com a projecte conjunt del Govern Autònom de Groenlàndia, el Consell Municipal de Nuuk i el Consell Nòrdic de Ministres, inaugurat el 15 de febrer de 1997.[119] Per altra banda Taseralik situat a la part oriental de Sisimiut, segona més important del país, a l'oest de Groenlàndia va ser inaugurat l'1 de març de 2008,[120] es poden veure exposicions, teatre itinerant, cinema, i concerts de música clàssica i folklòrica.

Art

L'art inuit o art eskimo és aquell produït pels pobles àrtics que comparteixen tradicions i formes de viure. Històricament, el seu mitjà preferit era l'ivori de morsa, però des de la influència de les cultures meridionals occidentals a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945, l'estampació i les obres figuratives tallades en pedra relativament tova com l'esteatita, serpentinita o l'argilita també s'han popularitzat.

En la dècada dels 1950, govern canadenc i danès van començar a traslladar les comunitats locals itinerants en sedentàries, fomentant una indústria de la talla com a font d'ingressos per als inuit. L'art va canviar notablement respecte a la forma que prevalia en el passat, en mida, suports, motius i estil.[121][122][123] Així bona part de l'artesania indígena com els pals totèmics van ser desvirtuats de la tradició inuit. Abans de l'arribada de James Houston a l'Àrtic a finals de la dècada de 1940, els inuit no tenien la tradició d'estampació sobre paper, i els va animar a crear una cooperativa d'impressió local que seleccionava les imatges de les seves vivències que es convertirien en gravats.[124][125]

Entre els artistes mes rellevants de Groenlàndia podem citar: Ivalo Abelsen (1971-), Naja Abelsen (1964), Aron de Kangeq (1822-1869), Pia Arke (1958-2007), Rasmus Berthelsen (1827-1901), Thue Christiansen (1940-2022) -dissenyador de la bandera de Groenlàndia[126] -, Aka Høegh (1947 -), Bolatta Silis-Høegh (1981 -), Bodil Kaalund (1930-2016), Jessie Kleemann (1959-), Anna Kûitse Thastum (1942-2012), Henning Jakob Henrik Lund -compositor de l'himne de Groenlàndia-(1875-1948), Mitsivarniannga (1860-1910), Jens Rosing -dissenyadora de l'escut d'armes de Groenlàndia- (1925-2008), Otto Rosing (1967-), entre d'altres. Molts d'ells es troben referenciats al Museu d'Art de Nuuk.[127]

Moda

Parca impermeable per a noia feta amb pell de budell de foca, grup inuit de Groenlàndia oriental no especificat

La roba inuit ha estat durant molt de temps un mitjà d'expressió artística en la que històricament empraven tècniques decoratives com ara guarniments i incrustacions, tints i altres mètodes de coloració, amb complements decoratius com penjolls i perles, i integrant i adaptant noves tècniques i materials a mesura que s'introduïen mitjançant l'aculturació.[128][129]

La moda inuit moderna és un subconjunt del moviment de moda indígena molt més àmplia. Els dissenyadors inuit utilitzen una barreja de materials contemporanis i tradicionals per crear peces de vestir amb siluetes tradicionals i modernes. Molts dissenyadors també fan joies amb materials locals o sostenibles com l'os.[130] L'obra de la dissenyadora de moda Victoria Kakuktinniq, es centra en parques amb un estil tradicional, ha estat citada com una influència rellevant en la modernització de la moda inuit.[131] Altres dissenyadors es centren en aspectes de la tradició a través del disseny d 'estampats amb eines tradicionals, productes alimentaris contemporanis del nord i dissenys geomètrics que es van originar amb el kakiniit tradicional (tatuatge inuit).[132][133]

Música

La música inuit groenlandesa es basa principalment en el cant i els tambors, generalment reservats per a grans celebracions i cerimonials que comparteixen amb altres territoris del Yukon, Nunavut, Territoris del Nord-oest o Alaska i l'est de Russia.[134] Tot i que hi ha molta música vocal folklòrica tradicional es caracteritza per un estil vocal anomenat katajjaq (cant gutural inuit) ha despertat interès arreu.[135][136] Els tambors groenlandesos són majoritàriament tambors de marc fets de pell d'animal estirada sobre un marc de fusta i decorats amb motius decoratius i simbòlics pel percussionista.[137]

El tambor, o qilaut, és l'instrument tradicional groenlandès, fet amb fusta flotant o costelles de morsa i cobert amb estómac o budell d'ós polar o morsa.[134] A diferència del tambor típic, el tambor es toca des de sota del marc amb un pal. Els balls de tambor tradicionals incorporaven melodies senzilles i tenien un doble propòsit: dissipar la por durant els hiverns llargs i foscos, conjurant esperits per part dels xamans, i per resoldre disputes. El 2021, la UNESCO va reconèixer aquests balls i cançons amb tambors dels inuit com a part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[138]

Groenlàndia té una cultura musical reeixida, tot i que petita. Entre les bandes i artistes groenlandesos destacats trobem a Sumé, Chilly Friday, Nanook, Siissisoq, Nuuk Posse i Rasmus Lyberth, el qual va competir a la final nacional danesa del Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1979, cantant en groenlandès. El cantautor Simon Lynge ha estat el primer cantant groenlandès a publicar un àlbum al Regne Unit i actuar al Festival de Glastonbury.

L'himne nacional de Groenlàndia és "Nunarput utoqqarsuanngoravit", que es tradueix com a "El nostre país, que s'ha fet tan vell". És oficial des del 1916 i va ser compost per Jonathan Petersen amb lletra de Henrik Lund, tots dos groenlandesos.[139]

Esports

Ukaleq Slettemark a la Copa del Món de Biatló a Nové Město na Moravě 2024 –

Els esports tenen un paper important en la cultura groenlandesa, i la població manté un estil de vida actiu. Els esports més populars són el futbol, l'atletisme, l'handbol i l'esquí, i.el senderisme i l'alpinisme són força practicats per a la població en general.[140] L'handbol, és sovint considerat l'esport nacional[141] El país participa en els Jocs d'hivern de l'Àrtic bienal d'esports àrtics.des de 1970, juntament amb altres pobles indígenes de l'Àrtida: Alaska (États-Unis), Nord d'Alberta (Canada), Iamàlia (Russia), Lapònia (Noruega, Suècia, Finlàndia i Russia),Québec - Nunavik (Canada), Nunavut (Canada), Territoris del Nord-Oest i el Yukon (Canada).[142][143] També ho fa en els Jocs Insulars.[144]

Alguns esportistes han participat en competicions europees: Jesper Grønkjær[145] (futbolista, 1977); Ricky Enø Jørgensen (1989 -), Martin Pedersen (ciclista 1983-), Uiloq Slettemark (esquiador de fons, 1965); Sondre Slettemark (esquiadora de fons, 2010-). L'olimpisme internacional ha comptat amb bons esportistes d'origen groenlandès: Freddy Jensen[146] (gimnasta, 1948, 1952), Apollo Lynge[147] (esquiador de fons, 1968), Michael Binzer (esquiador de fons, 1989), Arne Hardenberg (esquiador alpí, 1998), Øystein Slettemark (biatleta, 2010), Martin Møller (esquiador de fons, 2014), Laila Friis-Salling (acroesquíadora, 2018), Ukaleq Astri Slettemark (biatleta, 2010).

Comunicacions

Antiga seu del canal KNR a Nuuk

L'empresa pública de radiodifusió de Groenlàndia es coneix com Kalaallit Nunaata Radioa (KNR), creada el 1958, és membre associat d'Eurovisió i de la xarxa Nordvision.[148] Els ciutadans de Nuuk també té la seva pròpia emissora de ràdio i televisió, coneguda com a Nanoq Media, un canal de televisió local establert l'1 d'agost de 2002. Nanoq Media és l'emissora local més gran de Groenlàndia, que arriba a més de 4.000 llars, aproximadament el 75% de totes les llars de Nuuk.[149] Altres canals que es poden sintonitzar a les llars de Groenlàndia són: les daneses: KNR1, KNR2, DR 1, DR 2, DR Ramasjang, i la infantil Nickelodeon (Scandinavia) d'abast per tots els països escandinaus.

Groenlàndia té dos diaris de distribució nacional. Sermitsiaq, publicació setmanal que porta el nom de la muntanya propera de Sermitsiaq, la qual es publica cada divendres, amb la seva edició en línia actualitzada permanentment. Tot i que al principi només es distribuïa a Nuuk, es va expandir a tot el país a la dècada de 1980. Atuagagdliutit/Grønlandsposten (AG) és un diari , publicat en groenlandès com a Atuagagdliutit, i en danès com a Grønlandsposten, amb tots els articles que apareixen en ambdues llengües oficials, publicant-se bisetmanalment cada dimarts i dijous.[150][151]

Les Empreses subvencionades com Air Greenland i el ferri Arctic Umiaq són essencials per connectar comunitats remotes. L'aeroport principal continua sent l'antiga base aèria dels Estats Units a Kangerlussuaq, ja que l'aeroport de Nuuk no pot acollir vols internacionals a causa dels alts costos i soroll.[152]

Cuina

Suaasat, plat nacional de Groenlàndia

La gastronomia groenlandesa depèn en gran manera de la carn de mamífers marins, caça, aus i peixos, ja que el paisatge glacial limita els conreus agrícoles. La majoria dels ingredients provenen de l'oceà,[153] i el condiment normalment es limita a la sal i el pebre.[154] Les algues s'emmagatzemen com a aliment de reserva per a l'hivern.[155] Durant l'estiu es recol·lecten rosera (Sedum rosea), fulles d'epilobi i cameneri de Groenlàndia (Pedicularis groenlandica).[156]

Des de la colonització i l'arribada del comerç internacional, la cuina ha estat cada cop més influenciada per la cuina danesa, britànica, americana i canadenca. El plat nacional de Groenlàndia és el suaasat, una sopa tradicional preparada amb carn de foca.[157] També és popular l'arfivik, que consisteix amb la preparació de carn fumada de balena groenlandesa, carn de balena fumada servida amb cebes i patates. Una especialitat tradicional inuit és el muktup, (o mattak), terme groenlandès per a la pell crua del narval o de beluga, que també es pot preparar amb carn de ren seca, sent una font important de vitamina C.[158]

El cafè groenlandès és una beguda de postres notable, que es distingeix per ser "flamejant" ja que es crema abans de servir. Els ingredients són: cafè, whisky, Kahlúa, Grand Marnier i la cobertura de nata muntada, sent més fort que el cafè irlandès més conegut.[159] Els nabius i les empetres (Empetrum nigrum), collits a la tardor, sovint guarneixen pastissos.[160]

Referències

  1. ↑ Gustafsson, Harald «A STATE THAT FAILED?: On the Union of Kalmar, Especially its Dissolution» (en anglès). Scandinavian Journal of History, 31, 3-4, 9-2006, p. 205–220. DOI: 10.1080/03468750600930720. ISSN: 0346-8755.
  2. ↑ Taagholt, Jørgen «The Early Exploration of Greenland». Earth Sciences History, 10, 2, 1991, p. 247–258. ISSN: 0736-623X.
  3. 1 2 Gad, Ulrik P «Greenland: A post-Danish sovereign nation state in the making» (en anglès). Cooperation and Conflict, 49, 1, 01-03-2014, p. 98–118. DOI: 10.1177/0010836713514151. ISSN: 0010-8367.
  4. ↑ Grønnow, Bjarne «Prehistory in Permafrost: Investigations at the Saqqaq Site, Qeqertasussuk, Disco Bay, West Greenland» (en anglès). Journal of Danish Archaeology, 7, 01-06-1988, p. 24–39. DOI: 10.1080/0108464X.1988.10589995. ISSN: 2166-2290.
  5. ↑ Mobjerg, Tinna «New Adaptive Strategies in the Saqqaq Culture of Greenland, c. 1600-1400 BC». World Archaeology, 30, 3, 1999, p. 452–465. ISSN: 0043-8243.
  6. ↑ Rasch, Morten; Jensen, Jens Fog «Ancient Eskimo dwelling sites and Holocene relative sea-level changes in southern Disko Bugt, central West Greenland» (en anglès). Polar Research, 16, 2, 12-01-1997, p. 101–115. DOI: 10.3402/polar.v16i2.6629. ISSN: 1751-8369.
  7. ↑ Ramsden, Peter; Tuck, James A «A Comment on the Pre-Dorset/Dorset Transition in the Eastern Arctic.». Anthropological Papers of the University of Alaska New Series, 2001, p. 7-12.. Arxivat de l'original el 2022-04-08 [Consulta: 19 gener 2026].
  8. ↑ Grønnow, Bjarne «Recent Archaeological Investigations of West Greenland Caribou Hunting». Arctic Anthropology, 23, 1/2, 1986, p. 57–80. ISSN: 0066-6939.
  9. ↑ Rowley, Graham «The Dorset Culture of the Eastern Arctic» (en anglès). American Anthropologist, 42, 3, 1940, p. 490–499. DOI: 10.1525/aa.1940.42.3.02a00080. ISSN: 1548-1433.
  10. 1 2 Arneborg, Jette. «The norse settlements in Greenland». A: Stefan Brink, Neil Price (eds). The Viking world. First published paperback. London New York: Routledge, 2012, p. 588-603.. ISBN 978-0-203-41277-0.
  11. ↑ McGovern, Thomas H.; Jordan, Richard H. «Settlement and Land Use in the Inner Fjords of Godthaab District, West Greenland». Arctic Anthropology, 19, 1, 1982, p. 63–79. ISSN: 0066-6939.
  12. ↑ Grove, Jonathan «The Place of Greenland in Medieval Icelandic Saga Narrative» (en anglès). Journal of the North Atlantic, 201, 1-2009, p. 30-51. DOI: 10.3721/037.002.s206. ISSN: 1935-1933.
  13. ↑ Gornitz, Vivien. Encyclopedia of Paleoclimatology and Ancient Environments (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-10-31. ISBN 978-1-4020-4551-6.
  14. ↑ Alley, R.; Mayewski, P.; Peel, D.; Stauffer, B. «Twin ice cores from greenland reveal history of climate change, more» (en anglès). Eos, Transactions American Geophysical Union, 77, 22, 1996, p. 209–210. DOI: 10.1029/96EO00142. ISSN: 2324-9250.
  15. 1 2 Berglund, Joel «The Decline of the Norse Settlements in Greenland». Arctic Anthropology, 23, 1/2, 1986, p. 109–135. ISSN: 0066-6939.
  16. ↑ Dunbar, Julie Crea. Exploring World History through Geography: From the Cradle of Civilization to a Globalized World (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2022-09-29, p. 165. ISBN 978-1-4408-7293-8.
  17. ↑ Mathers, Derek «A Fourteenth-Century Description of Greenland». Saga-Book, 33, 2009, p. 67–94. ISSN: 0305-9219.
  18. ↑ Bishop, Rosie R.; Church, Mike J.; Dugmore, Andrew J.; Madsen, Christian Koch; Møller, Niels A. «A charcoal-rich horizon at Ø69, Greenland: evidence for vegetation burning during the Norse landnám?». Journal of Archaeological Science, 40, 11, 01-11-2013, p. 3890–3902. DOI: 10.1016/j.jas.2013.04.012. ISSN: 0305-4403.
  19. ↑ Leone, Mark P.; Knauf, Jocelyn E. Historical Archaeologies of Capitalism (en anglès). Springer, 2015-05-27, p. 211. ISBN 978-3-319-12760-6.
  20. ↑ Seersholm, Frederik V.; Harmsen, Hans; Gotfredsen, Anne Birgitte. «New insights into 4,000 years of resource economy across Greenland using ancient DNA». bioRxiv preprint, 25-02-2022. [Consulta: 19 gener 2026].
  21. ↑ Anderson, Jake «From Alaska to Greenland: A comparison of the Arctic Small Tool and Thule Traditions». The University of Western Ontario Journal of Anthropology, 12, 1, 21-06-2011. DOI: 10.5206/uwoja.v12i1.8830. ISSN: 2561-7818.
  22. ↑ Paxton, C. G. M.; Knatterud, E.; Hedley, S. L. «Cetaceans, sex and sea serpents: an analysis of the Egede accounts of a “most dreadful monster” seen off the coast of Greenland in 1734» (en anglès). Archives of Natural History, 32, 1, 4-2005, p. 1–9. DOI: 10.3366/anh.2005.32.1.1. ISSN: 0260-9541.
  23. ↑ Winius, George D. «Northern Mists: Portuguese Voyages to the Boreal Atlantic». A: Studies on Portuguese Asia, 1495-1689 (en anglès). Taylor & Francis, 2024-10-28, p. 169-190. ISBN 978-1-040-24264-3.
  24. ↑ Gaspar, Joaquim Alves «Blunders, Errors and Entanglements: Scrutinizing the Cantino Planisphere with a Cartometric Eye» (en anglès). Imago Mundi, 64, 2, 6-2012, p. 181–200. DOI: 10.1080/03085694.2012.673762. ISSN: 0308-5694.
  25. ↑ Mills, William James. Exploring Polar Frontiers: A Historical Encyclopedia [2 volumes] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2003-12-11, p. 287. ISBN 978-1-57607-423-7.
  26. ↑ «Introduction». A: C. C. A. Gosch (ed). Danish Arctic Expeditions, 1605 to 1620. 1. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. xix–cxviii. DOI 10.1017/CBO9780511708459.003. ISBN 978-1-108-01292-8.
  27. ↑ Hall, Derek R. Tourism, Climate Change and the Geopolitics of Arctic Development: The Critical Case of Greenland (en anglès). CABI, 2021-10-06, p. 61. ISBN 978-1-78924-672-8.
  28. ↑ Sonne, Birgitte «Heaven negotiated. The realms of death in early colonial West Greenland». Études/Inuit/Studies, 24, 2, 2000, p. 65–87. ISSN: 0701-1008.
  29. ↑ Rekvig, Gunnar. «Analysis and Discussion of the Nordic Peace». A: The Nordic Peace and Northeast Asia: Approaches, Solutions, and Principles of Conflict Transformation. (en anglès). Singapore: Springer Nature, 2024, p. 107–147. DOI 10.1007/978-981-97-2749-0_7. ISBN 978-981-97-2749-0.
  30. ↑ Brunet-Jailly, Emmanuel. Border Disputes: A Global Encyclopedia [3 volumes] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2015-07-28, p. 162. ISBN 979-8-216-05544-0.
  31. ↑ Roucek, Joseph S. «The Geopolitics of Greenland» (en anglès). Journal of Geography, 50, 6, 9-1951, p. 239–246. DOI: 10.1080/00221345108982683. ISSN: 0022-1341.
  32. ↑ Ingeman-Nielsen, T; Foged, N.N. «The construction of Kangerlussuaq Airport-A case story from West Greenland.». XI. International Conference on Permafrost, 2016, p. 1131-1133)..
  33. ↑ Klinge, Sune (et al). «The Evolving Constitution of Greenland». A: The Routledge Handbook of Polar Law (en anglès). Taylor & Francis, 2023-07-25, p. 459-474.. ISBN 978-1-000-90015-6.
  34. ↑ Derksen, Anna «The ‘Greenlandization’of Care: Disability in Postcolonial Greenland, 1950s–1980s.». European Journal for the History of Medicine and Health, 2022, p. 404-435..
  35. ↑ Teal, John J. «Greenland and the World Around». Foreign Affairs, 31, 1, 1952, p. 128–141. DOI: 10.2307/20030947. ISSN: 0015-7120.
  36. ↑ Tejsen, Aage V. Strøm «The history of the Royal Greenland Trade Department» (en anglès). Polar Record, 18, 116, 5-1977, p. 451–474. DOI: 10.1017/S0032247400000942. ISSN: 1475-3057.
  37. ↑ Jakobsen, Uffe; Larsen, Henrik «The development of Greenland’s self-government and independence in the shadow of the unitary state» (en anglès). The Polar Journal, 14, 1, 02-01-2024, p. 9–27. DOI: 10.1080/2154896X.2024.2342117. ISSN: 2154-896X.
  38. ↑ The Europa World Year Book 2003 (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 1418. ISBN 978-1-85743-227-5.
  39. ↑ Axel Kjær Sørensen. Denmark-Greenland in the twentieth century (Vol. 341) (en english). Museum Tusculanum Press, 2007. ISBN 978-87-635-1276-3.
  40. ↑ Rasmussen, Rasmus Ole; Hamilton, Lawrence C. «The development of fisheries in Greenland. With focus on Paamiut/Frederikshåb and Sisimiut/Holsteinborg.». NORS–North Atlantic Regional Studies–Research papers 53, 2001.
  41. ↑ De Jonghe, Bert; Hemmersam, Peter «Settlement Policy and Architecture If You Want a New Greenland, You Need a New Way of Building». Everything Changes, 2024, p. 13-16.
  42. ↑ Hamilton, Lawrence; Lyster, Per; Otterstad, Oddmund «Social Change, Ecology and Climate in 20th-Century Greenland» (en anglès). Climatic Change, 47, 1, 01-10-2000, p. 193–211. DOI: 10.1023/A:1005607426021. ISSN: 1573-1480.
  43. ↑ Harhoff, Frederik «Greenland’s Withdrawal from the European Communities» (en anglès). Common Market Law Review, 20, 1, 01-03-1983. ISSN: 0165-0750.
  44. ↑ Laursen, Finn «Denmark and the exclusive economic zone-past and future considerations». Nordic J. Int'l L., 1987, p. 69-106.
  45. ↑ Rebhan, Christian «North Atlantic Euroscepticism: The rejection of EU membership in the Faroe Islands and Greenland» (en anglès). Fróðskapur Books, 29-08-2025, p. 230. DOI: 10.18602/frodskapur.vi.185. ISSN: 2445-6144.
  46. ↑ Graugaard, Naja Dyrendom. National identity in Greenland in the age of self-government.. Trent University, Centre for the Critical Study of Global Power and Politics., 2009.
  47. ↑ Wilson, Emma. Energy and minerals in Greenland: Governance, Corporate Responsibility and Social Resilience. International Institute for Environment and Development, 2015, p. 92. ISBN 978-1-78431-001-1.
  48. ↑ Katja, Göcke, «The 2008 Referendum on Greenland's Autonomy and What It Means for Greenland's Future». Zeitschrift für ausländisches öffentliches Recht und Völkerrecht, 69, 1, 2009, p. 103-121.
  49. ↑ Walter, Stefanie; Plotke-Scherly, Nicole «Responding to Unilateral Challenges to International Institutions» (en anglès). International Studies Quarterly, 69, 2, 17-03-2025. DOI: 10.1093/isq/sqaf022. ISSN: 0020-8833.
  50. ↑ Huebert, Ron «New directions in circumpolar cooperation: Canada, the arctic environmental protection strategy, and the arctic council» (en anglès). Canadian Foreign Policy Journal, 5, 2, 1-1998, p. 37–57. DOI: 10.1080/11926422.1998.9673131. ISSN: 1192-6422.
  51. ↑ Ackrén, Maria. «Diplomacy and Paradiplomacy in the North Atlantic and the Arctic—A Comparative Approach». A: The GlobalArctic Handbook (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2019, p. 235–249. DOI 10.1007/978-3-319-91995-9_14. ISBN 978-3-319-91995-9.
  52. ↑ Cambou, Dorothée Céline «Disentangling the conundrum of self-determination and its implications in Greenland» (en anglès). Polar Record, 56, 1-2020. e3. DOI: 10.1017/S0032247420000169. ISSN: 0032-2474.
  53. ↑ Ferguson, Donna «Greenlanders ‘don’t want to be Americans’, say political leaders amid Trump threats» (en anglès). The Guardian, 10-01-2026. ISSN: 0261-3077.
  54. ↑ Sanz, Alba. «El plan de la Casa Blanca para anexionarse Groenlandia: "Les pagaremos más que Dinamarca"» (en castellà). El Confidencial, 03-04-2025. [Consulta: 9 febrer 2026].
  55. ↑ «Dinamarca insta els Estats Units a posar fi a les amenaces sobre l’annexió de Grenlàndia». Vilaweb, 05-01-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
  56. ↑ Brennan, Eve. «Worrying or welcome? What Greenland residents think of Trump’s bid to buy the island» (en anglès). CNN, 08-01-2025. [Consulta: 19 gener 2026].
  57. ↑ Lægaard, Sune «Trump, Territory and Greenland: Mixed Claims for Ownership, Rights, and Control». Ethics & International Affairs, 07-02-2025.
  58. ↑ «US discussing options to acquire Greenland including using military - White House» (en anglès britànic). BBC News, 07-01-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
  59. ↑ Bacon, Auzinea. «Trump has tariffs. Europe has a ‘trade bazooka.’ This Greenland standoff could get ugly, fast» (en anglès). CNN Business, 18-01-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
  60. ↑ «Trump amenaça els països amb una guerra comercial si no li donen suport amb l'annexió de Grenlàndia». Vilaweb, 16-01-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
  61. ↑ Rana, Uday. «Read the full transcript of Donald Trump’s speech at Davos - National | Globalnews.ca» (en anglès americà). Global News, 21-01-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
  62. ↑ Noll, Andreas. «Acuerdo entre EE. UU. y la OTAN: Groenlandia desconfía» (en castellà). DW, 23-01-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
  63. ↑ Neubert, Kjeld; Lund Nielsen, Magnus; Moller-Nielsen, Thomas «NATO, Denmark deny Trump's Greenland 'deal' compromises sovereignty». Eruactiv, 22-01-2026.
  64. ↑ Stone, Mark. «The reality behind Trump's Greenland 'deal'» (en anglès). Sky News, 22-01-2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
  65. ↑ Tankersley, Jim; Jakes, Lara; Goldman, Adam «Un posible plan sobre Groenlandia está en discusión» (en castellà). The New York Times, 23-01-2026. ISSN: 0362-4331.
  66. 1 2 «Table: Population in Municipalities January 1st 1977-2025 [BEESTB]». bank.stat.gl. [Consulta: 20 gener 2026].
  67. 1 2 «Greenland: Municipalities, Major Towns, Settlements & Stations» (en anglès). citypopulation.de. Arxivat de l'original el 2026-01-05. [Consulta: 20 gener 2026].
  68. 1 2 Naduk Kleemann (ed). Greenland in Figures 2025. Statistics Greenland, 2025, p. 7. ISBN 978-87-986787-9-3.
  69. 1 2 «Greenland» (en anglès). World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA), 14-01-2026. Arxivat de l'original el 2023-05-13 [Consulta: 20 gener 2026].
  70. ↑ «Population by age, citizenship, gender and time» (en anglès). Statbank. [Consulta: 26 gener 2025].
  71. ↑ Gabija, Leclerc. Greenland: Caught in the Arctic:geopolitical contest. EPRS | European Parliamentary Research Service Briefing, 2025, p. 2.
  72. ↑ Moltke, Ida; Fumagalli, Matteo; Korneliussen, Thorfinn S.; Crawford, Jacob E.; Bjerregaard, Peter «Uncovering the Genetic History of the Present-Day Greenlandic Population» (en english). The American Journal of Human Genetics, 96, 1, 08-01-2015, p. 54–69. DOI: 10.1016/j.ajhg.2014.11.012. ISSN: 0002-9297. PMC: 4289681. PMID: 25557782.
  73. ↑ Stæger, Frederik Filip; Andersen, Mette K.; Li, Zilong; Hjerresen, Jasmin Pernille; He, Shixu «Genetic architecture in Greenland is shaped by demography, structure and selection» (en anglès). Nature, 639, 8054, 3-2025, p. 404–410. DOI: 10.1038/s41586-024-08516-4. ISSN: 1476-4687. PMC: 11903302. PMID: 39939757.
  74. ↑ «Greenland Demographics» (en anglès americà). Prallagon Consulting Group, 11-08-2024. [Consulta: 20 gener 2026].
  75. ↑ Judah, Jacob. «The Asian migrant workers propping up Greenland’s economy». Financial Times, 09-01-2026. [Consulta: 20 gener 2026].
  76. ↑ Naduk Kleemann (ed). Greenland in Figures 2025. 22a. Statistics Greenland, 2025, p. 5. ISBN 978-87-986787-9-3.
  77. 1 2 Fortescue, Michael «Greenlandic Dialect Classification». Dialectologia, Extra 10, 2022, p. 155–168. ISSN: 2013-2247.
  78. ↑ Dorais, Louis-Jacques «Speaking the Inuit language in the 2020s» (en anglès). The Inuit World, 23-11-2021, p. 150-165. Arxivat de l'original el 2025-05-06. DOI: 10.4324/9780429275470-12/speaking-inuit-language-2020s-louis-jacques-dorais [Consulta: 20 gener 2026].
  79. ↑ Nuttall, Mark. Encyclopedia of the Arctic (en anglès). Routledge, 2005-09-23, p. 1098. ISBN 978-1-136-78680-8.
  80. ↑ «Literacy Rate by Country 2026» (en anglès). worldpopulationreview, 19-01-2026. [Consulta: 20 gener 2026].
  81. ↑ Højlund, Steven. «What Language is Spoken in Greenland? Find Out Now» (en anglès americà). DanishDream, 12-01-2025. [Consulta: 20 gener 2026].
  82. ↑ Demant-Poort, Lars; Eyvind, Elstad. «Teacher Education in Greenland.». A: Teacher Education in the Nordic Region: Challenges and Opportunities.. Springer, 2023, p. 251-265.
  83. ↑ Petersen, Robert. «The Greenlandic Language: it's Nature and Situation». A: Dirmid R. F. Collis (ed). Arctic Languages: An Awakening (en anglès). Unesco, 1990, p. 293-308. ISBN 978-92-3-102661-4.
  84. 1 2 «Education». Grønlands Statistik. [Consulta: 21 gener 2026].
  85. ↑ Goldbach, Ib; Winther‐Jensen, Thyge «Greenland: society and education» (en anglès). Comparative Education, 24, 2, 1-1988, p. 257–266. DOI: 10.1080/0305006880240209. ISSN: 0305-0068.
  86. ↑ «Number of students in education in Greenland, 2013-2024 by age, level of education, gender, school, education programme and time» (en anglès). ban.stkat.gl. [Consulta: 21 gener 2026].
  87. ↑ Flora, Janne «Different from All the “Others”: Mobility and Independence among Greenlandic Students in Denmark» (en anglès). Arctic Anthropology, 54, 2, 01-02-2017, p. 71–82. DOI: 10.3368/aa.54.2.71. ISSN: 0066-6939.
  88. ↑ «Guide: studying in Greenland» (en anglès). Nordic Co-operation. [Consulta: 21 gener 2026].
  89. 1 2 Naduk Kleemann (ed). Greenland in Figures 2025. 22a. Statistics Greenland, 2025, p. 10. ISBN 978-87-986787-9-3.
  90. ↑ Aaen-Larsen, Birger «Health care in the circumpolar world: Greenland» (en anglès). International Journal of Circumpolar Health, 63, sup2, 9-2004, p. 49–53. Arxivat de l'original el 2022-06-16. DOI: 10.3402/ijch.v63i0.17785. ISSN: 2242-3982 [Consulta: 21 gener 2026].
  91. 1 2 Naduk Kleemann (ed). Greenland in Figures 2025. 22a. Statistics Greenland, 2025, p. 14. ISBN 978-87-986787-9-3.
  92. ↑ «Denmark to compensate thousands of Indigenous women and girls in Greenland over forced contraception» (en anglès americà). Associated Press, 10-12-2025. [Consulta: 21 gener 2026].
  93. ↑ Leason, Jennifer «Forced and coerced sterilization of Indigenous women: Strengths to build upon». Canadian Family Physician Medecin De Famille Canadien, 67, 7, 7-2021, p. 525–527. DOI: 10.46747/cfp.6707525. ISSN: 1715-5258. PMC: 8279667. PMID: 34261716.
  94. ↑ Bryant, Miranda «Denmark issues first apology over forced contraception of Greenlandic women» (en anglès). The Guardian, 27-08-2025. ISSN: 0261-3077.
  95. ↑ Murray, Adrienne «Inuit Greenlanders demand answers over Danish birth control scandal» (en anglès). BBC news, 30-09-2022.
  96. ↑ Murray, Adrienne. «Greenland contraception scandal victims hear Danish PM's emotional apology» (en anglès britànic). BBC news, 24-09-2025. [Consulta: 21 gener 2026].
  97. ↑ Reuters. «Denmark apologises for involuntary birth control in Greenland» (en anglès americà). Arctictoday, 27-08-2025. [Consulta: 21 gener 2026].
  98. ↑ Solé Sans, Anna. «Groenlàndia, més enllà del gel: suïcidis, addiccions i el somni de la independència». El Nacional, 05-10-2025. [Consulta: 21 gener 2026].
  99. ↑ Bjerregaard, Peter; Larsen, Christina V. L.; Sørensen, Ivalu K.; Tolstrup, Janne S. «Alcohol in Greenland 1950-2018: consumption, drinking patterns, and consequences». International Journal of Circumpolar Health, 79, 1, 12-2020, p. 1814550. DOI: 10.1080/22423982.2020.1814550. ISSN: 2242-3982. PMC: 7480488. PMID: 32866078.
  100. ↑ Aage, Hans «Alcohol in Greenland 1951–2010: consumption, mortality, prices» (en anglès). International Journal of Circumpolar Health, 71, 1, 31-01-2012, p. 18444. DOI: 10.3402/ijch.v71i0.18444. ISSN: 2242-3982. PMC: 3525923. PMID: 23256091.
  101. ↑ Madsen, Marie Henriette; Grønbæck, Morten; Bjerregaard, Peter; Becker, Ulrik; The Greenland Population Study «Urbanization, migration and alcohol use in a population of Greenland Inuit» (en anglès). International Journal of Circumpolar Health, 64, 3, 7-2005, p. 234–245. DOI: 10.3402/ijch.v64i3.17987. ISSN: 2242-3982.
  102. ↑ Bjerregaard, Peter; Lynge, Inge «Suicide--a challenge in modern Greenland». Archives of Suicide Research: Official Journal of the International Academy for Suicide Research, 10, 2, 2006, p. 209–220. DOI: 10.1080/13811110600558265. ISSN: 1381-1118. PMID: 16574617.
  103. ↑ Bartolomé, Marcos. «El problema del suicidio en Groenlandia» (en castellà). El Orden Mundial, 23-06-2016. [Consulta: 21 gener 2026].
  104. 1 2 Sørensen, Jane Brandt; Øst, Caroline Lomholt; Heilmann, Parnûna; Alberdi, Fransisco; Morthorst, Britt Reuter «Exploring suicide in Greenland - A scoping review of the literature». Mental Health & Prevention, 37, 01-03-2025, p. 200383. DOI: 10.1016/j.mhp.2024.200383. ISSN: 2212-6570.
  105. 1 2 3 Seidler, Ivalu Katajavaara; Tolstrup, Janne Schurmann; Bjerregaard, Peter; Crawford, Allison; Larsen, Christina Viskum Lytken «Time trends and geographical patterns in suicide among Greenland Inuit» (en anglès). BMC Psychiatry, 23, 1, 21-03-2023, p. 187. DOI: 10.1186/s12888-023-04675-2. ISSN: 1471-244X. PMC: 10031872. PMID: 36944963.
  106. ↑ Dunne, David. «Inuit Creation Stories» (en anglès britànic). Manchester Museum Collections. [Consulta: 24 gener 2026].
  107. ↑ Williamson, Jonathan. «Who was Olaf Tryggvason, the first genuinely Christian king of Norway?» (en anglès). The Viking Herlad, 15-03-2023. [Consulta: 24 gener 2026].
  108. ↑ «Kujataa Greenland: Norse and Inuit Farming at the Edge of the Ice Cap» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 24 gener 2026].
  109. ↑ Kodzik, Joanna «Moravian Missions in the European Arctic during the Enlightenment: collecting, classifying and communicating knowledge (Greenland, Iceland and Lapland)». Arctic and Antarctic. International Journal of Circumpolar sociocultural issues, 2019, p. 55-71..
  110. ↑ Mauritsen, Anne Lundahl; Borup, Jørn; Nielsen, Marie Vejrup; Purzycki, Benjamin Grant «Cultural religion: patterns of contemporary majority religion in Denmark» (en anglès). Journal of Contemporary Religion, 38, 2, 04-05-2023, p. 261–281. DOI: 10.1080/13537903.2023.2221521. ISSN: 1353-7903.
  111. ↑ Norrgrén, Hilde «An Alchemist in Greenland: Hans Egede (1686-1758) and Alchemical Practice in the Colony of Hope». Ambix, 67, 2, 5-2020, p. 153–173. DOI: 10.1080/00026980.2020.1747305. ISSN: 1745-8234. PMID: 32319858.
  112. ↑ Frederiksen, Svend «Recent Literature in Greenland». Books Abroad, 30, 4, 1956, p. 383–387. DOI: 10.2307/40099786. ISSN: 0006-7431.
  113. ↑ Kahn, Lily; Valijärvi, Riitta-Liisa «The Translation of Hebrew Flora and Fauna Terminology in North Sámi and West Greenlandic fin de siècle Bibles» (en anglès). The Bible Translator, 70, 2, 01-08-2019, p. 125–144. DOI: 10.1177/2051677019850884. ISSN: 2051-6770.
  114. ↑ Henao, Luís Andrés. «Most Greenlanders are Lutheran, 300 years after a missionary brought the faith to the remote island» (en anglès). Associated Press, 06-03-2025. [Consulta: 24 gener 2026].
  115. ↑ Henao, Luis Andrés. «Greenlanders embrace pre-Christian Inuit traditions as a way to proudly reclaim ancestral roots» (en anglès). The Independent, 23-03-2025. [Consulta: 24 gener 2026].
  116. ↑ Johnson, Acacia. «Meeting Greenland: How Inuit Culture Brings the Land to Life» (en anglès americà). quarkexpeditions.com, 06-02-2019. [Consulta: 24 gener 2026].
  117. ↑ Koperqualuk, Lisa Qiluqqi. «Artistic representations of Inuit by Inuit: From past to present.». A: People, Places, and Practices in the Arctic. Routledge, 2022, p. 242-261..
  118. ↑ Palomino, Elisa «Adornments from the Sea: Fish Skins, Heads, Bones, Vertebras, and Otoliths Used by Alaska Natives and Greenlandic Inuit» (en anglès). Wild, 2, 3, 04-08-2025, p. 30. Arxivat de l'original el 2025-12-23. DOI: 10.3390/wild2030030. ISSN: 3042-4526 [Consulta: 24 gener 2026].
  119. ↑ Koch, Niels Elers. Greenland (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 2023-12-06, p. 360. ISBN 978-1-5381-8125-6.
  120. ↑ Koch, Niels Elers. Greenland (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2023-12-06, p. 371. ISBN 979-8-216-25578-9.
  121. ↑ Wakeham, Pauline «At the Intersection of Apology and Sovereignty: The Arctic Exile Monument Project». Cultural Critique, 87, 2014, p. 84–143. DOI: 10.5749/culturalcritique.87.2014.0084. ISSN: 0882-4371.
  122. ↑ Canada Royal Commission on Aboriginal Peoples. The High Arctic Relocation: A Report on the 1953-55 Relocation (en anglès). Royal Commission on Aboriginal Peoples, 1994. ISBN 978-0-660-15544-9.
  123. ↑ Bonalumi, Federica; Davide Del Monte. «The consequences of colonisation on Inuit culture in Greenland» (en anglès americà). Voxeurope. [Consulta: 24 gener 2026].
  124. ↑ Pupchek, Leanne Stuart «True North: Inuit Art and the Canadian Imagination» (en anglès). American Review of Canadian Studies, 31, 1-2, 6-2001, p. 191–208. DOI: 10.1080/02722010109481590. ISSN: 0272-2011.
  125. ↑ Stern, Pamela; Arslan, Ece «The art of Inuit administration: Post-war Canada, cultural diplomacy and northern administration» (en anglès). Polar Record, 60, 1-2024. e4. DOI: 10.1017/S0032247423000372. ISSN: 0032-2474.
  126. ↑ «The Greenland flag» (en anglès). Nordic cooperation. [Consulta: 24 gener 2026].
  127. ↑ Berglund, Joel «Le passé retrouvé: Musée national et Archives du Groenland» (en anglès). Museum International (Edition Francaise), 46, 2, 1994, p. 26–29. DOI: 10.1111/j.1755-5825.1994.tb00599.x. ISSN: 1755-5825.
  128. ↑ Thompson, Judy; Hall, Judy; Tepper, Leslie; Burnham, Dorothy K. «Following The Traditions of Our Ancestors: Inuit Clothing Designs». A: Fascinating challenges: Studying material culture with Dorothy Burnham. University of Ottawa Press, 2001. DOI 10.2307/j.ctv170p6.
  129. ↑ Carlsen, Lars; Feldthus, Anders; Schmidt, Anne Lisbeth «The Preservation of Inuit Clothing Collected during the Fifth Thule Expedition (1921-24)». Arctic, 48, 4, 1995, p. 333–337. ISSN: 0004-0843.
  130. ↑ Allaire, Christian. «How ‘North of North’ Pays Homage to Traditional Inuit Style» (en anglès americà). Vogue, 11-04-2025. [Consulta: 24 gener 2026].
  131. ↑ Chahinian, Karoun. «Meet Victoria Kakuktinniq, the Canadian Inuk designer honouring the legacy of Inuit women and Canada's North» (en anglès). Fashionmagazine, 03-02-2022. [Consulta: 24 gener 2026].
  132. ↑ Kurup, Rohini; Harry Jung. «Inuit artist Becky Qilavvaq melds clothing and culture». The Bowdoin Orient. [Consulta: 24 gener 2026].
  133. ↑ Allford, Jennifer. «Reclaiming Inuit culture, one tattoo at a time» (en anglès). CNN, 23-10-2019. [Consulta: 24 gener 2026].
  134. 1 2 Hauser, Michael «Traditional and Acculturated Greenlandic Music». Arctic Anthropology, 23, 1/2, 1986, p. 359–386. ISSN: 0066-6939.
  135. ↑ Stévance, Sophie. «From Throat singing to transcultural expression: Tanya Tagaq’s Katajjaq musical signature». A: The Routledge Research Companion to Popular Music and Gender (en anglès). Taylor & Francis, 2017-03-16, p. 48-62. ISBN 978-1-317-04204-4.
  136. ↑ Nattiez, Jean-Jacques «Inuit Throat-Games and Siberian Throat Singing: A Comparative, Historical, and Semiological Approach». Ethnomusicology, 43, 3, 1999, p. 399–418. DOI: 10.2307/852555. ISSN: 0014-1836.
  137. ↑ Johansen, Brian A. «Contemporary Greenlandic music». Études/Inuit/Studies, 25, 1/2, 2001, p. 169–190. ISSN: 0701-1008.
  138. ↑ «Inuit drum dancing and singing» (en anglès). UNESCO Intangible Cultural Heritage. [Consulta: 26 gener 2026].
  139. ↑ «Greenland» (en anglès americà). nationalanthems.info. [Consulta: 26 gener 2026].
  140. ↑ Asserhøj, Trygve Laub. «Sports participation in Greenland». A: Sport in Scandinavia and the Nordic Countries. Routledge, 2018, p. 63-86.. ISBN 9781315167978.
  141. ↑ Storm, Rasmus K.; Nielsen, Klaus «Greenland’s Elite Sport System: Capabilities, Challenges and Performance of a (Very) Small Nation in the World’s Largest Island» (en anglès). Journal of Global Sport Management, 8, 4, 02-10-2023, p. 838–863. DOI: 10.1080/24704067.2021.1928531. ISSN: 2470-4067.
  142. ↑ Filice, Michelle. «Jeux d'hiver de l'Arctique» (en francès). Encyclopédie Canadienne, 20-11-2011. [Consulta: 26 gener 2026].
  143. ↑ Frazer, Hannah; Giles, Audrey R. «Are sport and traditional Inuit games identified as tools in current Inuit suicide prevention strategies?: A content analysis» (en anglès). International Journal of Circumpolar Health, 82, 1, 31-12-2023. DOI: 10.1080/22423982.2023.2276983. ISSN: 2242-3982. PMC: 10997296. PMID: 37992403.
  144. ↑ «Greenland | IIGA». International Island Games Association. [Consulta: 26 gener 2026].
  145. ↑ «Jesper Grønkjær - Player profile» (en anglès). transfermarkt.com. [Consulta: 26 gener 2026].
  146. ↑ «Freddy Jensen». Olympedia. [Consulta: 26 gener 2026].
  147. ↑ «Apollo Lynge». Olympedia. [Consulta: 26 gener 2026].
  148. ↑ Fleischer, Aviaq. «Private audiovisual media archives in Greenland». A: The Nordic Model of Digital Archiving. (en english). 212-221. Taylor & Francis, 2023-11-10. ISBN 978-1-003-32540-6.
  149. ↑ Valijärvi, Riitta-Liisa; Kahn, Lily «The linguistic landscape of Nuuk, Greenland». Linguistic Landscape, 2020, p. 265-296..
  150. ↑ Naduk Kleemann (ed). Greenland in Figures 2025. 22a. Statistics Greenland, 2025, p. 18. ISBN 978-87-986787-9-3.
  151. ↑ Jones, Michael. Nordic Landscapes: Region and Belonging on the Northern Edge of Europe (en anglès). U of Minnesota Press, 2008, p. 133. ISBN 978-0-8166-3914-4.
  152. ↑ Siebeck, Florian. «If Greenland wants more visitors, it must fix its airports» (en anglès americà). Monocle, 08-10-2025. [Consulta: 19 gener 2026].
  153. ↑ Rasmussen, Rasmus Ole. «Sustainable food security in the arctic: state of knowledge». A: Food consumption patterns and local markets in the arctic. CCI Press, 2002, p. 117–144. ISBN 978-1-896445-23-6.
  154. ↑ Haraldsdóttir, Laufey; Gunnarsdóttir, G.P.. «Pure, 10 Fresh and Simple:‘Spicing Up’the New Nordic Cuisine». A: Spices and tourism: Destinations, attractions and cuisines, 2014, p. 69.
  155. ↑ Wentzel, Alexander; Björnsdóttir, Bryndís; Vang, Janus; Lange, Lene; Mäkelä, Miia. Development of the Nordic Bioeconomy (en anglès). Nordic Council of Ministers, 2015, p. 40. ISBN 978-92-893-4425-8.
  156. ↑ Whitecloud, Simone S.; Grenoble, Lenore A. «An Interdisciplinary Approach to Documenting Knowledge: Plants and Their Uses in Southern Greenland». Arctic, 67, 1, 2014, p. 57–70. ISSN: 0004-0843.
  157. ↑ Fossa, Ove. «A Whale of a Dish: Whalemeat as Food». A: Disappearing Foods: Studies in Foods and Dishes at Risk : Proceedings of the Oxford Symposium on Food and Cookery 1994 (en anglès). Oxford Symposium, 1995, p. 89. ISBN 978-0-907325-62-8.
  158. ↑ Andersen, Veslemøy; Bar, Eirin; Wirtanen, Gun. Nutritional and Health Aspects of Food in Nordic Countries (en anglès). Academic Press, 2018-09-18, p. 112. ISBN 978-0-12-809456-3.
  159. ↑ Campbell, Gill & Alistair. Greenland (en anglès). Bradt Travel Guides, 2024-07-26, p. 54. ISBN 978-1-78477-061-7.
  160. ↑ Markussen, Anders Holst «Sketch for an Arctic cuisine» (en francès). Anthropology of food, S7, 25-12-2012. DOI: 10.4000/aof.7081. ISSN: 1609-9168.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.